La crisi fa augmentar el nombre de famílies no consanguínies, formades per persones obligades a compartir pis
La situació econòmica modifica, un cop més, el concepte de família. Si entenem la unitat familiar com el conjunt de persones que viuen sota un mateix sostre, la dificultat per trobar un habitatge a preus assequibles fa que cada cop hi hagi més famílies forçades. Les formen persones que comparteixen pis perquè no es poden permetre viure soles. L'oferta d'aquest tipus d'habitatges s'ha multiplicat per tres en poc més d'un any, dels 4.600 a finals del 2009 als 13.500 a mitjans del 2011.
3 min
El 15 de maig és el Dia Internacional de la Família. Però què és una família? Un concepte i diverses respostes. Segons el "Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans", es tracta del conjunt de persones que viuen en una casa. O, en una altra accepció, d'aquells individus units per un parentiu o que procedeixen d'un progenitor comú.
Fins i tot així la qüestió continua sent opinable i, de vegades, polèmica. Hi ha gairebé tantes concepcions de família com persones. Ho hem preguntat als usuaris del 3cat24.cat, i hi ha respostes per a tots els gustos.
Sobre el paper, la teoria diu que a Occident hi ha famílies nuclears, amb pare, mare i descendència; famílies extenses, que inclouen la resta de vincles de sang; famílies monoparentals, en què els fills viuen amb un sol progenitor, i famílies homoparentals, sorgides de matrimonis gais.
Però com ens diu Àngel Mingot via Facebook, la família també és "quan tanco la porta a la nit, els que som a dins!!". És a dir, el conjunt de persones que viuen en una casa, encara que no tinguin cap grau de parentiu. Així, la parella és una família? I quatre universitaris que comparteixen pis són una família?
La crisi ha modificat el concepte de família. Cada cop hi ha més persones que comparteixen pis. Famílies forçades, abocades a viure en grup per la dificultat d'accedir a un habitatge.
L'atur, les traves per aconseguir una hipoteca, el preu dels lloguers i els preus de compra fan que sigui molt difícil aconseguir un pis per viure-hi. La solució per molts passa per unir-se. Reduir l'espai personal i pagar per una habitació. En un any i mig el nombre de pisos compartits al mercat ha augmentat un 300%. Segons les dades del portal immobiliari Idealista.com, a mitjans del 2009 hi havia 4.600 habitatges per compartir al conjunt de l'Estat. Ara, són més de 13.500.
A les comarques de Barcelona, en concret, la xifra ha passat de 879 el 2009 a més de 2.600 aquest mes de maig. El triple en poc més d'un any. I això, tenint en compte només l'oferta de pisos per compartir, ja que no hi ha dades sobre el nombre de pisos compartits a Catalunya ni a l'Estat.
Segons les xifres del portal, compartir pis costa al voltant de 350 euros al mes a la capital catalana. És el preu més car del conjunt de l'Estat, però ha baixat respecte a altres anys per l'augment de l'oferta.
La majoria de persones que opten per compartir pis són joves. La mitjana ronda els 28 anys. I no triguen gaire a trobar-lo: en un mes i mig tenen enllestida una nova llar amb la que serà la seva nova família, si més no durant un temps.
Fins i tot així la qüestió continua sent opinable i, de vegades, polèmica. Hi ha gairebé tantes concepcions de família com persones. Ho hem preguntat als usuaris del 3cat24.cat, i hi ha respostes per a tots els gustos.
Sobre el paper, la teoria diu que a Occident hi ha famílies nuclears, amb pare, mare i descendència; famílies extenses, que inclouen la resta de vincles de sang; famílies monoparentals, en què els fills viuen amb un sol progenitor, i famílies homoparentals, sorgides de matrimonis gais.
Però com ens diu Àngel Mingot via Facebook, la família també és "quan tanco la porta a la nit, els que som a dins!!". És a dir, el conjunt de persones que viuen en una casa, encara que no tinguin cap grau de parentiu. Així, la parella és una família? I quatre universitaris que comparteixen pis són una família?
La crisi ha modificat el concepte de família. Cada cop hi ha més persones que comparteixen pis. Famílies forçades, abocades a viure en grup per la dificultat d'accedir a un habitatge.
L'atur, les traves per aconseguir una hipoteca, el preu dels lloguers i els preus de compra fan que sigui molt difícil aconseguir un pis per viure-hi. La solució per molts passa per unir-se. Reduir l'espai personal i pagar per una habitació. En un any i mig el nombre de pisos compartits al mercat ha augmentat un 300%. Segons les dades del portal immobiliari Idealista.com, a mitjans del 2009 hi havia 4.600 habitatges per compartir al conjunt de l'Estat. Ara, són més de 13.500.
A les comarques de Barcelona, en concret, la xifra ha passat de 879 el 2009 a més de 2.600 aquest mes de maig. El triple en poc més d'un any. I això, tenint en compte només l'oferta de pisos per compartir, ja que no hi ha dades sobre el nombre de pisos compartits a Catalunya ni a l'Estat.
Segons les xifres del portal, compartir pis costa al voltant de 350 euros al mes a la capital catalana. És el preu més car del conjunt de l'Estat, però ha baixat respecte a altres anys per l'augment de l'oferta.
La majoria de persones que opten per compartir pis són joves. La mitjana ronda els 28 anys. I no triguen gaire a trobar-lo: en un mes i mig tenen enllestida una nova llar amb la que serà la seva nova família, si més no durant un temps.
