La història de la Nora, una nena austríaca refugiada a la Girona franquista
Cinc-cents nens i nenes austríacs van arribar amb tren a l'estació de Portbou després de la Segona Guerra Mundial. El seu país estava devastat, moltes famílies vivien en la misèria i van creure que deixar que acollissin els seus fills temporalment els faria bé.
Càritas es va encarregar de coordinar una campanya que va comptar amb la col·laboració de famílies influents afins al règim. A la Nora Pichler la va acollir la família del doctor Figueras, que vivia a Girona.
La seva arribada ja no va ser gaire esperançadora, segons explica un dels seus fills, en Toni Ferran Pichler: "La meva mare arriba i la fan estar tres hores a la consulta del doctor Figueras esperant que la rebin. Una nena que acabava de fer sis anys. Si tu adoptes una nena suposo que seria el que et fa més il·lusió del món!"
El tracte no millora a mesura que la Nora es va integrant a la vida de la família Figueras-Xifra.
Al cap d'un temps, tots els nens i nenes austríacs tornen amb les seves famílies. Tots menys una nena: la Nora. A ella l'adopten definitivament els Figueras. La família austríaca s'hi avé amb dues condicions: la filla ha d'anar a Àustria cada estiu per mantenir el contacte i ha de fer classes d'alemany per mantenir la llengua materna.
La família adoptiva no compleix amb cap dels compromisos adoptats, explica la filla de la Nora Pichler, la Nora Ferran Pichler.
Les cartes que li enviaven els meus oncles i la mutter Maria no les hi deixaven veure, les hi trencaven. Era molt difícil que hi hagués una relació.
El seu germà Toni afegeix que "la van tractar més com una treballadora de casa que no pas com una filla: cuinava, netejava...".
Explicar la Girona franquista domèstica
Aquesta història va atrapar l'advocat Benet Salellas, que feia temps que volia parlar de la Girona franquista més domèstica.
Crec que en la configuració de la societat gironina actual pesa molt el pòsit d'aquests quaranta anys de franquisme i tenia ganes de parlar d'aquestes famílies preeminents d'aquell moment.
Salellas comenta que li ha estat "molt útil a través de la història de la Nora i la família del doctor Figueras explicar aquest franquisme quotidià".
Del resultat d'aquesta recerca n'ha sortit la novel·la "Els jardins de la Nora", finalista del Premi literari Just Manel Casero, acabada de publicar.
Justícia històrica
Per Salellas, escriure aquesta novel·la també és una manera de fer justícia a la Nora: explicar com una família de renom de la ciutat la va tractar.
El llibre també parla de la segona residència dels Figueras-Xifra, ubicada als afores de Girona, a tocar del monestir de Sant Pere de Galligants. Era un lloc, enmig de la natura, on la Nora va ser feliç.
La reordenació urbanística que fa l'Ajuntament a mitjans dels seixanta obliga a enderrocar el xalet i els jardins del voltant. I el doctor Figueras cedeix aquesta propietat. Posteriorment, s'hi faran uns jardins públics que duran el nom de Doctor Figueras.
L'autor, apel·lant a la llei de memòria històrica, interpel·la els gironins sobre aquest paratge públic.
Aquest espai, que ha estat important per a la Nora, han de continuar sent els Jardins del Doctor Figueras o potser comença a ser el moment que siguin els Jardins de la Nora?
Falta veure si algú recull el guant...
