La gran coalició torna a Alemanya: Merz pacta un govern amb els socialdemòcrates

Conservadors i socialdemòcrates han arribat a un acord per formar una coalició de govern a Alemanya. Sis setmanes després de les darreres eleccions generals torna la gran coalició, el que en alemany es coneix com a Große Koalition, abreviat com a GroKo.

El bloc guanyador de les eleccions del 23 de febrer, format per la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la Unió Socialcristiana (CSU), i el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) han acordat un text per guiar l'acció del pròxim govern teutó.

Els conservadors van guanyar les eleccions amb un 28,5% dels vots; l'extrema dreta d'Alternativa per Alemanya (AfD) es va situar com a segona força amb el 20,8% dels vots, i l'SPD va caure fins al 16,4% dels vots.

Amb aquests resultats, una entesa entre els dos grans partits ha tornat a emergir, una tradició que es repeteix al país germànic. En la política alemanya de postguerra s'han establert tres grans coalicions d'àmbit federal a través del Bundestag. El gabinet de Kissinger, entre el 1966 i el 1969, i en dos governs de Merkel, entre el 2005 i el 2009, i del 2013 al 2021.

Ara el líder de la CDU, Friedrich Merz, liderarà un govern amb el partit del canceller sortint, Olaf Scholz.
 

Negociacions i entesa

Des del dia de les eleccions, Merz va deixar clar que descartava una coalició amb Alternativa per Alemanya (AfD), que va acabar sent el segon a les eleccions. Llavors van començar les negociacions amb l'SPD amb les polítiques migratòries, reformes de l'estat del benestar i el sostre de deute com a temes importants sobre la taula.

Els consensos durant les converses preliminars haurien arribat aviat pel que fa a immigració i el desenvolupament del fons especial per a infraestructures.

Aquesta entesa es va fer palesa ràpidament amb una votació clau al Bundestag pel que fa a l'endeutament, quan la CDU/CSU i l'SPD van aconseguir el suport d'Els Verds per aprovar la reforma constitucional que permetés l'endeutament massiu fins i tot abans que entrés en vigor el nou parlament. Tot, amb l'objectiu d'activar el crèdit per a inversions públiques i incrementar la despesa militar.