La consellera de Drets Socials admet que cal "una transformació integral de la DGAIA"

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha admès aquest dijous que cal una "transformació integral" en la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i que era "evident feia molts anys".   

Des de Balaguer, la consellera ha qualificat d"'esfereïdor i inacceptable" el cas de la nena de 12 anys violada repetidament per una xarxa de prostitució i pederàstia entre 2020 i 2022, quan vivia en un centre de menors sota guarda de la DGAIA. 

Per Martínez, aquests fets necessiten una resposta contundent i ha transmès la seva intenció d'actuar "amb la màxima transparència".

La consellera ha demanat comparèixer davant el Parlament per donar explicacions sobre la gestió del cas i ha assegurat que vol arribar "fins al final". 

"Estem reforçant els sistemes de protecció i prevenció perquè no torni a passar i farem públic pròximament un pla de transformació integral de la DGAIA".

Per això, diu, s'ha obert un expedient informatiu per revisar l'actuació de la DGAIA, un expedient que defensa que ajudarà a la seva transformació integral i a la revisió dels protocols de col·laboració entre cossos de seguretat, Educació i Salut. 

Són canvis a futur, però, de moment, no hi ha explicacions de què ha fallat. El govern de la Generalitat es personarà com a acusació popular en la causa per les agressions sexuals que ha patit la nena de 12 anys sota protecció de la DGAIA.

No és l'únic cas d'acusació sobre aquest organisme per no haver protegit víctimes d'agressions sexuals. Una de les causes més greus es va conèixer el 2016, el conegut cas Trinity: amb més d'un centenar de víctimes, set de les quals menors que havien estat tutelats per la Generalitat.

Relleu en la direcció de la DGAIA

Fa només un parell de mesos, la consellera va nomenar com a nou director general de la DGAIA Josep Muñoz Luque. El seu nomenament va arribar arran de la destitució de la llavors directora, Isabel Carrasco, i el seu subdirector, Joan Mayoral, nomenats només sis mesos abans.

Des del departament no es van donar detalls sobre el motiu dels cessaments.

La consellera ha explicat aquest dijous que aquests canvis han de servir per impulsar la transformació de la DGAIA.

Presumptes irregularitats en les ajudes

Sobre la investigació de la Sindicatura de Comptes a la DGAIA per presumptes irregularitats, la consellera ha recordat que el seu Departament ha demanat una "auditoria completa per identificar totes les accions correctives necessàries".

La denúncia d'un treballador a l'oficina antifrau va motivar una investigació -que està oberta- per com estaven gestionant les ajudes públiques. L'abril de l'any passat, la Sindicatura de Comptes ja va emetre un informe sobre possibles irregularitats en la contractació de centres d'acolliment de menors.

Una comissió d'investigació 

La consellera ha dit que donarà totes les explicacions en la seva compareixença al Parlament, que encara no té data, però de moment, des de la cambra ja s'ha demanat una comissió d'investigació. De fet, fa temps que la gestió de la DGAIA és al centre de la polèmica al Parlament com a arma llancívola entre partits.

 Junts ha anunciat que impulsarà aquesta comissió per la "crisi" al Departament de Drets Socials en la gestió de la DGAIA. El partit de Carles Puigdemont considera que aquesta crisi "s'agreuja després de saber que una menor tutelada va ser violada per pederastes".

En un comunicat, Junts diu que vol "arribar fins al final de la qüestió", tenint en compte les "anomalies" en la contractació i les subvencions que tenen sobre la taula Antifrau i la Sindicatura de Comptes.  

Tanmateix, la denúncia d'irregularitats i el cas de la menor violada són d'anys en què tant Junts com Esquerra van estar al capdavant del departament responsable, ara en mans del PSC. 

La portaveu, Mònica Sales, ha assenyalat el "desgavell" que hi ha al Departament i ha assegurat que volen saber "què ha passat" dins la cúpula de la DGAIA que va ser destituïda al març. 

També ha demanat arribar fins al final Jéssica Albiach dels Comuns:

Per la seva part, Juan Fernández, del PP, ha criticat que el PSC "calli" davant casos de "corrupció i desprotecció" de joves a la DGAIA i ha lamentat que el sistema de protecció de menors a Catalunya "ha fallat de forma estrepitosa". 

Un electricista de Barcelona, líder de la xarxa de pederastes

El cas es va destapar el 2021 i ara la Fiscalia demana 107 anys de presó per un electricista de Barcelona, que seria el líder de la xarxa de pederastes, presumptament per haver violat reiteradament la menor en un pis de Barcelona. L'home està en presó preventiva des de l'abril de l'any passat.

El jutjat investiga també 15 homes als quals el principal acusat "va oferir" la menor, a través de xarxes socials, perquè també l'agredissin sexualment en el mateix pis. 

Segons la DGAIA, va ser un dels educadors del centre els que van detectar que la noia podia ser víctima d'agressions sexuals, van activar els protocols corresponents i van acompanyar la menor a presentar la denúncia. La consellera, però, ha dit aquest dijous que serà la investigació la que ha d'aclarir qui va denunciar el cas. Al TSJC no li consta cap denúncia d'un educador, sinó d'un "particular", que seria un dels clients de la xarxa de prostitució infantil.

La nena estava en clara situació de vulnerabilitat i provenia d'una família desestructurada. Els pares no n'havien perdut la tutela, però la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) n'exercia el que es coneix com a guarda, una mesura que els pares poden demanar si per circumstàncies greus no se'n poden fer càrrec.