Júlia Vergara-Alert, investigadora IRTA: "Les granges de visons s'haurien de tancar. És l'espai idoni perquè es transmeti un virus"

Ara que sembla que deixem enrere les conseqüències més negres de la covid, els experts en salut pública alerten de l'expansió del patogen de grip aviària, l'H5N1, més mortífera després que un brot a Galícia va obligar a sacrificar 52.000 animals el mes d'octubre en una granja de visons.

A "Els matins", la veterinària Júlia Vergara-Alert, ha explicat que, a banda de l'afectació en les aus, el problema d'aquest virus H5N1 és si salta a espècies molt diferents, com poden ser els mamífers o els humans. Vergara-Alert és investigadora principal del Centre de Recerca en Sanitat Animal, IRTA-CReSA, que acaba de rebre el Premi Nacional de Recerca Talent Jove 2022 pels seus treballs en coronavirus.

En el cas concret de l'H5N1, un virus de grip aviària, Vergara-Alert explica que cal estar alerta perquè "els científics experts en riscos ja pensaven, fa temps, que la propera pandèmia seria de grip. La grip és un virus que té molta capacitat de mutar cada vegada que salta d'hoste, dins la mateixa espècie o a una altra. A més a més, té el genoma segmentat i això fa que es pugui trobar diferents virus de la grip i recombinar. La grip sempre ha estat en el punt de mira com a possible pandèmia. Té tots els números".

"Les granges de visons s'haurien de tancar. És l'espai idoni perquè es transmeti un virus"

Coincidint amb un positiu de grip aviària en una granja d'indiots a Arbeca, Júlia Vergara-Alert ha explicat que "ens preocupa que l'actual brot d'H5N1 es pugui estendre a les granges de pollastres o a animals salvatges. Però també que passi a altres espècies totalment diferents, perquè ja s'ha detectat que ha saltat als visons o foques. Això vol dir que el virus realment ha fet una mutació per adaptar-se a hostes que són una mica més similars a nosaltres".

Respecte del risc a les granges de visons, Júlia Vergara-Alert ha afirmat que ella és partidària que es tanquin. "Les granges són llocs idonis perquè es transmeti un virus. Cada vegada que el virus passa d'un animal a un altre, encara que siguin de la mateixa espècie, donem l'oportunitat al virus perquè canviï. Si a més a més, els cuidadors tenen un contacte estret amb els visons, és més fàcil que pugui arribar a saltar a les persones."

Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

Júlia Vergara-Alert és una de les científiques destacades a casa nostra, però n'hi ha moltes més i, sovint, la seva tasca ni es coneix ni és reconeguda. La situació és molt similar arreu del món, i per això, des de fa uns anys, l'11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i s'organitzen moltes iniciatives per ajudar a fer visible la tasca que fan.

Una d'aquestes iniciatives l'ha posat en marxa la comissió de gènere del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya. Ha volgut fer més visibles les enginyeres informàtiques en una campanya als Ferrocarrils de la Generalitat. Un cartell titulat "Ei! Puja al tren del futur", mostra les parades de les línies dels Ferrocarrils rebatejades amb el nom de 70 enginyeres informàtiques catalanes i algunes referents històriques.

Karina Gibert, catedràtica d'intel·ligència artificial i directora centre recerca IDEAI de la UPC explica a "Els matins" que la campanya és necessària perquè hi ha molt poques enginyeres informàtiques, però, sobretot, "perquè quan la tecnologia la dissenyen sense la mirada femenina, presenta mancances. I, sobretot, perquè anem a un món on les feines més valorades dels pròxims anys seran justament les digitals".

Una altra de les iniciatives del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència és #100tífiques, que té l'objectiu de portar les dones científiques a les aules de les escoles catalanes. Hi participen unes 600 investigadores d'entitats públiques i privades que fan simultàniament xerrades a 505 centres, amb uns 40.000 alumnes participants.

Ainoa Tejedera és investigadora de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya i ha anat a l'escola Margarida Xirgu de Badalona. És important "desmitificar la creença estesa de què un científic és un senyor gran amb bata dins un laboratori!", ha dit a "Els matins".