"La canción de Sima", una pel·lícula per entendre la situació de les dones a l'Afganistan
És fàcil imaginar-se com ha de ser de complicat treballar com a dona cineasta a l'Afganistan. Roya Sadat n'és la primera. Autodidacta, va trobar en l'audiovisual la seva forma d'expressió. Ficció, documentals, sèries per a la televisió local...
Fins que el projecte de fer un segon llargmetratge es va aturar perquè no trobava qui el produís. Aleshores es va retrobar amb la catalana Alba Sotorra, amb qui s'havien conegut vint anys enrere a Herat. Amb una llarga experiència rodant a l'Iraq, Síria o al mateix Afganistan, Sotorra era la productora ideal i es va involucrar al cent per cent en "La canción de Sima".
Però el retorn dels talibans al poder va capgirar els plans. Roya Sadat viu exiliada als Estats Units i ja no podia rodar a l'Afganistan. Tot i això, l'empenta de totes dues va tirar endavant la pel·lícula, que es va acabar rodant a Grècia.
Ara, es pot veure en alguns cinemes de Catalunya aquesta història de ficció basada en fets reals que arrenca amb una manifestació de dones avui; després, ens transporta a l'Afganistan del 1978, dominada pels russos i amb els mujahidins liderant l'oposició al règim soviètic.
Dues amigues viuen aquests canvis, l'una més vinculada al govern rus, l'altra més a prop de la resistència. La cinta és tota una metàfora de la política del país durant el segle XX que ajuda a entendre la situació actual de l'Afganistan i, especialment, de les dones afganeses.
