"La corrupció és estructural": causes i mesures per combatre-la

La corrupció ha tornat a la primera plana de la política espanyola aquests darrers mesos, amb la imputació de pesos pesants dels dos principals partits de l'Estat, com l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán i l'exministre del PP Cristóbal Montoro.

Per fer front a una crisi que amenaçava la continuïtat del seu govern, Pedro Sánchez va presentar aquest juliol el Pla Estatal de Lluita contra la Corrupció, amb una sèrie de mesures que portarà al Congrés aquesta tardor.

Però experts consultats per TV3 creuen que les mesures no van prou lluny. També avisen que la corrupció està tan arrelada al sistema polític espanyol que cal fer passos decidits per erradicar-la.

El magistrat Joaquim Bosch veu "manifestament insuficients" les reformes anunciades per Sánchez. Amb dècades d'experiència investigant la corrupció a l'Estat, Bosch conclou que "la corrupció és estructural" i "hi és des de sempre". L'únic que canvia, diu, és quan surten a la llum els escàndols.

Al seu torn, la presidenta de l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció, Itziar González, assegura: "Els que lluitem contra la corrupció estem contínuament consternats". El que cal preguntar-se, diu, és "per què afloren aquests casos quan hi ha una lluita profunda de poder entre dues forces".

Quant al pla de Sánchez per lluitar contra la corrupció, González dubta "que se'n surti", i recorda que a Catalunya ja es va signar el Pacte Social contra la Corrupció el 2015, i que d'aleshores ençà "no s'ha aconseguit res".

"Aquí hem intentat [lluitar contra la corrupció] i ho hem fet amb certa transparència, amb cooperació, i no ho hem aconseguit. Què li fa pensar al president Sánchez que en l'àmbit de d'Estat ho aconseguirà? Jo no ho veig possible de cap de les maneres."

La percepció de la corrupció també va a l'alça. Aquest febrer Espanya va obtenir 56 punts en l'índex anual de Transparència Internacional, la puntuació més baixa des que l'ONG va establir l'actual sistema de càlcul, el 2012. Espanya ocupa la posició 46 del rànquing internacional, per sota de països com Ruanda, Botswana, Costa Rica o l'Aràbia Saudita.

Els deures pendents del govern espanyol en la lluita contra la corrupció també s'han fet evidents amb la publicació d'informes d'organismes internacionals, com la Comissió Europea i el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO), del Consell d'Europa.

A continuació, destaquem algunes de les mesures que recullen els dos informes i recomanen els experts per fer front a la corrupció a Espanya.
 

Els aforaments, un blindatge "innecessari"

El GRECO ha instat repetidament Espanya a reduir el nombre d'aforats, sense èxit. La reforma porta anys sobre la taula. Es va plantejar durant el primer govern de Rajoy. El 2018 Pedro Sánchez va prometre acabar amb els aforaments; va arribar a presentar un avantprojecte de llei, però va decaure per l'avançament electoral del 2019. Després de la crisi de govern pel cas Koldo i Cerdán, acabar amb els aforaments és una de les mesures que Sumar exigeix al PSOE.

"Pràcticament quasi tots els polítics professionals estan aforats. I això, com diu el grup GRECO del Consell d'Europa, és un blindatge innecessari i que pertorba la lluita contra la corrupció," explica Bosch.

L'aforament és un privilegi processal del qual gaudeixen milers de càrrecs públics. Consisteix en el fet que si se'ls imputa un delicte, a diferència de la resta de la ciutadania, no els jutjaran tribunals ordinaris, sinó que el seu cas s'elevarà directament a instàncies superiors, com els Tribunals Superiors de Justícia o el Tribunal Suprem.

A l'estat espanyol, hi ha prop de 2.000 polítics aforats, segons estimacions publicades a diferents mitjans. Ho són, entre altres, el president del govern, ministres, diputats i senadors; en l'àmbit autonòmic, ho són els presidents, consellers i diputats.

Més enllà de la política, també gaudeixen d'aforament jutges, fiscals i membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, entre altres. En total, hi ha més de 200.000 treballadors públics aforats.

El principal argument a favor dels aforaments és que garanteixen la separació de poders i protegeixen d'excessos de la justícia. Però l'acumulació de causes en tribunals superiors, la funció principal dels quals no és instruir, sinó resoldre apel·lacions, contribueix a l'eternització de les causes.

A més, la composició dels alts tribunals sol estar més condicionada per nomenaments del Consell General del Poder Judicial, que depenen d'acords entre partits polítics.

"Arbitrarietat" i "clientelisme" en la contractació pública

Per González, un dels comuns denominadors dels casos de corrupció és la mala gestió dels recursos públics. "Tot el sistema, tot el nostre estat, les institucions, es financen amb diners dels contribuents: uns diners que dipositem amb la confiança que se'n faci un bon ús," explica.

