La banda nos visita (* * * - -)

"Es fan moltes pel·lícules al voltant de per què no hi ha pau, però són poques les que parlen de per què la necessitem". Bona declaració de principis del director israelià debutant Eran Kolirin, donant-nos pistes del que amaga "La banda nos visita", premiada al Festival de Canes. Es tracta d'una simpàtica comèdia, irònica i melancòlica, sobre una petita orquestra de la policia egípcia que viatja a Israel per fer-hi un concert.

Per bé o per mal, "La banda nos visita" camina a contracorrent. Aposta pel detall, el minimalisme i la pausa narrativa. En aquest sentit, tots a qui ens sedueix el cinema de Jacques Tati tenim molts números per gaudir de la seva comicitat. De tota manera, pel meu gust, estira massa l'anècdota.



Estèticament, "La banda nos visita" és l'essència del cinema més primitiu. Temàticament, evidencia que vivim una realitat excessivament pautada pels interessos econòmics. A més, reivindica la pau entre àrabs i jueus.
En resum, doncs, he de reconèixer que és d'aquelles pel·lícules que m'agrada més pels seus plantejaments. Tot i que m'he promès fer-ne un segon visionat després d'alliberar-me de les expectatives inicials. S'ho mereix!