Joves que comparteixen la ubicació 24/7: confiança, seguretat o control?

Alguns només hi tenen els amics i mai hi tindrien els pares. Altres mai hi tindrien els pares, però hi tenen la parella. I altres hi tenen tothom.

Per a molts joves, compartir la ubicació de manera permanent amb el seu cercle proper és d'allò més normal. No hi veuen una pèrdua de llibertat ni de privacitat, sinó una informació afegida que en molts moments els aporta comoditat i els sadolla la curiositat.

Les utilitats que relaten són molt diverses. A la Judit Endrino, estudiant de la UAB, li serveix per saber si les seves amigues són a classe sense haver-los d'escriure: "Miro si surten totes al mateix punt", diu. L'Alba Ortiz, que només ho comparteix amb dos amics, ho consulta quan els vol proposar de quedar: "Si veig que estan a la universitat, ja no els dic res".

L'Ada Domènech, que es mou en cotxe, explica que comparteix la ubicació amb la seva mare "perquè l'ajuda a relaxar-se i veure que estic bé" quan està tornant de festa. Aquest element de seguretat és el mateix que hi veu la Nia Kapanadze: "Si mai em passa res, penso que algú em podrà localitzar".

Els qui tenen iPhone fan servir l'aplicació Cerca, que ve de sèrie amb el dispositiu. Aquesta aplicació permet veure on és la persona, traçar el recorregut fins a arribar-hi i rebre una notificació quan es mogui i canviï de lloc. Altres aplicacions disponibles, tant per iPhone com per Android, són Life360 o Family Nest.

Aquestes aplicacions permeten veure molta més informació: des de la bateria que li queda a l'altre al mòbil fins als recorreguts que ha fet i a quina velocitat.

En David Garrido fa servir Life360 i té la ubicació compartida amb els seus pares. "Mira, em surt que el meu pare és a casa des d'ahir a les 15.37. Està teletreballant", diu. Explica que els seus pares el van obligar a baixar-se aquesta aplicació quan es va treure el carnet de conduir: "Podien veure si em desviava del recorregut o si feia infraccions". "Ho feien per la meva seguretat", afegeix.

Però què passa quan esdevé un mecanisme de control? "Depèn de com es porti, pot ser una mica tòxic", reconeix la Douaa Dannoun. La Daniela Martínez explica que li és igual el que facin les seves amigues, però que si de cop deixen de compartir-li la ubicació, pensa: "Per què me la treus? Què estàs fent?".

Per l'Andrea Botey, tenir aquesta possibilitat tan immediata de saber on és tothom fa que "si algun dia passa alguna cosa mínimament diferent, et mengis el cap més del necessari".

Joel Feliu, professor del Departament de Psicologia Social de la UAB, ho identifica, tot plegat, com un fenomen nou "que ha creat una nova norma social" sobre quins són els usos legítims d'aquesta tecnologia. "Si cada vegada que els meus amics són en un lloc m'hi planto, deixaran de compartir-me la ubicació", explica.

Generació tolerant a la vigilància

Per a algunes generacions, compartir la ubicació seria impensable i, en canvi, per a molts joves està completament normalitzat. Per Joel Feliu, aquest fet s'explica perquè es tracta d'una generació que ha crescut sota el control del telèfon per part dels pares o de càmeres de videovigilància als carrers.

Els usuaris d'aquestes eines no hi veuen una renúncia a la intimitat, sinó una manera més de relacionar-se, compartir i sentir-se segurs: "En segons quines hores i segons quins espais, que algú detecti que una posició és anòmala i mobilitzi la resta del grup, pot estar bé."

Feliu considera, de fet, que el que ha passat és que s'ha redefinit el concepte d'intimitat, que ha passat de ser individual --o com a molt de la parella-- a ser col·lectiva, amb els del teu cercle.

Més que una dada personal

Per Carles Garrigues, professor de l'Escola d'Enginyeria de la UAB, la geolocalització és una dada especialment sensible i la recomanació és no compartir-la mai. "Pot veure la ubicació la persona a qui has escollit, però també l'empresa que hi ha darrere de l'aplicació", adverteix.

Preguntat per quins riscos pot suposar per als usuaris l'accés de tercers a la geolocalització, l'enginyer respon que "és qüestió de posar-se imaginatiu". Des d'una asseguradora que s'interessa per la freqüència en què visites centres mèdics, fins a lladres que puguin entrar a robar a casa teva quan estàs de vacances. "La indústria de les dades mou molts diners i darrere d'aquesta indústria hi pot haver pràctiques il·legals", avisa Garrigues.

El risc de filtracions, adverteix, també es pot donar sense que hi hagi mala fe per part de l'empresa. És a dir, que pot passar, no perquè revenguin les dades, sinó per problemes de seguretat. I assegura, "això ja ha passat".