Jordi Mir, figura clau en la preservació del català i en la difusió de l'obra de Pompeu Fabra
Jordi Mir és lingüista i l'autoritat més gran en Pompeu Fabra. A més de promoure commemoracions fabrianes i de fer classes de català clandestines durant el franquisme, Mir és moltes altres coses. Ell és el pare de les expressions esportives "gardela", "flèquic" o "escapolir-se de l'escomesa". I també un gran divulgador de l'excursionisme, coneixedor de tots els racons del país.
A través de Jordi Mir, un activista de la llengua únic, "Jordi Mir. Pompeufabrant Catalunya", que "El documental" estrena el 20 de desembre, fa una aproximació insòlita a la figura de Pompeu Fabra. El documental trepitja indrets emblemàtics de Catalunya, parla del català des d'un camp de futbol i un plató de televisió, i fa història de la llengua i del país.
Joan Granados, polític, dirigent esportiu i exdirector de la CCMA, defineix Mir com un personatge cabdal per a la llengua.
Ha estat una de les persones més importants en aquest país perquè la llengua no es perdés i es conservés.
I l'escriptor, lingüista i traductor Albert Jané destaca la faceta d'activista de Jordi Mir.
Crec que és un gran activista, potser és l'activista número 1 de Catalunya perquè sempre en porta alguna o altra de cap. Ha organitzat moltes coses.
L'autoritat més gran en Pompeu Fabra
A Jordi Mir se'l considera l'autoritat més gran en Pompeu Fabra del país. De fet, n'ha publicat les obres completes. També ha promogut importants commemoracions fabrianes i concursos literaris, i és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Per Mir, la tasca de Fabra és la clau de la normalització del català.
Sense Fabra, el desgavell lingüístic que hi hagués hagut no hauria portat el català a ser una llengua de prestigi a tot Europa i al món.
Mir està molt lligat a Prada, seu de la Universitat Catalana d'Estiu i on hi ha la tomba de Pompeu Fabra. Per Jordi Taurinyà, president del Casal del Conflent, "Jordi Mir ha fet créixer això, perquè ha tingut una voluntat extraordinària per recordar el mestre".
Ens ha fet estimar tota la feina que havia fet Pompeu Fabra.
Excursionista i divulgador
Jordi Mir ha dedicat la seva vida a conèixer cada racó del país a través de l'excursionisme.
M'he dedicat durant setanta anys a fer excursionisme, en aquest sentit ampli, que volia dir, simplement, aproximació al país.
I també n'ha fet divulgació a través de centenars d'articles sobre excursionisme i de la col·lecció "Llibres de motxilla", com destaca l'escriptora Maria Barbal.
Ell té molts llibres que parlen d'aquest territori, de pobles petits, de les esglésies que estan mig enrunades o que estan recuperades.
Mestre de català
Jordi Mir va iniciar-se com a mestre de català l'any 1958, fent classes clandestines durant el franquisme. I a finals dels anys 70 va enfocar-se en l'ensenyament del català a professionals dels mitjans de comunicació.
Ell és el pare d'expressions com "gardela", "cacau" o "escapolir-se de l'escomesa", que Joaquim Maria Puyal va començar a fer servir a les transmissions radiofòniques de partits de futbol.
Joan Castell, amic de Mir, valora aquesta feina per normalitzar la llengua en l'àmbit esportiu:
Ell va ensenyar Joaquim Maria Puyal a radiar els partits de futbol, i amb paraules que avui trobem normals, però que en aquell moment ens feien molta gràcia.
Mir i Puyal no només van col·laborar en les transmissions esportives, sinó també en programes televisius que han marcat una època, com "Vostè pregunta", "Vostè jutja" o "La vida en un xip".
Joaquim Maria Puyal, periodista i membre de la secció filològica de l'IEC, reconeix que "Jordi Mir em va menar per la drecera del model de llengua que calia parlar des dels mitjans".
Però molt més enllà d'això, en Jordi em va fer conèixer fets, em va donar indicacions i va presentar-me persones que a l'últim quart del segle XX, i des de l'altaveu potentíssim de la televisió, ens van permetre, al meu equip i a mi mateix, contribuir al procés de reconstrucció nacional.
