La crisi del deute francès posa el govern Bayrou a la corda fluixa
Les vacances no han servit per asserenar els ànims dels francesos, des que el 15 de juliol el govern de François Bayrou anunciés un programa d'austeritat que incloïa fins i tot eliminar dos festius en el calendari laboral.
Mitjançant les xarxes, les darreres setmanes ha anat creixent el moviment Bloquegem-ho Tot, sorgit de grups similars als que en el seu dia van instigar els Armilles Grogues. Convoquen una acció de protesta, a la pràctica una vaga general, per al dimecres 10 de setembre:
Casualment o no, aquest dilluns a la tarda ha començat el curs polític a França i François Bayrou ha convocat la premsa aquest mateix matí.
Ha anat directament al gra. Sense voler caure en la discussió al detall sobre les seves mesures del juliol, ha afirmat que, abans de res, s'ha de debatre sobre si França té un problema amb el deute públic, que no para de créixer. L'ha qualificat de "perill immediat".
I, a partir de l'acceptació del problema, ha afegit que cal negociar les mesures a prendre amb els agents socials i amb els partits polítics.
Per tant, Bayrou ha anunciat que es pensa presentar a un vot de confiança a l'assemblea francesa. Presentarà les seves idees per aturar la degradació del deute.
I què pot passar? "La Constitució és molt clara", ha dit Bayrou. "Es fa una declaració de política general. Es fa una votació. Si tens majoria, el govern queda confirmat. I si no en tens, el govern cau", ha conclòs.
Casualment o no, la votació es farà només dos dies abans de la protesta del dia 10.
Bayrou, sense majoria
De moment, a Bayrou no li surten els números. Davant del rebuig de l'esquerra i de l'extrema dreta, la caiguda de l'executiu sembla inevitable.
El Partit Socialista (PS) francès, la quarta força parlamentària, ha anunciat que no recolzarà la moció de confiança, fet que deixa encara més a l'aire el futur del Govern. "No otorgarem la confiança a François Bayrou i ell ho sap molt bé. En el fons, ha pres la decisió d'anar-se'n", va dir en unes declaracions al canal TF1 el primer secretari del PS, Olivier Faure.
El seu partit és clau per fer caure o mantenir el Govern en una Assemblea Nacional molt fragmentada, en què Bayrou té majoria amb el recolzament del centre i els conservadors.
L'extrema dreta de Marine Le Pen i La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon, el primer i tercer partit en nombre d'escons, ja han avançat que tampoc votaran a favor de la confiança de Bayrou. La trentena de diputats ecologistes també dirà "no".
En canvi, el ministre de l'interior, Bruno Retailleau, ha garantit el suport del partit de centre-dreta Els Republicans. Assegura que votar en contra del govern serà com votar contra els interessos de França.
La "prima de risc" francesa, pitjor que a Espanya i Grècia
La compareixença de Bayrou arriba en un dia en què França, un cop més, continua patint la pressió dels mercats financers.
És evident que el d'aquest dilluns no ha estat un dia especialment bo en els mercats on es negocien els títols de deute dels països europeus. Al matí, fins i tot la sempre segura Suïssa ha empitjorat lleugerament.
Però a la tarda, després de la compareixença de Bayrou, els valors de deute han empitjorat encara més a França, però també a la resta de països. Com a mostra del moviment de por, Suïssa ha servit un cop més de valor refugi.
Però en el cas de França, el pitjor és que no hi ha senyals de millora.
La famosa prima de risc (el cost addicional dels interessos que es paga per als títols de deute públic d'un país respecte del d'Alemanya, que es considera el més segur del món) continua clarament per sobre (pitjor) que l'espanyola, que la de Portugal i fins i tot que la de Grècia.
Espanya ja fa mesos, des de finals del 2024, que va superar França. Grècia, en canvi, ha consolidat el sorpasso aquest mes d'agost.
Aquest dilluns, mentre que França tenia una prima de 76 punts bàsics, Grècia estava en 71. Espanya està 14 punts per sota de França, amb 62.
De fet, França és el país de l'eurozona que té la segona pitjor prima de risc respecte d'Alemanya.
Només li queda per davant Itàlia, que ja és un clàssic, perquè el seu gran deute públic, que arrossega des de fa dècades, està molt per sobre de la resta de socis europeus. Tot i això, Itàlia també ha rebaixat significativament la seva prima en els darrers mesos, i ara està en 86 punts, dotze per sobre de França.
De tota manera, la situació d'ara mateix té moltes diferències amb la crisi financera del 2010-2013. Una gran diferència la sap tothom: els països que un dia es van batejar com a PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) tenen ara la solvència molt més assegurada, després d'haver estat rescatats, intervinguts i obligats a dures retallades de despesa i programes d'austeritat. Per tant, la seva prima de risc amb Alemanya ha anat a la baixa.
Però la segona gran diferència està justament amb Alemanya. En la crisi anterior, Alemanya era el gran referent de solvència i gairebé no feia dèficits en els seus comptes públics i, en conseqüència, el seu deute acumulat fins i tot anava a la baixa. Ara, en canvi, la situació és força diferent: Alemanya ja no és el país inqüestionable que era fa quinze anys.
Continua sent sòlida, però el seu estancament econòmic l'ha portat a relaxar l'autoimposada disciplina fiscal dels darrers anys, i això ha fet que els mercats també hagin castigat el valor del deute alemany.
La prima de risc és una diferència de nivells: la prima pot baixar o pujar perquè una part empitjori o millori.
Però també perquè passi el mateix amb l'altra part: ras i curt, els darrers mesos la prima ha millorat per a tothom perquè també Alemanya ha empitjorat i, per tant, la diferència amb els altres "petits" s'ha reduït.
