Josep Vallverdú: "Has de saber fer de tot, des d'escriure la novel·la que et dona la gana a tu fins a acceptar encàrrecs"
L'Any Vallverdú és una oportunitat per descobrir moltes facetes d'aquest escriptor centenari. Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a Lleida el 9 de juliol del 2023. Ara viu a Balaguer. L'equip de "Tot el temps del món" va anar fins a la capital de la Noguera poques setmanes abans del seu 100 aniversari per coneixe'l més com a persona i també com a escriptor. Encara ara, Vallverdú escriu cada dia una estona, perquè ell necessita fer-ho. Però escriu sense disciplina horària, com sempre ha fet, i redacta textos molt diversos: des d'un fragment d'una novel·la fins a les seves memòries, passant per un article per a la premsa o fins i tot un poema.
Escriure cada dia és el seu secret per ser, probablement, l'escriptor més prolífic en català, amb unes 300 obres publicades.
De vegades em demanen: 'Escolta, com es pot escriure tant?' I jo els responc que escrivint una mica cada dia. I diuen que no s'ho creuen. I dic: 'Tu fes la prova, tu escriu cada dia mitja pàgina, i veuràs que als 3 mesos tens un llibre'.
Els diversos períodes de creació literària
Josep Vallverdú considera que hi ha 3 etapes que determinen la seva trajectòria com a escriptor.
Una primera etapa que va des de principis dels 60 fins al 90 i tants. És una època en què Vallverdú fa literatura juvenil, moltes traduccions i també algun article de premsa.
Als anys 90, aquesta activitat decreix una mica i comença a escriure les seves memòries, la seva autobiografia, dietaris, i també fa llibres didàctics de llengua per a batxillerat, o sobre història i cultura per encàrrec. Ara bé, mai no va deixar de fer literatura infantil ni de traduir.
Però és a partir del 2008, fa 15 anys, quan Josep Vallverdú tenia més de 80 anys, que es comença a dedicar sobretot a la poesia.
Aplego una sèrie de poemes que tenia, uns altres que he fet de nou perquè he sentit necessitat de fer-ho, i faig el primer volum, que és una mica miscel·lània, 'De signe cranc', que jo soc de signe cranc.
Després d'aquest primer volum, els llibres de poemes canvien i les poesies expressen les preocupacions, les dèries i les il·lusions del moment que viu l'autor.
La meva poesia, més que de sentiments, és d'experiència i de memòria.
La universitat i les primeres feines
L'escriptor també recorda durant l'entrevista com va descobrir els clàssics catalans mentre estudiava la carrera de Filologia a la Universitat de Barcelona, Va ser el professor Martí de Riquer qui li va recomanar anar a la biblioteca central de la Universitat de Barcelona per llegir Eiximenis, "El viatge al purgatori de Ramon de Perellós, Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Roís de Corella".
Vallverdú va rebre el Premi Extraordinari de Fi de Carrera de Filologia Clàssica, però llavors es va dedicar a aprendre anglès per guanyar-se la vida, ja que no va voler fer oposicions a professor de secundària fins molts anys més tard. El seu mètode per aprendre anglès va ser "molt particular".
Vaig estudiar a fons l'anglès, almenys sobre el diccionari, molt.
Em vaig comprar discos de la BBC i el vaig aprendre 'by myself', perquè al batxillerat ens havien donat un curs de res.
Va ser llavors quan va començar a traduir i també a escriure els seus primers llibres en castellà, però el 1960 ja va poder publicar la seva primera novel·la juvenil en català "El venedor de peixos", a l'editorial Arimany. Al mateix temps, va començar a traduir novel·les policíaques per Edicions 62. La majoria de les seves novel·les juvenils les ha publicades a La Galera, que ha estat pràcticament una casa per a ell, i on ha publicat l'última novel·la juvenil: "El vuitè nan" (2022). Escriure literatura juvenil ha estat molt agradable i fins i tot fàcil per a Vallverdú.
A mi m'agradaven les novel·les d'aventures, jo havia llegit Jean de la Hire, James Oliver Curwood, havia llegit Jules Verne i, per tant, aquest era el meu camp. Va ser molt fàcil per mi!
El Rovelló, un gos que ha acompanyat generacions
El llibre del gos "Rovelló" va ser escrit a Puiggròs, dins d'una cabana de canyes, amb una màquina d'escriure portàtil, en només 11 tardes, l'any 1968. El Rovelló està inspirat en un gos que tenia l'avi de Vallverdú quan ell era petit, i és un gos que és el "resum" de tot els gossos. Per crear les aventures que li passen al cadell, l'escriptor es va basar en les experiències que viu la mainada.
Vaig llegir un article anglès d'un psicòleg que deia que nou anys de la vida d'un nen equivalen a un any de la vida d'un gos. Ço és, l'experiència que el nen adquireix a base de trompades, cops, etcètera, d'un a nou anys, és la mateixa que aquell primer any de la vida del gos, Rovelló, i és el que jo explico.
D'aquest llibre ja se n'han fet 28 edicions, va guanyar el Premi Folch i Torres i el gosset també és el protagonista d'una sèrie del Super3 que podeu veure a la carta.
Però va arribar un moment que per a Vallverdú era massa fàcil escriure literatura per a joves de fins a 14 anys. Per això, des del 2007 comença a fer literatura "de frontera", textos que podien llegir des d'adolescents a adults. L'escriptor està particularment orgullós de 2 obres: "Les raons de divendres" o "El testament de John Silver".
Els personatges eren més complicats, hi havia violència però no extrema, i no hi havia sexe explícit, però les novel·les tenien més densitat.
Amb un segle de vida i més de 75 anys de professió, com pensa Josep Vallverdú que havia de ser l'escriptor del segle XX?
Vallverdú ho descriu així:
Has de saber fer de tot, des d'escriure la novel·la que et dona la gana a tu fins a acceptar encàrrecs. Si acceptes encàrrecs també seràs més popular, més ben vist... I això ho he fet de cor, amb ganes.
Josep Vallverdú
