La científica Ariadna Farrés llança una missió de la NASA: "És com jugar una final de futbol"
La NASA ha llançat aquesta setmana tres missions per mapejar l'activitat del Sol i poder fer previsions meteorològiques espacials. En concret, les tres sondes nord-americanes estudiaran el vent solar --format per les partícules solars-- i l'heliosfera, que actua com una bombolla que protegeix els planetes del nostre sistema solar de la radiació còsmica.
Més enllà de fer previsions de l'activitat solar, aquesta triple missió també tindrà un gran impacte en la vida a la Terra. Les tempestes solars afecten l'activitat al nostre planeta i tenen conseqüències sobre els sistemes energètics i de comunicacions, entre d'altres.
Per exemple, les tempestes solars poden afectar la normalitat de l'espai aeri perquè de vegades les partícules solars impacten contra les ràdios d'alta freqüència que fan servir els avions.
Aquests fenòmens meteorològics també poden afectar els satèl·lits, com els que fan servir els tractors i que l'any passat van provocar molts problemes a l'agricultura nord-americana. O provocar apagades energètiques massives, com la que va viure el Quebec el 1989.
La primera missió des de la sala de control
Les tres missions dels Estats Units s'han enlairat aquest dimecres 24 de setembre des de Florida, a la costa est dels Estats Units, en un coet Falcon 9 de la companyia SpaceX, propietat d'Elon Musk.
Des de la seu de dinàmica de vol del Centre de Vol Espacial Goddard de la NASA, la matemàtica de Barcelona Ariadna Farrés Basiana ha seguit el llançament d'una de les tres missions per a la qual ha estat treballant els últims quatre anys.
"Va ser molt emocionant", diu la científica catalana a 3CatInfo sobre el primer cop que viu un llançament des de la sala de control amb els seus companys d'equip de dinàmica de vol, format per 8 persones.
La doctora Farrés Basiana s'encarrega dels càlculs matemàtics de les trajectòries i de les maniobres que han de portar la missió SWFO-L1 fins al punt de Lagrange (L1), una ubicació gravitacionalment estable entre el Sol i la Terra que és ideal per fer observacions de la nostra estrella.
Està previst que SWFO-L1 arribi a la destinació final el gener del 2026, després d'un viatge de més de 100 dies per recórrer més d'1,6 milions de quilòmetres. La científica assegura que "ara comença el partit de veritat".
És la mateixa sensació que tens en una final de futbol i fa molt de temps que entrenes
Els números de la primera maniobra
Un dels moments clau del llançament de la sonda és quan des del centre de control cal fer la primera maniobra de correcció, després que el coet de SpaceX l'hagi deixat en direcció cap a l'L1. "És una maniobra que permet qualsevol error d'inserció a la trajectòria", explica sobre uns càlculs matemàtics que li han portat entre una i dues hores a les 48 hores del llançament.
SWFO-L1 és la primera missió espacial de l'Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (NOAA, per les sigles en anglès) dedicada exclusivament a estudiar la meteorologia espacial. La sonda processarà les dades que reculli a temps real per avisar quan el Sol expulsi partícules d'alta energia a la Terra.
A banda de SWFO-L1, aquesta setmana també s'han llançat els telescopis IMAP --que és la missió principal-- i Curruthers Geocorona amb la mateixa destinació final (L1) i el mateix objectiu d'estudiar l'activitat del Sol. Totes les dades que recullin també serviran per futures missions espacials tripulades, com les del programa Artemis per tornar a trepitjar la Lluna.
L'experiència prèvia amb el James Webb
La doctora Farrés Basiana es defineix a si mateixa com "una apassionada de l'exploració de l'espai". Sempre havia volgut treballar a la NASA, on va començar fa 8 anys després de doctorar-se en matemàtiques a la Universitat de Barcelona. "És tot un honor", diu amb humilitat.
Actualment, treballa dissenyant trajectòries i maniobres per a telescopis que van als punts de Lagrange, com el telescopi espacial James Webb, el més ambiciós fins avui. "És molt emocionant veure que la feina que fas es reflecteix en un problema real", explica.
Per Farrés Basiana:
És un somni fet realitat treballar en aquestes missions i veure com la ciència i l'exploració espacial avancen i anem descobrim més coses de l'univers.
Més enllà de dedicar-se a la investigació, Farrés Basiana també dedica part del seu temps a la divulgació i la promoció de noves vocacions científiques entre les nenes i les noies més joves.
Aquest any ha estat la comandant de la missió anàloga Hypatia II una tripulació de dones científiques que al gener va simular una expedició al planeta Mart a l'estació de recerca marciana MDRS del desert de Utah, dels Estats Units.
