La guerra a l'accent obert: quan les institucions fan de la llengua un conflicte constant
Els alumnes de 4t de l'ESO de l'Institut de Pedreguer, a la Mariana Alta, cursen l'assignatura de "Valencià: llengua i literatura". Al seu llibre de text, de l'Editorial Andana, s'explica, per exemple, la Renaixença. Descobreixen que Jacint Verdaguer va ser "el poeta més important del moviment" o que Àngel Guimerà, "nascut a Canàries, es traslladà a Barcelona i es convertí en el gran autor teatral de la Renaixença". A les pàgines del modernisme, un al costat de l'altre, Caterina Albert, Prudenci Bertrana i Santiago Rusiñol. I a les avantguardes, Joan Salvat-Papasseit i Carles Salvador.
El de Pedreguer és un dels més de 200 centres d'arreu del País Valencià on els departaments de valencià han firmat un manifest contra la modificació curricular que pretén fer la Conselleria d'Educació. Una modificació que proposa excloure aquells autors que no pertanyen a l'àmbit geogràfic valencià.
Quin sentit té una modificació que "impossibilita una comprensió coherent de l'evolució cultural compartida"? O què es guanya canviant l'accent obert de la ciutat de València, com pretén el govern municipal de la capital: "Valéncia".
La guerra a l'accent obert
A la Ciutat de les Arts i les Ciències hi ha una escultura gegant amb les lletres de VALÈNCIA. Té l' accent obert; però, quan a la nit s'il·lumina, el perd. Totes les lletres, totes menys l'accent, estan il·luminades. L'accent queda a les fosques; només qui ho ha llegit de dia sap que hi és.
L'accent obert ajuda a diferenciar entre vocals obertes i tancades i forma part del sistema ortogràfic català. A l'accent obert de "València", el govern municipal del PP i Vox li han declarat la guerra.
La guerra la va començar Juan Manuel Badenas, com a portaveu del grup municipal de Vox, l'11 d'octubre del 2023. Va tapar amb una bandera d'Espanya l'accent obert de "València" que hi ha a la sala de premsa de l'Ajuntament.
L'ha continuada l'alcaldessa María José Catalá. Tots dos junts, PP i Vox, van portar, votar i aprovar una proposta perquè el nom de la ciutat tinga doble denominació, bilingüe, i en el cas del valencià es canviï l'accent i passi de ser obert a tancat.
Per Alícia Martí, directora del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València, el que es la pretén és la imposició d'una versió única: la del castellà. I denuncia que és una persecució "a tot allò que tinga un to de valencià, perquè quede arraconat, o extingit".
És una obsessió; és voler marcar el discurs i voler imposar la tendència al castellà.
Per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'òrgan estatutari que normativitza la llengua, no té fonament científic, històric ni filològic. En un informe vinculant, aquest òrgan s'ha oposat al canvi de l'accent i a la doble denominació. Però l'alcaldessa de València, María José Catalá, pensa fer cas omís.
Catalá considera que l'Acadèmia s'allunya de la parla del poble i pensa seguir endavant amb la seva proposta: "Continuarem el tràmit perquè, evidentment, l'Ajuntament de València és sobirà."
Des de l'àmbit científic no s'entén el qüestionament i la negació constant dels experts que practiquen els govern municipal i autonòmic.
"Com s'atreveix l'alcaldessa de la ciutat de València a qüestionar la paraula de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua? No s'haguera atrevit a fer eixa afirmació respecte de la RAE, supose", s'indigna Martí.
Jaume I, exclòs del currículum escolar?
El govern de la Generalitat valenciana, del PP, pretén fer una modificació del currículum escolar que, d'aplicar-se, deixaria fora, per exemple, Jaume I --que va nàixer a Montpeller-- i el "Llibre del fets" --escrit en català antic. I és que, la modificació limitaria les obres estudiades a autors i autores valencians.
La proposta ha fet posar en peu de guerra els docents. No entenen com es pot treballar la literatura sense tenir en compte els autors de tot l'àmbit lingüístic. No s'entendria l'evolució de la llengua, ni dels autors, que a més tenen influències els uns dels d'altres. Com s'explicaria, es pregunten, la prosa sense tenir en compte Ramon Llull?
"És una proposta que no té sentit i que deixa de banda les competències en educació que té la Generalitat Valenciana. Perquè ara estem reproduint el currículum de Madrid", exposa Alícia Martí.
Des d'un institut de Sueca ha eixit una iniciativa. Un manifest amb el qual els departaments de Valencià dels instituts valencians planten cara a la conselleria. Consideren la seva proposta una "intromissió sense precedents en la vida acadèmica" i una "censura implícita".
En l'escrit, defensen que les fronteres lingüístiques no coincideixen amb les administratives. L'eliminació d'autors clàssics i contemporanis dificultaria la comprensió del context i l'evolució dels autors i les produccions literàries. I que les modificacions que pretenen incloure no tenen a criteris pedagògics ni científics.
Ja hi ha més de 200 centres que l'han firmat.
La comunitat educativa es revolta
A l'edifici de l'institut Andreu Alfaro de Paiporta, la dana no el va danyar. Dissenyat per uns arquitectes belgues, té uns murs que van contenir la riuada i els cotxes que aquesta arrossegava.
El claustre de professors d'aquest institut en bloc, per unanimitat, va decidir que donaria suport al manifest dels docents. El seu cap d'estudis, Josep Genís, explica que la voluntat era, també, fer costat als professors de valencià.
Això és una proposta política. No és una proposta pedagògica ni molt menys filològica, que és el que més ens dol, sobretot pel professorat de valencià
Per a Genís aquesta proposta anul·la els professors com a responsables pedagògics, esbiaixa la llengua i l'esquartera.
A banda del manifest dels departaments de valencià, i de l'informe de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, les universitat també han volgut fer sentir la seva. En un comunicat han titllat de deficient, excloent i esbiaixada la proposta de la Conselleria sobre els autors.
Un proposta que, diuen, "va en contra del criteri acadèmic i trenca el consens i la tradició escolar valenciana". La protesta naix dels departaments universitaris on imparteix Filologia Catalana i dels estudis universitaris de magisteri, on formen el futur professorat.
"Nosaltres som els referents, qui realment estudia el tema i el controla. I no podíem quedar callats davant la barbàrie un nou atac a la llengua com suposa la modificació del currículum", exposa Alícia Martí.
El conflicte polític, el desgast de la llengua
Les propostes del govern de la Generalitat valenciana i del govern municipal de València vulnerarien l'obligació que tenen les institucions de protegir el valencià, de protegir la llengua minoritzada.
Des de la comunitat educativa remarquen que l'administració valenciana defuig les seves responsabilitat d'assegurar un coneixement de l'alumnat, una competència lingüística, amb les dues llengües oficials. I denuncien que, a més, es vulga oferir un coneixement parcial.
Al govern que tenim ara no li interessa la llengua i l'única cosa que vol és conflictivitzar-la
Alícia Martí retrau als responsables polítics de l'Ajuntament i la Generalitat que no la utilitzen la llengua, que no facen res per afavorir-la i que només facen propostes perquè el valencià semble un problema. Un problema del que la societat s'allunyarà i rebutjarà. Una llengua que no serà atractiva perquè esdevindria problemàtica. Qui voldria estudiar una llengua que no té clar, ni tan sols, si el nom de la principal ciutat del país s'escriu en accent obert o tancat?