"Però reiteradament veiem que el sistema no en garanteix el bon ús", lamenta. La raó, diu, és que hi ha "molts espais arbitraris" i la cultura de l'estat espanyol és "altament clientelar".

L'arbitrarietat i el clientelisme van de bracet en molts dels casos més mediàtics. Un dels mecanismes més comuns és l'adjudicació a dit de contractes d'obra pública a empreses a canvi de comissions il·legals. En són un exemple el cas Palau, amb pagaments de la constructora Ferrovial a CDC, i també la trama Gürtel, que va portar al banc dels acusats diversos exalts càrrecs del PP. També n'hi hauria hagut en la suposada trama del cas Koldo-Cerdán-Ábalos, que afecta el PSOE.

La discrecionalitat en la contractació pública és "una de les claus de la corrupció a l'estat espanyol", segons Bosch. "En altres països europeus, està molt més reglada i no hi ha tanta intervenció política," explica. A Espanya, en canvi, els "elements subjectius" tenen un pes "desmesurat" en detriment dels criteris tècnics. "Això fa que moltes vegades no sigui l'empresa més qualificada la que s'endugui la contractació pública", diu Bosch.
 

Les opaques relacions entre polítics i grups d'interès

Un altre escàndol recent que també exemplifica els problemes estructurals del sistema polític espanyol és el cas Montoro, amb l'exministre d'Hisenda popular imputat per suposadament haver beneficiat des del Consell de Ministres empreses que havien contractat el despatx Equipo Económico, que ell mateix havia fundat.

Els experts consideren que el cas fa més vigents les crítiques a les relacions entre polítics i els grups d'interès, o lobbies.

"És normal que una persona que estava en el govern com a ministre d'Hisenda, només deixar el govern pugui muntar un despatx amb capacitat per poder influir en decisions posteriors del govern?", es pregunta Bosch.

Impunitat d'empreses "corruptores"

A l'informe de l'UCO del cas Koldo apareixen empreses habituals en altres escàndols. Acciona és la que surt més esquitxada, però també hi figuren Sacyr i Ferrovial. El paper de les empreses en les trames de corrupció, segons Bosch, és fonamental. "No hi hauria corruptes si no hi hagués corruptors," diu.

Bosch atribueix la prevalença de les conductes corruptes al fet que no hi hagi "prou elements dissuasius", com "penes prou intimidatòries" o riscos per a l'activitat empresarial.

En la majoria de casos, les empreses surten airoses dels processos penals, amb comptades excepcions, com el cas del saqueig del Plaza a l'Aragó i el càrtel de les constructores destapat per la CNMC. La raó, segons experts consultats per TV3, és que la dificultat probatòria és altíssima. Tampoc acostuma a ressentir-se el valor borsari de les empreses quan es veuen implicades en irregularitats.

Precisament, castigar les empreses "corruptores" és una de les mesures proposades per Sánchez en el seu pla anticorrupció. S'hi preveu "endurir les penes per delictes contra l'administració pública, duplicar els terminis de prescripció i incrementar les multes a les empreses". També preveu crear "llistes negres" per evitar que concorrin a nous concursos públics.

Protegir els alertadors

Mentre alguns implicats en casos de corrupció queden impunes, els que sí que solen patir-ne conseqüències, segons els experts, són els alertadors.

N'és un exemple Itziar González, que fa més de 15 anys va denunciar des de l'Ajuntament de Barcelona una trama de corrupció vinculada als pisos turístics a Ciutat Vella. Va costar-li amenaces de mort i la seva dimissió com a regidora del districte.

"Ser persona alertadora és iniciar un viacrucis, és anar contra el sistema," explica González, que sovint es va sentir desprotegida.

El procés judicial es va allargar 13 anys, un exemple de l'eternització de la justícia que la Comissió Europea va criticar en un informe aquest juny.

González creu que l'experiència de les persones alertadores, com ella, podria servir per formar polítics i altres treballadors públics en la lluita contra la corrupció: "Jo sé com es produeix la corrupció a l'urbanisme: ho puc explicar. Jo sé com es fa el blanqueig de capital a través de l'immobiliari: ho puc explicar. Jo puc explicar com es generen plusvàlues amb les requalificacions urbanístiques."

Ara bé, la recepta de González contra la corrupció també interpel·la directament la ciutadania: "Han de canviar coses. Hem de poder fiscalitzar d'una altra manera. Potser hem de ser nosaltres que redactem lleis que millorin les causes estructurals de la corrupció."

Aquestes lleis, insisteix, no haurien de venir només "del poder", sinó que haurien de ser "mesures ciutadanes, de baix a dalt". I conclou: "La democràcia és cosa de tothom."