Kayed Hammad i la seva família fugen de Gaza després de dos anys de guerra: "Sortim de l'infern"

"Estem sortint de Gaza, a veure si hi ha sort i aconseguim sortir de l'infern". Amb aquestes paraules enregistrades, Kayed Hammad relatava el moment exacte en què ell i la seva família deixaven enrere la Franja de Gaza. 

Una sortida gairebé inèdita, tenint en compte el bloqueig de fronteres imposat per Israel. Tot i això, després de mesos de gestions amb el Ministeri d'Exteriors, ha sigut possible.

"Fins avui, encara no ens creiem que hem aconseguit sortir d'aquest infern. És com si t'estiguessis esperant la mort i, de cop, algú et digués: ets lliure", explica en Kayed Hammad, traductor i intèrpret, ara refugiat a Espanya. Un dels seus quatre fills va morir en un bombardeig.

Durant mesos, la família Hammad va haver de canviar 17 vegades de casa per evitar els atacs. "Jugàvem a fet i amagar amb la mort", relata en Kayed, que recorda com cada dia havien de fugir deixant enrere menjar i roba. 

L'electricitat escassejava: com a molt, tenien llum vuit hores al dia. Per als seus fills, viure en un lloc amb electricitat contínua és gairebé un miracle. Ara, a Espanya, diuen que se senten segurs i que ningú els pot molestar, lluny dels bombardejos. 

Cuinar sota les bombes

Malgrat les dificultats, la seva família, com tantes altres persones de Gaza, van haver de cuinar sense aigua ni electricitat, sota les bombes i amb accés mínim a productes bàsics. 

Aquella quotidianitat tan fràgil es va poder compartir amb el món a través de l'Instagram del periodista Mikel Ayestaran, que va documentar els àpats de la família amb fotografies i textos:

Ara, aquest testimoni gràfic es converteix en "Menú de Gaza", un llibre de receptes que busca denunciar l'ús sistemàtic de la fam com a arma de guerra i recaptar fons per ajudar famílies com la dels Hammad.

El llibre no només mostra com es cuina a Gaza sota la destrucció, sinó que també posa en valor la resistència, la dignitat i la força dels àpats compartits enmig de la tragèdia. 

Una manera diferent —i profundament humana— de posar rostre i història a un dels conflictes més devastadors del nostre temps.