La CUP diu que un informe avala enterrar el Hard Rock sense indemnitzar els promotors

Enterrar el projecte de Hard Rock suposaria o no indemnitzar-ne els inversors? Per a la CUP, no. Per afirmar-ho, s'acull a un informe fet el novembre del 2023 pels serveis jurídics de la Generalitat, encara amb el govern d'ERC, i que aquest dimarts ha fet públic la formació.

El document, que van demanar al Departament d'Economia, recull els possibles escenaris jurídics en cas que els promotors del projecte reclamessin indemnitzacions. Descarta la viabilitat d'una reclamació de danys i limita les opcions que pogués prosperar un recurs contenciós administratiu a una acreditació prèvia que la Generalitat va actuar "clarament" fora de la legalitat.

Sobre una possible indemnització per l'anomenat dany emergent, el text apunta que "només seria viable pel que fa a les eventuals despeses posteriors a l'obtenció d'autorització i amb vista a l'efectiva implantació del casino". També subratlla que caldria tornar la fiança dipositada per Hard Rock, de 10 milions d'euros.

A més, es qüestiona el paper de l'Incasòl com a intermediària entre el Hard Rock i CaixaBank, propietària dels terrenys a tocar de Port Aventura on s'ha projectat el complex.

El diari "El País", però, publica un annex d'aquest informe on sí que apareixerien fins a 50 milions d'indemnitzacions als inversors. Fonts de la CUP asseguren que desconeixen aquest annex i consideren que les conclusions de l'informe són aplicables en tots els casos.
 

La CUP acusa el PSC i ERC

La CUP acusa el govern de Pere Aragonès d'ocultar el document i de defensar fins a l'últim moment que abandonar el projecte suposaria un dany a les arques públiques. A més, diuen que ara Salvador Illa no té cap raó per mantenir viu el projecte. "El PSC ha mentit, i ja no li queden excuses per continuar el macroprojecte del Hard Rock", ha afirmat la presidenta del grup, Laia Estrada.

Per la seva banda, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha defensat que, en tot cas, la que hauria de donar explicacions sobre l'informe "no hauria de ser el govern actual", sinó ERC. 

També pel Govern, qualsevol valoració de l'informe haurien de fer-la Esquerra o Junts. "No seria prudent que el Govern fes valoracions i futuribles", ha dit la portaveu, Sílvia Paneque. Ha defensat que "les circumstàncies han canviat" i que el seu executiu el que ha de fer és "complir els acords del pacte d'investidura" sobre aquesta qüestió: eliminar els beneficis fiscals al joc --que ja s'ha fet-- i tramitar el Pla Director Urbanístic, que està pendent de l'informe ambiental.

Des dels republicans, la portaveu al Parlament i exconsellera de Territori, Ester Capella, ha negat que l'anterior govern ocultés res i ha subratllat que "Hard Rock no existeix el dia d'avui".

Per part de Junts, "tot plegat és poc seriós". I han tornat a carregar contra el canvi en la fiscalitat del joc aprovat el mes passat. Segons la portaveu del grup, Mònica Sales, "genera una inestabilitat jurídica" que allunya les inversions.

Primer pas al Parlament

El Parlament va fer un primer pas a finals de gener que complica l'execució del projecte. Va aprovar eliminar els beneficis fiscals per a projectes de jocs com el Hard Rock. El macrocomplex de joc i oci haurà de pagar un 55% d'impostos sobre els ingressos provinents del joc, en comptes del 10% anterior. Un benefici que s'havia establert en el seu moment per atreure promotors i inversors i de passada facilitar l'arribada del Hard Rock a Catalunya.

Això, en definitiva, era posar bastons a les rodes al macrocasino previst al Camp de Tarragona. Ara bé, en cap cas suposava enterrar el projecte, ja que els inversors podrien continuar tirant-lo endavant un cop fets els números de beneficis i perjudicis que els suposaria. 

La llei que invalida el benefici fiscal va sumar 72 vots favorables (PSC, ERC, Comuns i CUP). Els 59 vots que sumen Junts, PP i Vox s'hi van posicionar en contra i reafirmaven el suport d'aquestes formacions al Hard Rock. 

El projecte va ser el detonant del final de la legislatura passada i del govern Aragonès. El PSC no volia pactar els pressupostos si no hi havia el macroprojecte i els Comuns n'exigien la retirada per votar-hi a favor. La falta d'acord va portar el president a convocar eleccions anticipades.