La història de Joan Andreu Puig Farran, el talent amagat d'un gran testimoni gràfic dels anys 30
El centre KBR de la Fundació Mapfre exposa fins a finals d'agost 140 fotografies de Joan Andreu Puig Farran fetes als anys 30 del segle passat, una dècada que es defineix com a convulsa i que inclou el treball fotoperiodístic que Puig Farran va fer al front republicà de la Guerra Civil. És el primer cop que es posa en valor el seu treball amb l'objectiu de donar-lo a conèixer al gran públic.
Però darrere de l'exposició hi ha una llarga història que mereix ser explicada. Puig Farran va néixer a Belianes, a l'Urgell, i va arribar a Barcelona el 1929, quan va poder fotografiar els palaus que es van aixecar a Montjuïc per a l'Exposició Universal. Les seves fotografies van ser testimoni gràfic de la transformació social i política del moment.
A l'exposició es poden veure els contrastos de la vida quotidiana a Barcelona, l'activitat esportiva, els fets del 6 d'octubre del 1934 o l'actualitat política prèvia a la Guerra Civil. Entre les publicacions per a les quals treballava hi havia La Vanguardia, on va treballar com a reporter gràfic de guerra combinant l'estada al front republicà amb un altre gran del fotoperiodisme català, Agustí Centelles.
En acabar la guerra es va haver d'exiliar a França. Primer als camps de Le Vernet de l'Arieja i d'Argelers, després al de Prada de Conflent.
La història d'una amistat
L'any 1940 va preferir acollir-se al programa de retorn d'expatriats que va oferir el règim franquista que anar a l'Argentina a treballar com a fotògraf per al diari Clarín. Però quan va tornar a Espanya el van empresonar a Miranda de Ebro i el van condemnar a mort. Va ser gràcies a la intermediació d'un cunyat que va aconseguir deslliurar-se de la pena capital i va acabar vivint a Caldes d'Estrac, al Maresme.
La dictadura li va retirar el carnet de fotoperiodista i mai més va poder exercir aquesta professió.
L'any 1952 va fundar una empresa de postals turístiques amb un altre fotoperiodista represaliat pel franquisme, Antoni Campañà. Una empresa pròspera que es va fer gran paral·lelament al creixement del sector turístic a tot Espanya. Tots dos eren amics, tots dos van ser professionals del fotoperiodisme apartats pel franquisme i tots dos van decidir que del passat no se'n parlava. Ni amb la seva pròpia família.
Toni Monné Campañà, net de l'Antoni i comissari de l'exposició, ho explica així: "La història de Campañà i Puig Farran és la mateixa història. Són dos fotògrafs que, després de la mort de Franco, ells no volen recordar tota aquella feina que havien fet."
Els primers que van descobrir fotos oblidades o amagades van ser els hereus de la família Campañà. Quan es disposaven a vendre una casa a Sant Cugat del Vallès van trobar, al garatge, dues capses vermelles plenes de fotos i de negatius. La sorpresa va ser majúscula perquè eren 5.000 instantànies fetes durant la Guerra Civil.
Antoni Campañà, que va ser un dels grans fotògrafs pictorialistes de Catalunya, resultava ser, també, un gran fotògraf de guerra.
El seu net, Toni Monné Campañà va impulsar la divulgació d'aquest treball inèdit. Se'n va parlar als mitjans, se'n va fer un llibre i també una exposició al MNAC, on ha quedat dipositat l'arxiu del fotògraf.
Com van trobar les fotos de Puig Farran?
Quan els hereus de Joan Andreu Puig Farran van veure el ressò que tenia la figura de qui va ser el seu soci i amic van pensar que aquelles fotos que havien vist durant anys tancades en un armari a les golfes de la casa familiar potser també tenien un valor més enllà del sentimental, com explica la neta, Elsa Puig.
Les fotografies de l'avi sempre havien estat a casa. Saps que ha fet una feina com a fotoperiodista, que tens un document històric important a casa, però no li dones importància.
Així que van contactar amb Toni Munné Campañà perquè els donés un cop de mà. Les dues famílies es retrobaven, ara amb l'objectiu de donar a conèixer la figura de Puig Farran.
Toni Monné recorda que l'avi sempre deia que "Puig Farran era el millor fotògraf que havia conegut". "Sempre amb una mirada molt elegant. Estàtica, però amb una composició i amb unes òptiques molt fotogràfiques."
Les fotos que conservava la família eren un miler aproximadament. Moltes en plaques de vidre, tot i que també n'hi havia en paper o negatius. Però la gran descoberta va ser accedir a l'arxiu fotogràfic de La Vanguardia i veure que hi contenia moltes fotografies de Puig Farran. Ara sí, amb tot aquest material, es podien plantejar la possibilitat de donar-lo a conèixer a través d'una exposició.
Vam fer bingo! Vam posar Puig Farran a la base de dades de la Vanguardia i van sortir 500 fotografies, moltes d'elles de la Guerra Civil.
El mateix Toni Monné Campañà i l'historiador Arnau Gonzàlez Vilalta són els comissaris del recull de 140 fotografies que s'exhibeixen al centre KBR de la Fundació Mapfre, on també s'ha publicat un catàleg. És un pas de gegant per posar en relleu i divulgar la figura de Puig Farran.
L'altre gran pas és la donació que ha fet la família de les fotos que tenia a casa a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Elsa Puig explica que volien que el llegat estigués "salvaguardat, ben conservat, en un lloc que pugui tenir una difusió, que no quedi en un magatzem, que sigui fàcil de poder-hi accedir i que la gent pugui fer-hi una consulta."
Tot plegat tanca el cercle perquè hi hagi un retrobament pòstum entre Campañà i Puig Farran gràcies als seus nets. Dos grans fotoperiodistes dels anys 30 que, per fi, es recuperen per al gran públic.
