Junts es mou per trobar aliats de cara a les municipals
A falta de poc més d'un any per a les eleccions municipals, Junts s'ha començat a moure de cara a possibles coalicions per agafar prou musculatura per afrontar l'esforç. Els de Carles Puigdemont són un partit que busca una posició de centralitat a la política catalana que els permet bascular cap a la dreta o l'esquerra, cap a un cantó i cap a l'altre per buscar i potser trobar possibles socis, i això és el que està fent amb la vista posada a les eleccions locals de la primavera del 2027, però també amb un ull posat a les catalanes, fixades per al 2028.
Mirar a un cantó i a l'altre per buscar aliats
La majoria de sondejos vaticinen un retrocés dels postconvergents, tant a les municipals com a les autonòmiques. Precisament aquesta centralitat de Junts els permet trobar aliats a banda i banda, però també que els seus electors es decantin cap a formacions que poden tenir discursos pròxims en determinades qüestions. I aquí la irrupció d'Aliança Catalana pot suposar un maldecap per a Junts, i possiblement per a altres partits.
Els de Sílvia Orriols podrien esgarrapar vots a moltes formacions, però les coincidències amb Junts abunden: discurs independentista, amb polítiques econòmiques i fiscals semblants o la necessitat de regular l'entrada de la immigració a Catalunya, un extrem on els matisos són importants. I a més, Aliança emergeix com una formació nova que encara no té passat, ni recorregut a nivell nacional per ser jutjats.
A finals de març, fins i tot els d'Orriols treien pit per haver fitxat com a alcaldable per a Amposta Èric Esteban, el número dos de Junts, fins aleshores en aquesta ciutat; una maniobra que tenen en marxa de forma reconeguda: atraure membres de Junts o del PDeCAT a la seva causa.
Amb aquest panorama, Junts és conscient que li cal "obrir el partit". Des de fa mesos, alguns dels seus alcaldes (del Maresme, la Catalunya central o les comarques gironines) han demanat a la direcció pragmatisme suficient per afrontar els reptes: adequar els serveis públics als nouvinguts, augmentar la seguretat, oferir solucions als problemes d'habitatge... Temes que preocupen i que, alhora, són incòmodes de gestionar. Aquests alcaldes, que van arribar fins a Waterloo, per explicar a Puigdemont les seves preocupacions, també són partidaris de fer un exercici desacomplexat i de portar aquest pragmatisme a la política de pactes.
Des de fora de la formació, l'expresident Artur Mas fa temps que demana fer de Junts allò que era Convergència: aglutinar dins el projecte tot allò que s'assembli al projecte, fer entre tots la casa comuna. En declaracions a TV3, Mas té clar que "un espai polític s'ha d'ocupar i si no ho fas te l'ocupen altres".
Primers moviments
En aquestes últims mesos, Junts s'ha mogut amb aquest objectiu. La seva secretària d'organització, Judith Toronjo, en una entrevista a TV3 parla d'una "voluntat de sumar esforços, amb els millors candidats (a les municipals), i els fa confiança perquè triïn els millors acompanyants, els millors regidors perquè sumin i tenir així resposta als reptes municipals". Toronjo deixa clar que la maquinària electoral està centrada a les municipals però també diu que sempre tenen "una escolta activa que podria servir per al Parlament de Catalunya".
El president Mas va més enllà i diu que "aquest reagrupament (entorn a Junts) ha de servir per a tot", tant a nivell municipal com en unes futures catalanes. I afegeix que s'ha d'aglutinar tota aquella gent que va creure en el projecte de Convergència i Unió i que en els últims anys han quedat fora, despistats, decebuts, frustrats o orfes i que creuen en una alternativa al que tenim".
Aquest inici d'any, el secretari general del partit, Jordi Turull ha reeditat l'acord amb Impulsem Lleida i Impulsem Penedès, format sobretot per membres del PDeCAT. Turull ha assegurat que hi ha més acords que s'estan treballant i afirma que volen "trobar altres mecanismes de col·laboració a llocs on de cara a la gent no té lògica que hi hagi dues forces on és més allò que ens uneix que allò que ens separa".
Pactes i pactes
En aquesta dinàmica de sumar amb altres forces a dreta i esquerra, Junts ha fet moviments més previsibles i altres de més sorprenents, que van més enllà com la moció de censura a Tàrrega en què Junts de la mà de la CUP han desallotjat el govern d'ERC i el PSC. Rosa Maria Perelló, de Junts, va ser la més votada a les eleccions del 2023 i ja és l'alcaldessa i defensa que "la voluntat d'entesa amb els cupaires ha superat la distància ideològica de les dues formacions".
Aquestes aliances es consideren naturals, però n'hi ha d'altres que com a mínim es poden considerar més "arriscades", com reconeix un alt dirigent del partit.
Un cas que ha aixecat tantes expectatives com recels ha estat el pacte preelectoral a Manresa.
Manresa
L'home fort de Junts a Manresa, Ramon Bacardit, convocava la premsa aquest març per anunciar l'acord amb Avenç Nacionalista de cara a les pròximes eleccions. El pacte augmenta les opcions de Junts d'arribar a governar la capital del Bages amb una formació que té actualment dos regidors. Un d'aquests regidors és Sergi Perramon, una figura emergent en la política municipal manresana.
Alguns han recordat que es va presentar als últims comicis sota les sigles de Front Nacional, un partit d'extrema dreta, identitari, independentista i restrictiu en les polítiques migratòries. Més tard es va allunyar ideològicament del Front i va impulsar Avenç Nacionalista. En els últims mesos, Aliança Catalana ha intentat fitxar Perramon per ser cap de llista a Manresa i també el número 1 al Parlament per la circumscripció de Barcelona.
Perramon va rebutjar l'oferiment. Diu que "no se sent còmode amb el discurs" dels d'Orriols, tot i que Aliança "connecta amb preocupacions legítimes del poble català". Perramon, al qual diverses veus atribueixen un tracte i maneres properes i afables, és un jove escriptor, poeta i amb estudis de Dret i Polítiques que es declara "aliè a idees extremes" i es defineix com una persona "d'ordre i de seny".
Els límits dels pactes
Bacardit diu que aquest fitxatge s'ha d'entendre sobretot en clau purament municipal, però no ha passat desapercebut dins i fora del partit.
MésCat representa el sector socialdemòcrata i més d'esquerres de Junts, un corrent minoritari amb dos diputats al Parlament. Un d'ells, Agustí Colomines, escriu a la publicació d'aquest corrent que "quan el centre polític adopta el llenguatge dels extrems, no els debilita: els legitima. Aquest és el perill més gran que els demòcrates de veritat hem de combatre". Colomines conclou: "Hi ha coalicions que no s'haurien de permetre mai. L'anhel de poder no justifica cap sacrifici dels valors humanístics."
En declaracions a TV3, Colomines és ben clar i rebutja que aquest pacte puntual a Manresa s'estengui a nivell nacional. El diputat més veterà d'aquesta legislatura diu que fitxar un antic membre de l'extrema dreta seria "una esmena a la totalitat del que és Junts" i afegeix que "no admetríem" aquest moviment, que "no ha de ser possible". La incomoditat pel pacte de Manresa no es pot dir que sigui generalitzada al partit, però Colomines no és l'únic diputat o dirigent dels consultats al qual incomoda pactar amb segons quines opcions.
Des de la direcció, diuen que el límit per trobar socis el marca el compromís amb Catalunya que és la democràcia i el respecte als drets humans i les llibertats. El temps i les urnes decidiran l'encert o no d'aquests moviments.
