Junts i Pedro Sánchez: com trencar amb el PSOE sense casar-se amb el PP

"Junts vol bloquejar la legislatura i registra esmenes a la totalitat a totes les lleis que el govern espanyol té en marxa al Congrés." "Junts trenca amb el PSOE, que ja no podrà comptar amb els seus vots." "Junts s'absté en la votació per allargar la vida de les nuclears que promovia el PP, i vota en contra de la congelació de les taxes aeroportuàries." "Baló d'oxigen de Junts al govern espanyol malgrat la ruptura amb el PSOE." 

Són quatre titulars que poden explicar la darrera setmana política a Madrid i que dibuixen un escenari nou, també per a Junts, en què comptaran tant el fons de les votacions (sí, no, abstenció) com la forma: Junts votarà amb el PP, o el seu vot coincidirà amb el del PP? A Junts aquest equilibri ja ha obert un debat intern, així com els socialistes calibren si aquesta és una arma a explotar o no. 

Acabada la setmana, els de Miriam Nogueras avisen que no votar les iniciatives de Pedro Sánchez no significa alinear-se amb les votacions que plantegi el PP. És, de fet, el temor entre alguns membres de Junts i un dels maldecaps que han hagut de resoldre en les primeres votacions. 

Aquest dijous, Junts hauria pogut castigar Pedro Sánchez amb dues derrotes al Congrés que haurien estat cridaneres. Una congelació de les taxes aeroportuàries que afectava de ple AENA --que va posar el crit al cel-- i podria haver aturat una ampliació de l'aeroport del Prat, i una esmena a la llei de mobilitat sostenible que promovia una pròrroga a les centrals nuclears. Saldo de Junts? Un vot contrari als interessos del PP (taxes aeroportuàries), i una abstenció (pròrroga a les nuclears) a una altra esmena dels de Feijóo. 

Vot sorpresa, i tothom pendent de la pantalla

Des de fora, hi ha a qui li semblava més un revés als de Feijóo que un càstig a Sánchez, però els juntaires sostenen que no és així. Amb les votacions resoltes, molts mitjans titulaven "Junts salva el govern espanyol", mentre els de Puigdemont deien que a La Moncloa ho havien d'encaixar com un toc d'atenció i llegir bé el que havia passat. 

El cert és que al govern espanyol i entre les files socialistes la satisfacció era evident... i els seus aplaudiments es van deixar sentir a l'hemicicle quan el PP veia a la pantalla que no se'n sortia.

En un dia de símils als passadissos del Congrés, a Junts deien que els socialistes eren com "un equip de futbol que ha perdut un partit, però que celebra que no ha estat golejat" mentre que algun socialista reblava que "hi ha matrimonis que milloren la relació quan es divorcien".

Aquestes dues votacions tenien un interès periodístic i polític especial. Era el primer dia que, com va avisar Miriam Nogueras, hauríem de seguir --periodistes i polítics-- les pantalles per saber què feien en cada votació. Què faria Junts? El dia anterior, dimecres, Nogueras havia dit a Pedro Sánchez que era un cínic i un hipòcrita, que ja no valien acords "espirituals" i que el president espanyol havia de pagar el que devia; una llista detallada d'acords incomplerts. 

Sánchez va mostrar-se conciliador, però també va etzibar-li a Nogueras: "Honestament, el meu grup parlamentari necessita els seus vots i crec que el seu grup parlamentari necessita els nostres vots. O és que vostè negociarà amb qui menysprea la identitat de Catalunya i aspira a prohibir el català i acabar amb l'autogovern?" 

Amb aquests precedents, l'expectació per veure què votava Junts i, per tant, si els seus vots donaven aire a Sánchez o a Feijóo era alta. Entre les files de Junts el vot amoïnava i no era fàcil perquè votar sí a una esmena del PP era una fotografia que incomoda, malgrat que el rèdit de castigar Sánchez es veia clar. I una abstenció es podia llegir -i ha passat- com una voladura, però controlada, de les relacions amb els socialistes. 

L'explicació juntaire? Que l'esmena del PP estava mal feta, no l'havien negociada amb ells i no aportava res per a Catalunya. Descartat el sí, l'abstenció era el camí que feia decaure l'esmena dels populars. 

Com s'ho mira el PP

Qui es mira tot això amb interès és Alberto Núñez Feijóo. Al PP creuen que Junts s'acabarà penedint de no forçar la caiguda de Pedro Sánchez i que ho pagaran electoralment a Catalunya perquè el seu votant més tradicional i de dretes no entén la situació. Un argument que Feijóo estén també al PNB, de fet, des de fa mesos.

Nogueras diu que avui ni Pedro Sánchez pot legislar, ni Feijóo governar. Com explicava a Catalunya Ràdio aquesta setmana la subdelegada de 3CatInfo a Madrid, Paula Brujats, Feijóo segueix atrapat entre Vox i la paret; sense els d'Abascal no suma ni per a un teòric govern alternatiu ni per a una moció de censura, però amb Vox no pot comptar ni amb Junts ni amb PNB per completar l'aritmètica. Sense Junts, avui Sánchez no té majoria al Congrés, però Feijóo tampoc el pot fer caure. 

Els del carrer Gènova podrien explorar ara si el trencament de Junts amb el PSOE els dona una oportunitat. El camí? Més activitat legislativa al Congrés en matèries que, teòricament, haurien de ser atractives per a Junts: immigració, ocupacions, autònoms o d'altres qüestions relacionades amb la fiscalitat o l'habitatge. En aquesta llista, hi podia haver les nuclears, que han resultat un revés que deixa en incert el possible recorregut d'aquesta via. 

Si per a Junts una fotografia que sembli una aproximació al PP és un problema, el camí invers també ho és per a Feijóo. Un problema doble per al líder del PP, que, amb les relacions trencades amb el PNB, fa mesos que veia més fàcil possibles enteses sectorials amb els de Puigdemont que amb els d'Aitor Esteban.

Ja han començat els gestos

A Junts l'amoïna que el seu missatge de trencament no qualli amb la contundència i la claredat que voldrien o que s'interpreti malament el sentit de les seves votacions. Avui la realitat és que Junts diu que ha trencat amb el PSOE, que vol bloquejar la legislatura i que el govern espanyol assegura que, malgrat tot, hi ha marge per avançar i que no renunciaran a intentar legislar. Que respecten la decisió dels de Puigdemont, però que no veuen tots els ponts trencats. 

A banda de declaracions, també hi ha hagut gestos. Els socialistes han reactivat la ponència de la llei de multireincidència, que tenien aparcada al Congrés. Dilluns es reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera. Junts no n'espera res, però està per veure si la vicepresidenta espanyola i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, proposa alguna mesura que sigui de l'interès dels juntaires... com la capacitat d'endeutament per a les comunitats autònomes, tot i que són escèptics. 

De fet, Nogueras i els seus diputats asseguren a qui els pregunta que no votaran els pressupostos generals de l'Estat si Sánchez no paga abans el que deu del darrer exercici; que ningú hi ha contactat per parlar d'uns nous comptes o un nou model de finançament; que ja van tombar un sostre de despesa i un objectiu de dèficit i ho tornaran a fer si Montero fa una altra proposta en la mateixa línia. 

I que la nova relació amb el PSOE té les cartes marcades per endavant: res a negociar si no es compleix abans amb el que està pendent i res a votar si no és bo per a Catalunya, excepte les quatre lleis ja pactades abans de trencar. El temps, diuen, dona i treu la raó. Al Congrés, ho faran les pantalles de votació.