La història d'Ali Akbar, l'últim venedor ambulant de diaris a París que serà condecorat per Macron
La rutina d'Ali Akbar comença ben d'hora al matí, amb feixos de diaris sota el braç.
És l'últim venedor de diaris de París, o gairebé l'únic, i continua exercint el seu ofici després de més de mig segle, com a símbol d'una tasca pràcticament desapareguda.
Immigrant pakistanès que va arribar a París a principis de la dècada dels setanta, amb 73 anys també és una icona del barri Saint-Germain-des-Prés.
Comerciants, cambrers i veïns el consideren part indispensable del paisatge urbà, i aquest setembre, després de 53 anys a l'ofici, el president Emmanuel Macron el condecorarà amb l'Ordre Nacional del Mèrit.
Akbar ho descriu com "un moment important", perquè rebrà la medalla de Macron, que havia estat client seu quan estudiava a la universitat parisenca Science Po.
La seva rutina s'allarga fins tard fent la ruta per cafès, llibreries i terrasses del barri, on molts el saluden directament pel seu nom.
El diari que més ven és Le Monde, i explica que bona part dels clients compren més per afecte personal que per necessitat informativa.
Cada dia reparteix entre 50 i 60 exemplars i els seus ingressos ronden els 50 euros diaris. Tot i que els ingressos no siguin per tirar coets, no ha abandonat mai l'ofici, que considera part de la seva identitat:
Soc lliure, no depenc de ningú. Em diverteixo amb aquesta feina.
Buscava feina a París
La seva trajectòria a França va començar a l'hostaleria. Acabat d'arribar des del Pakistan, va treballar com a cambrer, i va viure diversos anys al carrer.
Més tard va descobrir la venda ambulant de diaris i es va quedar a la zona.
Amb la digitalització i el canvi d'hàbits informatius, s'ha convertit en l'última persona que exerceix aquesta feina a París. Gaudeix del tracte humà, i entre tasses de cafè fumejants i clients fidels, continua cridant les notícies de cada matí.
