La cabra blanca de Rasquera, en perill d'extinció l'única raça autòctona de Catalunya

La cabra blanca o de Rasquera és una raça rústega, forta, capaç de sobreviure en terrenys secs i abruptes com les serres de Cardó-el Boix i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, d'on és autòctona. Però cada vegada hi ha menys exemplars que pasturen aquestes muntanyes, fins al punt que se la considera en perill d'extinció.

A mitjans del segle passat es calcula que hi havia 30.000 exemplars d'aquesta raça, l'única declarada oficialment com a autòctona a Catalunya, però avui només en queden 4.500 exemplars i una vintena de ramaders, segons l'Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera.

Aquesta entitat, encarregada de vetllar per la puresa de la raça i de gestionar-ne el llibre genealògic, lamenta que les ajudes s'han reduït a la meitat en els últims cinc anys i els ramaders han d'assumir una complicada burocràcia per cobrar-les.

"Quasi podríem dir que ens passem més temps amb tota la paperassa que ens demanen que darrere de les cabres", diu Julián Montero, ramader de Tortosa. Afegeix que "el marge de benefici és molt estret i és una feina molt sacrificada, de dilluns a diumenge". "Els que venim de família de ramaders, com jo, ho veiem costerut, però si algú es vol establir de cap i de nou encara ho té més complicat", rebla.

La cabra blanca contribueix a frenar els incendis. S'alimenta de més de mig centenar de plantes diferents i allí on pastura manté a ratlla la vegetació. "La cabra blanca ha fet tradicionalment una tasca molt important per prevenir els incendis a la serra de Cardó. Pot arribar a llocs de molt difícil accés per netejar el sotabosc", explica l'alcaldessa de Rasquera, Àngels Llombart.

Afegeix que "s'hauria de tenir en compte aquesta feina tan important que fan els pastors i que se'ls ajudi més, perquè avui en dia és molt complicat viure d'un ramat de cabres".

Projecte Pastures Vives

L'associació ambiental L'Aube ha posat en marxa el projecte Pastures Vives per recuperar la memòria històrica vinculada a la ramaderia a les serres de Cardó-el Boix i posar de manifest el llegat cultural i la importància ambiental d'aquesta activitat. L'entitat ha organitzat jornades en diferents pobles per recollir testimonis orals i fotografies històriques de la pastura tradicional.

En aquestes jornades també han organitzat tallers que han posat en contacte pastors amb xiquets del poble, per fomentar l'intercanvi de coneixements.

Modesto Piñol és un pastor jubilat que ha participat en les jornades, explicant la seva experiència als alumnes de les escoles: "Jo em vaig criar amb la llet de les cabres, per a mi ho eren tot. T'ha d'agradar perquè és dur, les cabres han de sortir a pasturar cada dia, tant si plou com si neva, en diumenge i per Nadal. Però jo ho feia a gust, les cabres són molt alegres i les esquelles que porten al coll sonen com la música d'un piano."

Jordi Solé Blasi, tècnic de L'Aube, explica que aquesta raça és menys rendible que altres perquè no se'n treu llet i l'únic producte que s'aprofita comercialment són els cabrits. "Criar-les és força complicat perquè cal treure-les cada dia a pasturar per les muntanyes. Hi ha d'haver més estímul econòmic per als pastors perquè aquests ramats tirin endavant."