La comunitat jueva assenyala Colau per l'augment d'atacs antisemites
La majoria de la comunitat jueva de Catalunya vincula l'increment d'incidents antisemites al trencament unilateral de relacions de l'Ajuntament de Barcelona amb la ciutat de Tel Aviv i l'estat d'Israel. Segons ha pogut saber Catalunya Ràdio, entre gener i febrer n'hi ha hagut una dotzena, que són gairebé la meitat de tots els del 2022.
Tot i això, algunes veus donen suport a l'alcaldessa, Ada Colau, i neguen que estiguin sota amenaça. La polèmica coincideix amb l'amenaça de l'extrema dreta i Estat Islàmic contra els interessos jueus que es manté a tot el món. Segons l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, dos de cada cinc jueus han patit algun tipus d'assetjament.
Es calcula que a Catalunya hi ha entre 5.000 i 10.000 jueus. D'aquests, només uns 1.500 estan adscrits una de les cinc comunitats existents, la majoria a Barcelona. La comunitat més nombrosa és la Comunitat Israelita de Barcelona, amb unes 500 famílies.
Isaac Levy, membre de la CIB i president de la Lliga Internacional contra el Racisme i l'Antisemitisme de Barcelona, vincula la decisió de l'alcaldessa amb l'increment d'incidents.
Estem sempre en alerta permanent. El que sí que és veritat és que veiem un perill amb la decisió unilateral que ha pres l'alcaldessa Ada Colau amb el tema de Tel Aviv. Alguna gent insisteix en el fet que Israel practica l'apartheid i molts associen Israel amb els jueus, cosa que és una errada. No dic por, però sí que tenim respecte pel que pugui passar.
Fonts dels Mossos d'Esquadra asseguren a Catalunya Ràdio que la comunitat jueva és un bon termòmetre per saber el grau de risc que hi hagi atemptats. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, recordava a aquesta emissora que des de l'atac a finals de gener a una església d'Algesires, Catalunya està en nivell 4 reforçat d'alerta terrorista i molt atenta a tots els centres de culte.
S'ha incrementat la presència, les dotacions i la vigilància en l'àmbit de centres de culte religiosos tant cristians com jueus. Primer es coordinen totes les intel·ligències que operen en aquest àmbit. Després prioritzem les eventuals necessitats de més protecció.
Una protecció que també es reforça amb recursos de les comunitats jueves.
Tenim la nostra pròpia seguretat 24 hores. És un tema consensuat a totes les comunitats jueves del món, s'ha d'estar en guàrdia. Des que jo era jove ja pertanyia a l'equip de seguretat de la comunitat. El departament de seguretat pròpia existeix des de sempre.
Laurent Cohen, copresident de l'Associació Junts, es desmarca totalment de la posició de Levi i considera que la decisió de Colau no ha tingut cap repercussió.
De cap manera: és una victimització que està manipulada per l'ambaixada d'Israel. No té cap sentit, això. La bona notícia és que l'alcaldessa Ada Colau ha pres aquesta decisió tan coratjosa i nosaltres n'estem molt satisfets. Jo no entenc quin tipus de reacció pot generar.
L'any 2022, les cinc comunitats israelianes van denunciar a Barcelona 26 incidents, la majoria pintades amenaçadores a prop de les sinagogues i de l'escola jueva.
