La fam pot marcar un punt d'inflexió en la guerra de Gaza?

La guerra de Gaza s'ha convertit en la guerra de la fam. En l'actual fase del conflicte ja no ens fixem en la destrucció exhaustiva que ha fet inhabitable la Franja ni posem l'accent en l'alliberament dels ostatges que encara estan en mans de Hamas o la Jihad Islàmica. Tampoc ja no ens crida l'atenció l'enèsim desplaçament massiu i obligat de bona part dels dos milions de gazians. 

Ara, gairebé totes les imatges que ens arriben tenen a veure amb la falta d'aliments i amb la desnutrició que afecta tothom. 

142 dies de bloqueig israelià han donat com a resultat un escenari que el responsable de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA) ha qualificat d'"infern a la terra". 

El secretari general de l'ONU, António Guterres, que clama en el desert des de fa molts mesos, ha assegurat que el que està passant a la Franja és "un espectacle d'horror amb un nivell de mort i de destrucció sense comparació en la història recent":

" La desnutrició explota i la fam truca a totes les portes."

Els quatre punts de distribució d'ajuda de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF), sota supervisió nord-americana i israeliana, on es formen les anomenades "cues de la fam", s'han convertit en trampes letals on han mort un miler de persones, la majoria per trets de les forces israelianes. 

El mercat negre no és l'alternativa, perquè és escàs i els preus són prohibitius: per un pot de llet infantil demanen cent dòlars. Les multituds s'acumulen -s'aixafen, literalment- als menjadors comunitaris, cada cop més escassos i precaris. 
 

Morir de gana i matar de gana

Aquest escenari de fam generalitzada sembla que crida més l'atenció de l'opinió pública i la comunitat internacional que la xifra de víctimes mortals en els bombardejos, actualitzada cada dia pel Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamas, i que ja supera les 60.000. El balanç de la desnutrició parla d'un centenar de morts, 80 d'ells infants. 

No són víctimes d'un desastre natural que els hagi deixat sense aliments, sinó que és conseqüència d'una operació militar deliberada. S'acusa Israel d'utilitzar la fam com a arma de guerra, delicte tipificat, segons les circumstàncies, com a crim de guerra, de lesa humanitat o de genocidi. 

El temor és que, a mesura que la situació s'allarga, s'accelera també el creixement del nombre de morts: n'hi ha hagut 33 només en 48 hores. 

El món s'ho mira i prou?

Les xifres, les imatges, els clams que arriben de dins de Gaza poden fer que des de la comunitat internacional es pressioni d'alguna manera Israel?

El mateix primer ministre, Benjamin Netanyahu, va reconèixer que els seus aliats internacionals, i especialment els nord-americans, no suporten la imatge del patiment dels infants, i per això es va posar en marxa la GHF, que ha fracassat en tots els seus objectius. 

El manifest que han firmat 25 països, la majoria de la UE, a més del Canadà, Austràlia, el Japó, entre d'altres, exigint el final immediat de la guerra i l'entrada de l'ajuda humanitària necessària a Gaza utilitza un to més contundent amb Israel del que alguns dels signants han fet servir fins ara. 

La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, bastant més tèbia en les seves declaracions sobre Gaza que el seu predecessor, Josep Borrell, també ha pujat un grau la seva indignació i ha recordat que "totes les opcions són sobre la taula si Israel no compleix" i que "l'assassinat de civils que van a buscar ajuda és indefensable". Així i tot, la UE ha evitat fins ara adoptar cap mesura real, més enllà de les declaracions. 

El govern espanyol, amb suport de l'eslovè, o l'irlandès, entre d'altres, fa setmanes que proposa sense èxit la suspensió de l'acord d'amistat entre Israel i la Unió. Seria una mesura més política i simbòlica que pràctica, però ni tan sols han aconseguit posar-se d'acord per adoptar-la, després que el govern de Netanyahu assegurés que garantiria l'entrada d'ajuda humanitària. 

No només això, sinó que els països comunitaris no han interromput la compra d'armes i material militar a Israel: només el 2024, la meitat de les vendes israelianes van anar a parar a països de la UE. 

Sanitaris i periodistes, també en risc de mort

Les últimes hores s'han multiplicat les alarmes que arriben des de Gaza. L'Organització Mundial de la Salut ha advertit que els equips mèdics que hi treballen, sotmesos a màxima pressió i sense poder alimentar-se correctament, es troben al límit de resistència. 

Hi ha personal sanitari que perd el coneixement en plena feina, fins i tot durant una operació.

Davant aquesta situació, Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres, i més d'un centenar d'organitzacions humanitàries han difós aquest dimecres un comunicat conjunt en què insten els governs a "prendre mesures decisives", entre elles, "exigir un alto el foc immediat i permanent", a la Franja.

"Mentre el setge del govern israelià aclapara la població de Gaza, els treballadors humanitaris s'uneixen a les mateixes cues per rebre aliments, arriscant-se a ser afusellats només per alimentar les seves famílies", afirma el comunicat, que denuncia que "amb els subministraments totalment esgotats, les organitzacions humanitàries veuen com els seus propis membres i socis s'estan consumint davant dels seus ulls".

Els líders cristians de Jerusalem, el catòlic Pierbattista Pizzaballa i l'ortodox Teofilos III, després de visitar la Franja, han denunciat el silenci i la inacció del món. 

Els periodistes que hi treballen també reconeixen que cada cop els és més difícil fer la seva feina, i que la fam també els afecta. L'agència France-Presse ha fet públic un comunicat en què qualifica de "terrible" la situació dels seus treballadors i que, si no s'actua ràpidament, moriran com la resta de la població. 

El text recorda que, des que es va fundar, el 1944, l'agència "ha vist caure morts els seus periodistes en conflictes, hi ha hagut ferits i presoners, però ningú no recorda haver vist morir de fam un col·laborador", que s'afegiria als més de 200 periodistes que fins ara han perdut la vida. 

Cap altra guerra no havia causat mai tantes baixes entre els informadors. I no s'havia impossibilitat mai de manera tan radical la presència de la premsa internacional. 

Witkoff, la recerca d'un alto el foc

D'on no sembla que hagi d'arribar cap pressió al govern de Netanyahu és de portes endins. A Israel, la majoria dels mitjans ignoren la situació a Gaza. No en parlen. 

La fam a la Franja no forma part de la conversa pública, tret d'algunes excepcions. Dimarts al vespre, centenars de manifestants a Tel-Aviv, alguns portant sacs a l'esquena, com fan els gazians, denunciaven la situació de fam i exigien l'alto el foc immediat. 

L'únic indici que potser pot millorar l'escenari és l'anunci que l'enviat dels Estats Units, David Witkoff, es trasllada aquest dimecres al Pròxim Orient, per explorar, una vegada més, la possibilitat d'un alto el foc.