La Generalitat comprarà un volcà

La Generalitat ha iniciat els tràmits per comprar un volcà de la Garrotxa, amb l'objectiu que sigui una realitat el 2024. No és un fet habitual, però no deixen de ser uns terrenys privats situats en una reserva protegida i amb un evident interés natural. Es tracta del volcà de la Garrinada, a Olot, un dels més grans de la comarca i amb la peculiaritat que té tres cràters diferents.

I per què ho fa? Serà la manera de compensar l'afectació en el territori que tindrà la futura construcció de la variant d'Olot.

Segona operació de compra

El de la Garrinada serà el segon que compra la Generalitat, però el tercer de propietat pública, perquè el primer de tots, el Croscat, on hi havia una pedrera, ja es va expropiar als anys 90 i és referència del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El 2018 es va comprar el segon: el cràter del volcà de Santa Margarida, un dels més coneguts perquè hi ha una ermita al mig. Ara caldrà posar-se d'acord amb els 27 propietaris d'un espai, amb 29 finques diferents, que fa més de 50 hectàrees.

Mesura compensatòria

La futura variant d'Olot, per la Vall d'en Bas i les Preses, travessarà terrenys del Parc Natural i, per compensar-ho, les conselleries de Territori i d'Acció climàtica han acordat que els terrenys privats del volcà passin a ser de titularitat pública.

Anna Barnadas és la secretària d'Acció Climàtica.

"L'origen de tot plegat és la variant d'Olot, a la Vall d'en Bas i les Preses. Quan es fa la valoració d'impacte ambiental s'analitza que en el traçat d'Olot hi ha una sèrie de terrenys que formen part del Parc Natural que quedaran afectats per la carretera i el seu espai d'influència. I acordem aquesta mesura compensatòria."

Destaca que, ampliant els terrenys públics del Parc Natural, se n'ha d'assegurar la preservació com a espai obert i visitable.

"La compra del con volcànic i la seva base donaran una uniformitat a l'espai. És una reserva natural amb un interès geològic i biològic, i la seva incorporació a l'espai públic en facilita més la gestió.

El problema de la Garrinada és que l'accés públic va estar tancat molts anys. Hi ha d'altres volcans que, malgrat ser privats, els propietaris hi permeten l'accés. Aquest és un volcà molt proper a la ciutat i està bé que la població que hi viu al costat en pugui gaudir."

La incògnita del cost

Ja s'ha començat a fer inventari de totes les finques i de les tres edificacions que hi ha; entre les quals, el mas Garrinada, però encara no han calculat quants diners pot costar l'operació.

Quan el 2018 es va comprar el cràter del volcà de Santa Margarida, un espai de 12 hectàrees i, per tant, molt més petit que la Garrinada, la Generalitat i la Diputació de Girona van pagar 1,1 milions d'euros.

"Ens agradaria pensar que els propietaris accediran i, per tant, estigui tot llest en una mica més d'un any. Cal parlar dels terrenys, les construccions i les activitats agrícoles. De fet, la coexistència entre agricultura i protecció no ha de ser cap problema."

El volcà de la Garrinada és un dels més antics i més grans de la zona, amb més de 130.000 anys d'antiguitat. És Reserva Natural i té tres cràters, a conseqüència de les diferents fases d'erupció.

La gestió del Parc Natural

El Director del Parc Natural de la Garrotxa, Xavi Puig, destaca, primer de tot, que la compra permetrà una gestió pública de l'espai, com fan a Santa Margarida, començant pel manteniment de camins i accessos, i evitant que l'augment de vegetació engoleixi l'espai del cràter.

"És bàsic el manteniment de la morfologia volcànica. Si perdem les zones que antigament es conreaven del cràter de Santa Margarida, que ara són prats d'interès comunitari i hàbitats d'interès comunitari, i el bosc avança, perdríem la imatge d'aquest paisatge volcànic del con."

El volcà de Santa Margarida, a Santa Pau, agafa el nom de la petita església romànica que hi ha just al mig del cràter, i és un dels més visitats de la zona.

"El Croscat, Santa Margarida i la Fageda són les tres reserves naturals de què hem sentit més a parlar o que segur que tenim més al cap. Per tant, la compra del cràter de Santa Margarida per part de l'administració pública va fer que la finca pugui restar oberta a tothom i a disposició del públic."

A més, no veu cap problema, tot el contrari, perquè s'hi mantinguin els conreus.

"Si volem mantenir aquest paisatge, no només a la Garrinada sinó a tot arreu, necessitem aquesta capacitat agrària. Per tant, és perfectament compatible."

Més d'un 96% dels espais que formen part del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa, volcans inclosos, són terrenys privats.