La cultura del ballroom i el voguing aterren amb força a Barcelona: "És més que dansa"
Gairebé 300 participants de tot el món han desfilat a la The Royal Gucci Ball, que ha reunit al Mercat de les Flors de Barcelona algunes de les figures més influents de l'escena ballroom europea. Una nit de competició i de celebració per a la comunitat queer i que s'ha celebrat dins del festival Hop de cultura urbana.
L'amfitriona d'aquesta festa és la Jayce, Godmother de la Gorgeous House of Gucci, referent de l'escena ballroom internacional i guanyadora de diversos premis, l'últim a París, la setmana passada.
Ella és de Cerdanyola del Vallès i explica que es va iniciar en la cultura del ballroom perquè quan era petita "no hi havia a Cerdanyola del Vallès gaire gent queer visible ni gaire gent negra i buscava un espai per a gent com jo".
Vaig endinsar-me en la cultura ballroom per trobar aquest sentiment de comunitat i d'identitat.
Els orígens del voguing
Les ballrooms van néixer a Nova York, a finals dels anys 60 i principis dels 70, entre la comunitat trans i racialitzada, doblement discriminada, i que tenia la necessitat de trobar espais on expressar-se lliurement, mostrar la diversitat dels seus cossos i ballar.
És en aquest context on va néixer el voguing, un estil de dansa que imita les postures de les models a les revistes de moda i que es va popularitzar amb videoclips com el "Vogue" de Madonna o el documental dels anys 90 "Paris is burning", de Jennie Livingston.
Per la Jayce "el voguing, més que dansa, és el fruit de la repressió. La repressió va ser una llavor i la vam convertir en una flor. El voguing és com una mena de celebració de la identitat, de la feminitat, de l'elegància. És celebrar qui ets".
Amb els anys, les ballrooms s'han anat ampliant amb diferents categories per donar cabuda a tot l'espectre LGTBIQ+.
A Barcelona, per exemple, hem pogut veure Runway, on les participants han de desfilar com a models; Old Way, l'estil original de voguing; New Way, una versió més actualitzada a la música electrònica, o Bizarre on el que es valora és la creativitat del vestuari. I també categories de Femme Queens (dones trans) Butch Queens (homes gais), MF (figures masculines) o FM (figures femenines).
Les houses, espais de refugi
Els participants s'agrupen en houses. L'origen, com ens explica la Jayce, està en el fet "que als anys 70 o 80, quan sorties de l'armari, sovint et feien fora de casa i acabaves vivint al carrer". Les houses eren espais d'acollida liderats per una Mother. I van ser especialment importants a finals dels 80 i 90, quan l'impacte de l'epidèmia de la SIDA els va deixar encara més aïllats. Les Houses es van convertir en refugis per a la comunitat queer on es podien cuidar les unes a les altres.
La Jayce fa uns 8 anys que es va iniciar en el ballroom i és un dels referents de l'escena europea, amb diversos premis. Des de fa temps treballa per difondre la cultura del ballroom a Barcelona. És cofundadora de la plataforma Ballroom Encounters, que ofereix espais segurs, de trobada, per a la comunitat queer i racialitzada a Catalunya.
La celebració d'aquesta ballroom al Mercat de les Flors, la casa de la dansa, és tota una fita. Explica que, a diferència d'altres països on fins i tot hi ha grans companyies que inclouen el voguing dins del seu repertori, a Catalunya, "el món de la dansa i el del voguing estan separats i és molt important que es reconegui que el voguing i el ballroom també són cultura".
