La fava, una font de proteïna vegetal sostenible i alternativa a la soja
A Catalunya s'està investigant la fava com a font de proteïna vegetal sostenible i competitiva. El sector s'ha fixat en aquesta lleguminosa com a resposta a la dependència d'importacions de proteïna vegetal més conegudes com la soja.
Investigar per obtenir la fava més rendible
La fava és un llegum amb un alt contingut proteic. Això ha despertat l'interès del sector agroalimentari per estudiar-la com a font de proteïna vegetal.
L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, IRTA, participa en el projecte FAVAPROT per analitzar el rendiment de diferents varietats en condicions climàtiques diverses. En total, s'han cultivat una dotzena de varietats a camps experimentals de les demarcacions de Lleida i Girona.
I és que, segons Joan Serra, investigador especialista del programa de Cultius Extensius Sostenibles de l'IRTA, hi ha molts tipus de faves: "Altes, baixes, de gra més gros o petit i, per tant, també hi ha diferències amb la qualitat de la proteïna." "El que interessa és buscar aquella que aporti més avantatges", afegeix.
Un altre valor de la fava és que és un cultiu d'hivern, amb poca necessitat d'aigua, que ajudaria a diversificar les explotacions.
A més a més, la planta té una gran capacitat per fixar nitrogen atmosfèric, que millora la salut del sòl, i redueix la necessitat d'adobs químics, "de tal manera que si tu fas un cultiu de fava i l'any que ve fas un cereal d'hivern, el lògic és que tinguis un plus de producció només pel fet de venir darrere la fava".
La millor proteïna de la fava
A la seu de l'IRTA a Monells, obtenen una fracció especialment enriquida que eleva el 30% de proteïna de la fava a més del 50%. Ho fan a través d'un procés en sec de separació que manté les propietats de la matèria primera.
El coordinador del centre d'innovació en proteïnes alternatives de l'IRTA, Massimo Castellari, explica que al mercat ja existeixen concentrats proteics derivats de la fava, però que l'interès concret d'aquest projecte és treballar amb matèria primera local, que s'ha adaptat bé a la climatologia i la terra de casa nostra.
L'interès no és només tecnològic, sinó també de poder cultivar aquestes varietats en un futur i arribar a tenir un producte comercial quilòmetre zero.
L'estudi continuarà amb l'objectiu d'optimitzar i millorar la sostenibilitat del cultiu. Amb aquest assaig també es vol donar resposta a la creixent demanda d'aliments basats en proteïna vegetal. Així i tot, des de l'IRTA insisteixen que es planteja com un producte complementari, no com a alternativa o substitut de la proteïna d'origen animal.
