La DUN, una eina que facilita els tràmits als agricultors o una càrrega burocràtica excessiva?

La declaració única agrària, la DUN, el sistema a través del qual les explotacions agràries catalanes declaren les seves dades i sol·liciten ajuts i fan fins a 65 tràmits davant l'administració, compleix 25 anys. Quin balanç en fan la conselleria d'Agricultura i les organitzacions agràries?

Valentí Marco, subdirector general de Gestió i Control d'Ajuts del Departament d'Agricultura, explica que, des de la seva posada en marxa, "la DUN ha permès distribuir més de 8.000 milions d'euros en ajuts a les explotacions agràries catalanes en els darrers 25 anys". 

Afegeix que, dels 65 tràmits que es fan amb la DUN, una part important són ajudes europees, que exigeixen complir una sèrie de requisits. "És cert que hi ha molta reglamentació, però l'essència d'haver ideat aquest sistema de canalització de sol·licituds i tràmits és evitar anar 65 vegades a una oficina."

Ricard Esquerda és un pagès de Llardecans que combina el conreu de l'olivera amb la gestió de granges de pollastres. Cada any presenta la DUN, "una eina digital en la qual registrem tot el que fem a les nostres explotacions." "A la DUN hi consta el que hi tenim a cada parcel·la, els polígons... També podem demanar ajudes per fer plantades noves, per renovar maquinària. És una idea de treball de cada explotació per tot això. En el meu cas, m'ha servit per tramitar subvencions per fer millores en les granges i noves plantacions d'oliveres."

Abans implicava fer molta paperassa, ara hi ha moltes coses que es poden fer digitalment. 

Bretxa digital

Per a l'administració, la digitalització de la DUN és un avenç, però les organitzacions agràries alerten de la bretxa digital que s'ha generat. Segons Jordi Vidal, coordinador tècnic de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, JARC, "el que celebrem després de 25 anys és que passem d'omplir un formulari en paper i a mà a omplir un formulari a l'ordinador." "L'ordinador, els primers anys de la DUN, va ser un programa local. Ara ja és un servidor web i treballem al núvol. Aquesta realitat fa que avui hi hagi gent que no encaixa en aquest sistema."

Aproximadament un terç dels declarants tenen més de 70 anys. La paraula digitalització i edat gran són dos conceptes que no lliguen gaire bé.

En opinió de Carol Aixut, responsable de Medi Ambient de la Unió de Pagesos, tramitar la DUN és complicat: "Està creada per fer una simplificació de tot. Actualment aquesta simplificació ja no existeix. Hi ha un excés de burocràcia que ens condiciona des de la Unió Europea i des del govern. Cada dia són papers, papers i papers.  

La pagesia es passa més hores al despatx que a la terra o a les finques. 

I afegeix: "Creiem que s'ha d'actualitzar la DUN perquè hi ha una bretxa digital important. Després de 25 anys, l'obligació del govern és modernitzar-la i actualitzar-la al mateix temps que es faciliti a tot arreu la digitalització." 

Aquesta dificultat per fer-se un mateix els tràmits de la DUN fa que de les 44.757 declaracions que s'han fet enguany, només un miler les hagin presentat usuaris particulars. La resta les tramiten les organitzacions agràries. 

En aquest sentit, Vidal diu que "la DUN és complexa perquè hi ha normatives, paràmetres per complir i s'han de fer càlculs de percentatges de cultius..." "Per això, en la majoria de casos, l'agricultor ha d'acabar recorrent a un assessor que li doni un cop de mà en la confecció. Fer el tràmit és relativament fàcil. El complicat és que aquell tràmit marqui o demani tots aquells ajuts que podries arribar a tenir. Per posar un exemple: un agricultor que té sembrades de 50 hectàrees i només perquè una hectàrea és d'ordi, en comptes de fer-la de blat, deixaria de cobrar 4.000 euros d'ajut. És important que algú et digui quina és la millor estratègia i això et farà que la teva explotació sigui més viable."

Vidal creu que un dels reptes és incorporar la intel·ligència artificial als tràmits de la DUN.

"Un exemple és quan s'han de fer els càlculs de les sembres per complir amb les rotacions de cultius que imposa la política agrària comuna, la PAC. Seria ideal que, quan fes la DUN, la intel·ligència artificial m'ajudés a planificar la sembra de l'any següent. I això seria un avenç molt significatiu respecte del que estem fent ara, que és fer-ho amb càlculs, diguem, 'tecnomanuals'."

Una radiografia del sector primari

Amb les dades que els pagesos incorporen a les seves declaracions de la DUN, l'administració pot tenir una radiografia molt completa del sector primari. Per exemple, enguany s'han fet 12.000 declaracions menys que el 2015, però el nombre d'hectàrees conreades es manté estable, al voltant d'un milió i mig. També ens indica, per exemple, que la majoria de les terres de conreu es dediquen als cereals i els farratges.

De les declaracions de la DUN també es desprèn que a Catalunya, el perfil majoritari dels agricultors és el dels homes en edat activa. Un 20 % són agricultors professionals, és a dir, persones que dediquen més de la meitat del seu temps de treball a l'activitat agrària i n'obtenen més del 50 % de les seves rendes.