La creixent afició pels detectors de metalls dispara les denúncies per espoli de patrimoni
En els últims dos anys, s'ha detectat un augment de les denúncies per l'ús de detectors de metalls en diverses excavacions arqueològiques catalanes i altres espais protegits.
Segons dades del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura, a les quals ha tingut accés "La tarda de Catalunya Ràdio", entre el 2020 i el 2021 hi ha hagut 51 denúncies per espoli del patrimoni, gairebé les mateixes que durant els 7 anys anteriors, 52.
Gairebé el triple de denúncies que en anys anteriors
- El 2020 se'n van detectar 23 casos: 5 a les comarques de Barcelona, 3 a la Catalunya Central, 8 a Girona, 3 a Lleida (1 a la Vall d'Aran), 3 a Tarragona i 1 a les Terres de l'Ebre.
- El 2021, 28 casos: 16 a les comarques de Barcelona, 3 a la Catalunya Central, 4 a Girona, 3 a Lleida, 1 a Tarragona i 1 a les Terres de l'Ebre.
- De moment, el 2022 hi ha 3 denúncies, 2 a Barcelona i 1 a Lleida.
Maite Miró, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia, ha expressat al programa la seva preocupació per l'augment de detectoristes:
Moltes d'aquestes persones desconeixen la legislació i poden provocar danys molt importants al patrimoni arqueològic. Quan es fa una excavació, la importància no és tant trobar un objecte en si sinó trobar-lo en el seu context.
Per tant, encara que quan una persona que troba un objecte arqueològic amb el seu detector avisi les autoritats per fer-ne donació el mal ja està fet.
Pierre Astor, president de l'Associació de Detectoristes de Catalunya (ADC), una entitat que actualment té més de 150 socis actius, confirma que en els darrers dos anys ells també han notat un augment de l'interès per aquesta activitat de lleure i l'atribueix, principalment, a tres factors:
No sé si dir-ne 'boom' però sí que hi ha un clar augment. En primer lloc, per les ganes de fer activitats a l'aire lliure, després de la pandèmia. En segon lloc, pel consum de vídeos de detectoristes d'altres països a través de les xarxes socials i YouTube i, en tercer lloc, perquè és més fàcil aconseguir els equips, sobretot, per la popularització de les compres online.
Jesús Condom, detectorista i gerent d'ORCROM, botiga especialitzada en detectors de metalls des de fa més de 20 anys, confirma que, actualment, aquests aparells estan a l'abast d'un públic més ampli perquè la tecnologia s'ha abaratit.
Els preus oscil·len entre els 200 i els 1.500 euros pels models més sofisticats:
Un aparell que fa deu anys podia costar 600 o 800 euros ara en val 200. Els detectors de metalls ara són molt més lleugers i tenen moltes més funcions com, per exemple, connexió amb el telèfon mòbil.
Sobre el fort augment de les denúncies d'espoli del patrimoni d'aquests darrers dos anys, Pierre Astor subratlla que l'ADC compta amb un codi ètic que han de respectar tots els associats i que garanteix el respecte del patrimoni històric i del medi ambient. En aquest sentit, atribueix aquestes males pràctiques a detectoristes principiants:
Coincidim amb els Mossos i els Agents Rurals que aquest augment és sobretot de gent que comença a fer aquesta activitat. És gent que va molt perduda perquè hi ha un buit legal i moltes coses que no se saben.
Des del servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura avancen que s'està treballant en una nova legislació que actualitzi l'actual llei del patrimoni català del 1993 per, entre d'altres, restringir l'ús dels detectors de metalls.
Des de l'ADC també consideren necessària més regulació, però no per endurir-la sinó per permetre la pràctica d'aquesta activitat de lleure amb garanties mitjançant l'expedició de llicències:
Pensem que seria una forma més fàcil de gestionar-ho de cara a l'administració però també per nosaltres, perquè quan trobem uns elements que poden ser considerats arqueològics no sabem ben bé què hem de fer.
Ens trobem amb socis que amb bona voluntat volen fer entrega de les peces que han trobat quan han sortit amb el detector i s'han trobat amb problemes: des que no els les han volgut acceptar fins i tot a avisar-los que si continuaven amb l'activitat els podien penalitzar.
El detectorista: un cercador de petits i grans tresors
Tot i que Catalunya està molt lluny del Regne Unit, on hi ha una autèntica febre i sovint col·laboren amb campanyes d'excavació arqueològiques, cada dia hi ha més persones que practiquen aquesta activitat.
El mateix gerent de la botiga ORCROM podria ser un cas paradigmàtic: fan de les pel·lícules d'Indiana Jones, explica l'emoció que se sent quan l'aparell indica que allà, sota terra, hi ha una peça metàl·lica:
En el moment en què tu detectes alguna cosa sota terra, però no saps el que hi pot haver, t'agrada fantasiejar. Deu ser una moneda d'or o potser un simple filferro? És això, les ganes de descobrir coses.
En Jesús Condom ha arribat a trobar un obús de la guerra civil que va requerir la intervenció dels TEDAX, però es mostra particularment orgullós d'haver col·laborat amb excavacions arqueològiques:
Fem treballs per a arqueòlegs que ens truquen perquè els donem un cop de mà, per inspeccionar uns terrenys, i alguna vegada hem trobat tombes, llances Peces que després acaben exposades en algun museu, cosa que ens fa sentir molt orgullosos.
La cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura confirma que, en ocasions, els equips d'arqueòlegs sol·liciten la col·laboració de detectoristes per treballar en jaciments i que, en aquest cas, la seva activitat no suposa cap problema perquè es fa sota la supervisió d'un arqueòleg i amb els permisos corresponents.
Com funciona un detector de metalls?
Segons s'explica al web d'ORCROM, el funcionament d'un detector de metalls parteix d'un principi de transmissió d'un camp electromagnètic que comença des de la bobina i es projecta cap al terreny on s'està fent la cerca.
Un detector de metalls corrent és tan sols una bobina de cable per on es fa passar l'electricitat. En fer-se això es genera un camp magnètic que atrau els materials ferromagnètics. Així, qualsevol objecte metàl·lic (monedes, joies, munició o simples filferros) queda registrat i retransmet el seu camp electromagnètic.
Un cop engegat l'aparell, l'usuari s'ha de moure a poc a poc pel terreny on vol fer l'expedició. Es tracta de moure la bobina cap endavant i cap enrere, arran de terra, fins que un senyal sonor avisa que s'ha detectat una peça metàl·lica sota terra.
