La cara fosca del Mundial de futbol al "Sense ficció", amb l'estrena de "La família FIFA: una història d'amor" i "La Copa dels Treballadors. L'altra cara del Mundial"
El FIFAgate i el Mundial de futbol de Qatar
Entre la comèdia romàntica i el periodisme d'investigació, el documental "La família FIFA: una història d'amor" relata l'escàndol de corrupció més gros de la història del futbol i, també, la història d'amor i desamor que ha servit per documentar l'opulència i el malbaratament, entre bastidors, dels directius de la FIFA addictes als suborns.
El dia que la FIFA va anunciar que Qatar organitzaria el Mundial de futbol del 2022, Bill Clinton va trencar el mirall del lavabo d'un cop de puny. Aquell dia va començar el procés per destapar l'escàndol de corrupció més gran de la història del futbol: "I el guanyador per organitzar la Copa del Món de la FIFA és... Qatar!" L'estupefacció es va apoderar de l'auditori on el president de la Federació Internacional de Futbol va fer públic, davant dels representants de totes les candidatures i personalitats com el llavors primer ministre britànic David Cameron, el príncep Guillem d'Anglaterra o Bill Clinton, que un petit estat desèrtic sense tradició futbolística passava al davant de la favorita, la candidatura dels poderosos EUA.
"Abans de la votació ja hi havia molts rumors de suborn. Quan es va saber el resultat, la gent es mirava pensant: qui amb dos dits de front triaria Qatar? Estaven enfadats. Michel Platini, vicepresident de l'organisme, havia dit als EUA que tindrien el seu suport... Era evident que allà hi passava alguna cosa molt sospitosa", recorda Philippe Auclair, autor del llibre "FIFAgate".
Cinc anys més tard, la columna vertebral de la principal organització del futbol mundial es va ensorrar com un castell de cartes: l'FBI va entrar a l'hotel de cinc estrelles on s'allotjaven habitualment els directius de la FIFA a Zuric per arrestar diversos membres del comitè executiu i acusar-los de corrupció massiva. "La FIFA era com The Sopranos, però amb gent pitjor", sentencia un dels periodistes que van investigar el cas.
El documental és un relat sobre la investigació per desvelar l'adjudicació absolutament corrupta de les seus dels mundials a canvi de quantitats indecents de diners, i també és la crònica sobre el funcionament de la FIFA des dels budells, a través del coneixement que en va tenir la parella d'un dels directius.
"Cada dos anys els directius i les seves dones anàvem a Suïssa. I tots ells portaven sobres de diners que treien de l'organització, uns 20.000 dòlars". Mary Lynn Blanks va presenciar l'escàndol esportiu de la dècada des de primera fila, i va portar la seva càmera per documentar-ho. Parella de Chuck Blazer, membre del comitè executiu de la FIFA, va ser testimoni i copartícip de l'alt nivell de vida del seu company sentimental, conegut entre els veïns de la Trump Tower Blazer per les seves excentricitats: va llogar un apartament per als seus dos gats al costat del seu. L'ara exparella de Blazer també va ser testimoni dels contactes internacionals al més alt nivell del seu company i les seves reunions amb Vladímir Putin, la reina Elisabet i altres personalitats que maldaven per obtenir l'aprovació de la FIFA. El seu arxiu fotogràfic ofereix una visió excepcional de la indústria multimilionària del futbol professional, dirigida per 24 homes ben vestits operant a l'ombra i vivint en un luxe exorbitant.
"La família FIFA: una història d'amor", dirigit per Niels Borchert Holm i produït per Jon Adelsten, és una producció de DR2, amb la participació de SVT, RUV, YLE i Nordvision.
La vida als camps de treball de Qatar 2022
El Mundial de futbol de Qatar ja ha començat, amb totes les mirades posades en els equips que es disputen la Copa i les instal·lacions on es farà la competició. A l'altra banda, hi ha una cara fosca, que mostra el documental "La Copa dels Treballadors. L'altra cara del Mundial", que s'ha fixat en la feina i les condicions laborals del milió sis-cents mil treballadors que han construït les infraestructures, un dels punts febles d'aquest esdeveniment esportiu. Els promotors en són perfectament conscients i saben que han de vigilar molt per no empitjorar la imatge del país i del Mundial davant de la resta del món. Per això tiren endavant idees com ara la Copa dels Treballadors de Qatar, una competició de futbol entre equips de diferents empreses.
El 60% de la població de Qatar viu en camps de treballadors, d'on procedeixen o on han anat a parar els empleats contractats per centenars d'empreses qatarianes i multinacionals que han construït les infraestructures i els estadis del Mundial de futbol. Els autors del documental, que han tingut accés a les obres dels estadis i també als camps de treball, segueixen les vicissituds de l'equip d'una empresa constructora format per treballadors que van venir dels països més pobres d'Àfrica i Àsia perseguint el seu somni qatarià.
Aquest grup de treballadors s'entrena per competir en un torneig de futbol propi, la Copa dels Treballadors, impulsat pel comitè organitzador de la Copa del Món del 2022. Vint-i-quatre empreses relacionades amb projectes del Mundial han format equips, les mateixes empreses que els han contractat als països asiàtics, africans i àrabs, que els fan treballar en jornades extenuants, que els aïllen en camps que semblen presons i que controlen els seus permisos de residència i la seva vida: no poden canviar de feina ni deixar de treballar ni sortir del país. És l'altra cara del Mundial de Qatar.
"La Copa dels Treballadors. L'altra cara del Mundial" (The Workers Cup), dirigit per Adam Sobel, és una producció de The Workers Cup LLC amb el suport de DOK.Incubator workshop.
#FIFAGateTV3
#SenseFiccióTV3
