La dieta mediterrània no funciona igual per a tothom: depèn de la teva genètica

Nombrosos estudis han demostrat els beneficis per a la salut de la dieta mediterrània. Però segons una recerca encapçalada per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), no beneficiaria de la mateixa manera a tothom. L'estudi es publica a la revista "Free Radical Biology and Medicine".

Concretament, l'estudi es refereix als efectes del tirosol, un compost orgànic aromàtic present de forma natural a l'oli d'oliva, el vi i la cervesa i que a l'organisme es transforma en una substància amb un potent efecte antioxidant.

En l'estudi, un assaig clínic aleatoritzat, encreuat i controlat, hi han participat 32 voluntaris en alt risc de tenir una malaltia coronària. Havien de seguir una dieta mediterrània estàndard durant tres períodes de quatre setmanes.

En cada període prenien begudes diferents en els àpats. En el primer, havien de prendre aigua. En el segon, una copa de vi blanc pobre en fenols. I en el tercer, una copa de vi blanc, però en aquest cas suplementat amb una càpsula amb tirosol. La quantitat era equivalent al contingut que hi ha en un litre de vi.

Un cop ingerit, el tirosol es transforma en hidroxitirosol, un potent antioxidant. Però en un de cada tres participants, no s'observaven els efectes beneficiosos esperats. La raó és que els seus organismes i metabolisme no eren prou eficients en aquest procés.

Mutacions que afecten la transformació de la substància

La recerca ha anat més enllà i ha permès esbrinar que això es deu a determinades mutacions genètiques que afecten la seva capacitat per convertir el tirosol en hidroxitirosol. Les mutacions afecten un seguit de gens especialitzats a regular el metabolisme de fàrmacs i altres compostos aliens a l'organisme i facilitar-ne l'excreció del cos.

D'una banda, l'estudi ha permès demostrar el paper d'aquest antioxidant i del seu derivat, l'hidroxitirosol, en la millora de la funció endotelial, factor clau en la salut arterial. I també s'ha observat un dels mecanismes pels quals el tirosol fa el seu efecte. Però, al mateix temps, també s'ha demostrat que algunes recomanacions no es poden fer extensives a tota la població, com explica Anna Boronat, investigadora del Grup de recerca de Farmacologia Integrada i Neurociència de Sistemes de l'IMIM i primera signant de l'estudi:

"Sempre s'ha explicat que una copa de vi o dues cullerades d'oli d'oliva són recomanables per a la salut cardiovascular, però no són igual de beneficioses per a tothom. Sempre s'han fet les recomanacions nutricionals a nivell poblacional assumint que tots som iguals. Avui en dia, estem veient que cadascú pot obtenir un benefici diferent a partir de dosis diferents d'un mateix aliment, o fins i tot el consum d'un aliment que pot beneficiar una persona, com ara una copa de vi, a una altra no la beneficia o, fins i tot, li pot ser perjudicial."

Per això, els autors creuen que els resultats han de dur a modificar la forma de fer recomanacions, com explica Rafael de la Torre, cap del grup de recerca que ha liderat l'estudi:

"Això ens porta a proposar que les recomanacions dietètiques en el futur s'han de fer de forma més individualitzada en el context de la medicina personalitzada."

Així, els autors es plantegen la possibilitat d'adaptar les recomanacions d'ingesta dels aliments de la dieta mediterrània a la capacitat de cada individu d'aprofitar les substàncies positives que aporten.

La dieta mediterrània va ser inclosa l'any 2010 en el Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d'un dels patrons alimentaris més equilibrats i saludables del món i es basa en productes derivats de la vinya, l'olivera i el blat, varietat d'aliments i riquesa en greix d'origen vegetal. Molts estudis han demostrat els seus beneficis en la prevenció de malalties com els trastorns cardiovasculars, la diabetis o el càncer.