Kosovo celebra deu anys d'independència unilateral amb un futur incert

Es compleixen 10 anys de la declaració d'independència de Kosovo. La declaració, el 17 de febrer del 2008, posava punt final a un conflicte que va causar 13.000 morts. Deu anys després, la situació al país és molt complexa amb una profunda divisió política i un 10% de la població exiliada.

A l'antiga província sèrbia li queden molts deures pendents. En l'horitzó hi té la Unió Europea, la normalització de relacions amb Belgrad i l'admissió efectiva a la comunitat internacional. L'atur, la pobresa i la corrupció són un llast per a la seva economia.

El país ha organitzat un cap de setmana d'actes de tota mena per commemorar la independència. Belgrad ha insistit que no hi ha una solució definitiva per a Kosovo sense comptar amb Sèrbia. Brussel·les també exigeix la normalització de relacions amb Sèrbia abans de parlar d'una hipotètica entrada a la Unió.

I en l'àmbit exterior, cinc països de la Unió Europea –entre ells Espanya– no reconeixen Kosovo.

El camí a la independència de Kosovo

L'antic territori serbi ha recorregut un camí tortuós per arribar a la independència. Les coses es van començar a crispar quan el president de Sèrbia, Slobodan Milosevic, va suprimir l'estatut d'autonomia de Kosovo arran de l'enfrontament entre la comunitat sèrbia i l'albanokosovar.

Però els kosovars no s'hi van resignar. El 1998 va esclatar la rebel·lió entre l'Exèrcit d'Alliberament kosovar i les forces sèrbies. El conflicte va deixar 13.000 morts fins que, el 1999, onze setmanes de bombardejos aeris de l'OTAN van obligar Belgrad a retirar les seves tropes i la policia de Kosovo.

Les Nacions Unides, juntament amb l'OTAN, van desplegar a Kosovo una missió de pau que va permetre que la regió proclamés la independència el 17 de febrer del 2008. Tot plegat sota el paraigua de les principals capitals europees i sobretot de Washington, amb Madeleine Albright al capdavant de la diplomàcia nord-americana.

111 països dels 193 inscrits a l'ONU van reconèixer la independència de Kosovo. Entre els reticents a fer-ho hi ha Espanya, Rússia o la Xina, per als quals el territori encara és part de Sèrbia.