La desinformació durant la dana: gairebé 200 notícies falses, 3 de cada 4 intencionades
La dana del País Valencià del 29 d'octubre del 2024 va ser la situació d'emergència que més desinformació ha generat en els darrers anys a l'Estat.
En concret, segons un estudi de les universitats Politècnica i Internacional de València, van arribar a circular 192 continguts falsos. A més, d'aquests 192, el 75% van ser generats deliberadament per enganyar i confondre.
Les històries que més van circular
Entre les històries que més van circular hi va haver els suposats centenars de morts a l'aparcament subterrani del centre comercial Bonaire (on finalment no se'n va trobar cap), les preses que suposadament havia destruït el govern espanyol i que havien afavorit les crescudes de rius o les que acusaven l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET) d'haver amagat l'abast de les pluges. Moltes d'aquestes informacions les vam desmentir a 3Cat.
Segons l'estudi, els continguts amb component emocional, els que generaven indignació o por, es van difondre amb més facilitat.
La majoria d'aquestes falsedats es van difondre per WhatsApp, Instagram, X o TikTok a través de perfils anònims o influenciadors més o menys coneguts i polititzats.
De tota manera, una bona porció, fins al 28%, es van difondre o originar en entorns periodístics professionals, és a dir, en mitjans de comunicació tradicionals. Aquesta xifra hauria de propiciar la revisió del funcionament als mitjans en situacions de crisi i fomentar l'autocrítica.
En situacions d'emergència, segons descriu l'estudi, el patró es repeteix: es generen les falsedats (com més emotives millor), la desinformació es difon ràpidament per les xarxes, es reforcen els biaixos que tots tenim, s'amplifica gràcies al funcionament de les plataformes i esquerda la capacitat de les institucions d'aportar informació verificada.
Aquest esquema es dona en qualsevol situació d'emergència, i ser-ne conscients pot contribuir a ser menys vulnerable als seus efectes.
El biaix polític de les falsedats
Segons els investigadors, aquest volum de desinformació va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va erosionar la imatge de les institucions, especialment del govern espanyol, que va ser el focus de la majoria dels atacs basats en falsedats. Organismes com l'AEMET, Càritas o la Creu Roja també van patir aquesta mena d'atacs.
L'onada de falsedats, a més, va ser clarament instrumentalitzada políticament segons han explicat a l'Agència EFE Germán Llorca-Abad, professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la UPV, i Alberto E. López Carrión, de la VIU, autors de l'estudi:
En situacions de catàstrofe, el descrèdit de les institucions s'aprofita per sembrar el caos informatiu i mobilitzar políticament certs sectors.
Comunicació de crisi i alfabetització mediàtica
Pel que fa a la reacció informativa de les administracions durant la dana, l'estudi recomana que els organismes oficials responguin més ràpidament amb informació fiable per tapar els buits on es generen les teories de la conspiració o les mentides.
En cas que no es reforci la comunicació institucional, adverteixen, "la propera vegada no només tindrem una emergència meteorològica, sinó també informativa".
