La guerra aranzelària amb Trump ja fa forat en el comerç europeu
El mes de juny ha permès començar a fer-se una idea més clara de les conseqüències de la guerra comercial engegada pels Estats Units.
Les darreres dades de la balança comercial de la Unió Europea (i les d'Espanya i Catalunya, que surten el mateix dia) mostren que el tan criticat superàvit comercial d'Europa amb els Estats Units s'ha reduït a la meitat.
Les dades d'aquest juny, publicades aquest dilluns, mostren que el superàvit ha quedat en 9.600 milions d'euros, quan el juny de l'any passat estava gairebé en el doble, 18.500 milions d'euros.
Aquestes xifres són conseqüència d'un empitjorament de les exportacions europees (un 10%) i un increment de les importacions (un 16%) que, tot i ser, com sempre, inferiors, han restat potència al superàvit.
L'impacte directe dels aranzels
Quines són les causes? Se'n poden trobar moltes, i, en primer lloc, el mateix alentiment econòmic que s'està vivint a tot el planeta. Però, en tot cas, ara ja resulta innegable que hi ha un efecte directe i claríssim dels aranzels imposats pels nord-americans.
Els aranzels i el desconcert que per als exportadors suposen les erràtiques i sovint contradictòries decisions i amenaces de l'administració republicana.
De fet, totes aquestes incerteses ja van provocar a principis d'any i de primavera uns moviments que falsejaven les estadístiques, perquè les exportacions als Estats Units es van incrementar molt com a mesura de precaució: abans que entressin en vigor els anunciats aranzels, moltes empreses van enviar més productes dels que tocaria, per tenir-los emmagatzemats als Estats Units i evitar l'encariment de preus.
Però des del famós Liberation Day de Donald Trump el 2 d'abril i les anades i vingudes dels aranzels amb què amenaçava Europa, la taxa general que s'ha estat pagant ha estat d'un 10%. I se'ls ha de sumar el 25% específic per a l'acer i l'alumini des de finals de febrer.
En paral·lel, cotxes, semiconductors i productes farmacèutics paguen també un 25%. No és d'estranyar que en el detall per sectors de la balança comercial, tots aquests siguin els que han empitjorat més.
El fet és que el mes de juny, com ja es va començar a notar al maig, ja no es poden comptar els efectes de la sobreexportació de productes per fer estocs, ni les incerteses que hi havia a inicis de primavera.
L'arma del dòlar barat
Hi ha un altre factor del qual es parla poc, i en canvi té un efecte directe sobre el comerç: el tipus de canvi. Que una moneda s'enforteixi o s'afebleixi s'interpreta sovint amb una òptica política, de forts i febles, de bons i dolents.
La primera reacció a la victòria de Donald Trump, a qui li agrada presentar-se com un home fort, va ser l'enfortiment del dòlar.
Però els seus discursos proteccionistes i d'enfrontaments comercials van fer veure a molts operadors del mercat de divises que el que li convé a la política de Trump és, al contrari, un dòlar més feble.
Una moneda feble permet exportar més i encarir les importacions. Just el que el monstruós dèficit comercial dels Estats Units (amb tot el món, no només Europa) necessita per millorar.
Dit i fet. El dòlar no ha parat d'afeblir-se des de mitjans del mes de gener. Amb el que valia aquest dilluns, ha perdut un 15%. Parlant clar, un producte dels Estats Units, sense tenir en compte per a res d'aranzels o qüestions comercials, és ara un 15% més barat que l'any passat.
I, a la inversa, un producte europeu, abans de passar per les duanes, ja és un 15% més car per culpa de la pujada de l'euro respecte del dòlar. Imaginem ara que a un cotxe se li aplica a més el 25% d'aranzel: sobre el paper, resulta un 40% més car que el 2024....
Catalunya aguanta
La tendència és similar en el cas de Catalunya i Espanya, però no exactament igual.
En el primer semestre, les exportacions de les empreses catalanes encara han aconseguit estar un 1,2% per sobre d'on eren un any abans. En canvi, a nivell de tot l'Estat, les empreses espanyoles han perdut un 5%.
La diferència es pot explicar segurament pel tipus de sectors, ja que a Catalunya pesen més els de béns d'equip o alimentació, que no formen part del grup castigat especialment amb els aranzels del 25%.
Seat/Cupra, per exemple, no exporta pràcticament cotxes als Estats Units. Justament Cupra va anunciar aquest juliol que desistia dels plans d'entrar de ple en el mercat americà.
Però si Seat se salva dels aranzels nord-americans, indirectament també ho pateix, perquè la marca mare, Volkswagen, ho està començant a patir molt.
I Seat i tota la potent indústria auxiliar de l'automòbil catalana, exporten molts productes a Alemanya, amb la qual cosa les seves vendes també baixen.
