La disculpa del TSJC pel centenar de faltes en la interlocutòria del 25% de castellà

?El president de la sala contenciosa @tsj_cat demana "sinceres disculpes" per la versió amb errades notificada de la resolució d'execució de la sentència del 25% de castellà a les escoles, conseqüència d'un molt desafortunat error humà en l'intercanvi d'esborranys de treball

— TSJCat (@tsj_cat) May 10, 2022

Una de les més repetides és "mides", en comptes de "mesures", però també n'hi ha d'altres com "dos llengües", i no "dues llengües", o escriure la conjunció "i" amb i grega com en castellà i no amb i llatina, com és en català.

Uns errors que, en alguns casos, s'haurien pogut evitar passant el corrector automàtic. També n'hi ha d'altres que tenen a veure amb l'accentuació, els apòstrofs o fórmules traduïdes literalment del castellà i que, en català, no tenen sentit.

La Generalitat ofereix el servei lingüístic al TSJC

El Departament de Justícia ha recordat que tots els jutjats de Catalunya tenen a la seva disposició el Servei Lingüístic de la Secretaria per a l'Administració de Justícia, que atén les peticions de traducció i correcció de documents, entre d'altres.

En una nota, el departament fa referència a les faltes del text publicat aquest dilluns i recorda que el personal dels jutjats pot adreçar-se als dinamitzadors lingüístics d'aquest servei sempre que necessitin que se'ls corregeixi o tradueixi un document, "ja sigui concret, com és el cas d'una sentència, o un model de document que pot servir per a diferents procediments".

Pel que fa a la interlocutòria que s'ha fet pública, al departament no li consta que la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC s'hagi adreçat al Servei Lingüístic per sol·licitar suport per redactar-la, traduir-la o corregir-la.

"A més de l'atenció personalitzada que tenen els jutjats a través dels dinamitzadors lingüístics, també compten amb eines de traducció automàtica, programes de correcció de documents i programes en línia que avui dia es poden trobar a la xarxa, com ara diccionaris i diferents eines de consulta", apunta la conselleria.

El departament liderat per Lourdes Ciuró ha recordat que aquest servei s'ofereix per aconseguir que el personal judicial "tingui la competència suficient per treballar en català de manera autònoma, com també facilitar i promoure l'ús del català en les actuacions judicials".

Carme Junyent, molt crítica

La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no superaria un examen de llengua, segons Carme Junyent, presidenta del Consell Assessor Lingüístic de la Generalitat. I no només per les faltes que hi ha, sinó també pel seu redactat, que, diu, no s'entén.