Lones blanques per "refrescar" la glacera austríaca de Stubai

Una part de la glacera esquiable més gran d'Àustria, la de Stubai, s'ha cobert amb cintes blanques de lona per protegir-la de la calor i del sol. Aquest 2020, la glacera es troba en millors condicions, menys desgastada pel pas d'esquiadors, a causa del tancament precipitat de la temporada per la crisi de la Covid-19.

A Stubai, es cobreix una part de la glacera, uns 26.000 m2, superfície que equival gairebé a quatre terrenys de futbol, si fem servir com a referència, les mides recomanades per la FIFA, 105 metres de llarg i 68 metres d'ample. El teixit també s'assegura amb bosses de sorra per protegir-lo dels forts vents d'aquelles alçades.

A Àustria hi ha més de 900 glaceres (moltes més petites < 1 km2) i, en general, estan perdent 1 metre de gruix de gel a l'any per l'escalfament planetari. En el cas de la glacera de Stubai, el seu gruix màxim és de 80 metres de profunditat. D'aquí a 40 anys, als estius, podria quedar ben poca cosa.

A partir de l'any 2000, el desgel de les glaceres s'ha disparat per l'escalfament

Les glaceres formen part del patrimoni d'Àustria. Els últims vint anys, el desgel ha incrementat el ritme, cada vegada més, i s'han provat diversos mètodes per intentar reduir l'impacte... dos d'ells van fracassar:

1. el primer que van intentar va ser infiltrar aigua freda a la neu (a l'hivern), per fer-la més densa, més compacta, per guanyar més massa, però la fusió mantenia el seu ritme... i no va servir de res
2. el segon mètode, trepitjar la neu a l'hivern sobre la glacera (per compactar)... però tampoc va servir
3. el tercer mètode, el que estem explicant en aquesta notícia, cobrir la glacera a partir del mes de maig amb una manta de lona d'uns 2 cm de gruix. D'aquesta manera es redueix en un 70% la fusió del gel. Cada 3-4 anys s'ha de canviar la manta. El cost es cobreix amb el que es recapta de forfets, tiquets de telecabina... també es necessita personal per desplegar la manta i lloc per guardar-la després. De moment és l'únic que funciona relativament i en llocs molt concrets.

En un any normal, les estacions d'esquí austríaques aguanten obertes a l'abril, després tanquen, excepte les glaceres esquiables, on la neu sobreviu molt, i les estacions es mantenen obertes més mesos, de vegades tot l'any.