Jutgen 2 guàrdies civils acusats de vexar i humiliar un ciutadà d'origen belga per parlar en català
Dos agents de la Guàrdia Civil s'enfronten aquest dimecres a un judici a l'Audiència de Barcelona acusats de cinc delictes, entre els quals un d'odi, per haver vexat i humiliat un ciutadà belga per parlar en català.
Plataforma per la Llengua, que s'ha fet càrrec del seu cas, afirma que és el primer cas de discriminació lingüística contra el català que arriba a judici penal amb una acusació de delicte d'odi.
Es dona la circumstància que al judici oral la jutgessa i la fiscal, que saben parlar català, s'han adreçat al denunciant en castellà, per la qual cosa han convocat un intèrpret perquè li tradueixi.
En la declaració, el ciutadà d'origen belga, Kris Charlier, ha dit que va posar la denúncia perquè els agents el van ofendre greument:
Em vaig sentir ofès i ferit en la meva dignitat com a ésser humà.
Al control de passatgers de l'aeroport del Prat
Els fets van passar el desembre del 2019 a l'Aeroport del Prat, quan a Charlier, que vivia a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i anava a Brussel·les per una celebració familiar, el van aturar al control d'equipatges.
Segons el seu relat, el motiu era que l'agent de seguretat li va notar un bony sota la roba, i ell va explicar que era una bossa de femta, perquè estava operat de càncer de còlon i l'havia de portar sempre.
Ho va explicar en català, perquè no domina el castellà, i l'agent va cridar una parella de la Guàrdia Civil, que a partir d'aquí el van vexar i maltractar per parlar en català, dient-li "esto es España y aquí se habla español".
Els va dir que no ensenyava mai a ningú la bossa, perquè era desagradable, però davant la insistència, es va aixecar la camisa i es va baixar els pantalons per mostrar-la, i ells se'l van endur a una sala reservada.
Dues denúncies i va perdre el vol
Li van posar dues denúncies, per "alteració de l'ordre públic" i per "negar-se a col·laborar amb la policia", perquè els va precisar, en català, que el poble on vivia, Riells del Fai, és al municipi de Bigues i Riells.
Charlier va aconseguir pujar a l'avió a temps, però quan ja hi era, el van fer baixar per ordre de la Guàrdia Civil, i no va aconseguir que la companyia aèria, Ryanair, el posés en un altre vol i es va perdre la celebració familiar.
A més del d'odi, els agents estan acusats dels delictes de coaccions, contra la integritat moral i de funcionari públic contra l'exercici de drets cívics reconeguts a la Constitució i a les lleis.
Demanen 8 anys de presó per als agents
També del de falsedat en document oficial, per les denúncies que van posar-li per alteració de l'ordre i per negar-se a col·laborar, que no van prosperar i van acabar arxivades.
L'acusació, gestionada per Plataforma per la Llengua, els demana 8 anys de presó per a cadascun per la suma dels 5 delictes, i els agents, un home i una dona, estan defensats per dos advocats de l'Estat.
El 2021 el denunciant i els dos agents van declarar davant d'una jutgessa del Prat de Llobregat i ells van assegurar que es van limitar a seguir en tot moment els protocols de seguretat i van negar totes les acusacions.
Un d'ells va dir que només entén el català si li parlen a poc a poc, i que van anar a buscar un altre agent que parlava francès perquè els fes d'intèrpret. Es van negar a respondre a les preguntes de l'acusació.
La jutgessa arxiva el cas, l'Audiència el reobre
La jutgessa va arxivar el cas perquè va considerar que no hi havia "indicis" que els agents tinguessin cap altra intenció que complir amb el seu deure, però l'Audiència de Barcelona el va reobrir el 2022.
Ho va fer donant credibilitat al relat de Charlier que van actuar contra ell perquè parlava en català, recordant que tenia dret a fer-ho, i que és "curiós" que hi hagués agents que sabessin francès, però no català.
L'escrit de l'Audiència que va reobrir el cas va reflectir les diferències en les versions dels dos agents acusats, entre altres motius, de per què van revisar les maletes de Charlier que ja havien passat el control.
També que Ryanair no va tenir constància de cap problema amb ell, i que la decisió de fer-lo baixar de l'avió va ser per una ordre de la Guàrdia Civil, i no una decisió del comandant.
Plataforma per la Llengua valora aquest judici com a "excepcional", perquè considera que "la catalanofòbia normalment és ignorada en les resolucions judicials":
Aquest cas pot marcar un abans i un després en la protecció dels drets lingüístics i en la lluita contra les discriminacions que pateixen els catalanoparlants.
