La història del Fervelectric, un cotxe elèctric fet a Catalunya els anys 60 que encara funciona
El Vendrell, finals dels anys 60. Joan Ferret Carbonell porta l'empresa familiar de components elèctrics. Acaba de patir un sotrac a la vida amb forma d'atac d'estrès. Un ensurt que el porta al metge per veure què hi pot fer: "El doctor em va aconsellar que em distragués, que fes alguns treballs manuals o hobbys".
Són les paraules del mateix Joan Ferret Carbonell davant de les càmeres als inicis de TV3, l'any 1985, quan explicava què va fer per combatre l'estrès. Podria haver plantat tomàquets en un hort, fer maquetes o pintar aquarel·les, però no, va decidir que construiria un cotxe elèctric.
En uns mesos, a finals del 1967, el Fervelectric va rodar per l'asfalt per primera vegada. I aquí naixia el somni de construir un cotxe elèctric "made in Catalunya".
Un somni que es va fer realitat i que encara existeix
Seguim al Vendrell, però ara som al present. Any 2025. S'aixeca una persiana metàl·lica i apareix el flamant Fervelectric. Lluent, com si fos nou, malgrat l'estètica de cotxe clàssic.
Al volant, un altre Joan Ferret, el fill de l'inventor, ens rep a les instal·lacions de la mateixa empresa familiar, amb un somriure. Ens explica emocionat que ell, quan tenia només 7 anys, va ser dels primers a pujar al cotxe.
Ens convida a pujar-hi. És hora de tastar la carretera. El Fervelectric surt a passejar orgullós entre cotxes, elèctrics i de combustió, fets a Europa, als Estats Units o bé a la Xina.
Gairebé no fa soroll. Pot arribar als 40 per hora i té una autonomia de fins a 60 quilòmetres. Els conductors i vianants amb qui ens anem creuant ens saluden i ens diuen coses sorpresos de veure un vehicle tan singular.
I de singular no només ho és per l'estètica. Ho és a tots els efectes perquè de Fervelectric només se'n va fer una unitat.
Per què només se'n va fer un?
Hi ha diversos motius que el mateix Joan Ferret, el fill, ens explica:
La gent s'ho va prendre com si fos una joguina. En aquella època només es pensava en gasolina. Qui ens hagués dit que avui hi hauria cotxes elèctrics per tot arreu?
Ara, també hi ha raons de context històric. Un invent tan revolucionari en una Espanya submergida en els anys més foscos del franquisme va resultar incòmode.
Van passar més de dos anys per poder-lo matricular i, després, en el moment de plantejar-se el repte de fabricar-lo en sèrie, el somni va frenar en sec:
Un dia es va presentar la Guàrdia Civil. Van precintar el cotxe per ordre d'una marca molt coneguda de cotxes perquè no volien que es fabriquessin cotxes elèctrics. 'Uno y sólo uno', van dir en marxar, tal com em va explicar el pare.
A partir d'aquí, el Fervelectric queda com una curiositat. Una anècdota que la premsa de l'època va retratar omplint pàgines de diari i informatius en blanc i negre.
Rebien trucades de diverses parts del món, de persones interessades a comprar una unitat d'aquell cotxet petit, silenciós i revolucionari. Però el "uno y sólo uno" es va anar repetint fins que va quedar en l'oblit.
I així fins a l'any 1980, quan Joan Ferret Carbonell redobla l'aposta i li instal·la unes plaques fotovoltaiques al sostre. Un concepte encara més revolucionari que va tornar a posar el Fervelectric a primera línia informativa. Això sí, ara ja en colors.
Però les paraules de la Guàrdia Civil de finals dels 60 encara ressonaven amb massa força i el silenci va anar arraconant definitivament el somni de Joan Ferret Carbonell.
Avançat en el temps
Avui el Fervelectric presideix un petit museu familiar a les instal·lacions de l'empresa. Només l'obren quan tenen visites de clients, autoritats o periodistes curiosos que un dia, per accident, descobreixen la proesa d'un vendrellenc que només volia combatre l'estrès que patia.
Joan Marc Ferret Ivern, el net, ens explica que el seu avi es mereixeria tenir un lloc a la història:
Mundialment, no és conegut, però va ser un avançat al seu temps. Jo crec que el seu moment hauria estat els dies d'avui.
I tant que ho hauria estat perquè passejant pel museu veiem uns patinets elèctrics amb un "look vintage". No cal preguntar. Ens expliquen que sí, que després de l'experiència amb el cotxe, Joan Ferret Carbonell va emprendre el repte, ara sí, de fabricar-ne en sèrie.
A finals dels 60, però, aquest invent tampoc va funcionar. En un món actual inundat de vehicles i patinets elèctrics, és inevitable acceptar que, més que enginyós, aquell vendrellenc estressat va néixer a l'època equivocada.
Mentre parlem s'obre una porta i el Fervelectric entra al museu. És hora de descansar després d'una estona de carretera. Llavors Joan Ferret, el fill, ens deixa anar "a veure si tinc sort i el pròxim dia que surti em posen una multa". Inevitablement, li preguntem per què. Com pot desitjar que li posin una multa? Ens explica que l'avi Ferret va morir fa tres anys i que ell va heretar el Fervelectric.
Ara bé, tot i estar matriculat i tenir els papers en regla, resulta que a la DGT no troben la documentació per poder fer el canvi de nom i creu que, si es veuen obligats a sancionar-lo, potser hi posen una mica més d'empenta a l'hora de trobar l'expedient del vehicle matriculat com a B-700001.
Encara avui sembla que l'ombra del "uno y sólo uno", com si es tractés d'una maledicció, plana sobre un somni que es va fer realitat a mitges.
