La cova d'Altamira tornarà a obrir les portes al públic en general
La cova d'Altamira tornarà a admetre visitants després de gairebé vuit anys. El risc de deteriorament de les pintures rupestres del paleolític van motivar la decisió d'aïllar-les del públic, però aquest dijous el Patronat d'Altamira ha canviat de parer i tornarà fer accessible la que en considera la "Capella Sixtina" de l'art prehistòric. Abans, però, es crearà un grup de treball format per representants institucionals i científics que determinaran quin ha de ser el règim de visites per garantir que no es malmeti el patrimoni artístic. La conclusió s'espera per finals d'any.
2 min
Fa 130 anys que Marcelino Sanz de Sautuola va anotar els "Breus apunts sobre alguns objectes prehistòrics de la província de Santander" i va documentar el que "sense cap dubte" eren pintures del paleolític. L'afirmació va fer que molts científics el prenguessin per un farsant i no seria fins al cap de 22 anys que el prestigiós científic francès Émile Cartailhac se n'empassaria les crítiques en l'article "La cova d'Altamira, Espanya. Mea culpa d'un escèptic". La troballa de Sanz de Sautuola era de gran valor i amb els anys la Unesco ho ha reconegut i ha declarat la cova patrimoni de la humanitat.
Un tresor com aquest havia d'estar a l'abast del públic en general i el 1917 comencen les visites. Així va ser durant 60 anys a un ritme de 4.000 persones cada dia. L'any 82 del segle XX es torna a obrir l'espai però s'hi limita molt més l'afluència de públic. Només entre 10 i 40 persones podien accedir diàriament a la cova. Però l'any 2002 es torna a tancar la porta del públic perquè es van detectar uns microorganismes que n'estaven deteriorant les pintures. És aleshores quan s'obre una rèplica de la sala més famosa de la cova, la dels bisons.
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va alertar que els canvis microambientals que podria generar la presència continuada de visitants podrien danyar irreversiblement les pintures. Els temors del CSIC no s'han dissipat del tot i, encara avui, tot i la decisió de reobrir les coves, els científics no les tenen totes.
Per curar-se amb salut, el Patronat d'Altamira, a Cantàbria, ha acordat reobrir la cova després d'estudiar quin ha de ser el flux de visitants. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, han anunciat que es crearà un grup de treball, que es reunirà divendres que ve, i estarà constituït pels representats de totes les institucions i pels experts que componen el Patronat d'Altamira, i tindrà com a objectiu fixar un règim de visites per a final d'any.
Un tresor com aquest havia d'estar a l'abast del públic en general i el 1917 comencen les visites. Així va ser durant 60 anys a un ritme de 4.000 persones cada dia. L'any 82 del segle XX es torna a obrir l'espai però s'hi limita molt més l'afluència de públic. Només entre 10 i 40 persones podien accedir diàriament a la cova. Però l'any 2002 es torna a tancar la porta del públic perquè es van detectar uns microorganismes que n'estaven deteriorant les pintures. És aleshores quan s'obre una rèplica de la sala més famosa de la cova, la dels bisons.
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va alertar que els canvis microambientals que podria generar la presència continuada de visitants podrien danyar irreversiblement les pintures. Els temors del CSIC no s'han dissipat del tot i, encara avui, tot i la decisió de reobrir les coves, els científics no les tenen totes.
Per curar-se amb salut, el Patronat d'Altamira, a Cantàbria, ha acordat reobrir la cova després d'estudiar quin ha de ser el flux de visitants. La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, han anunciat que es crearà un grup de treball, que es reunirà divendres que ve, i estarà constituït pels representats de totes les institucions i pels experts que componen el Patronat d'Altamira, i tindrà com a objectiu fixar un règim de visites per a final d'any.
