La història oblidada d'un internat que va desafiar el franquisme, primer, i després va ser un malson

Entre males herbes, arbustos i una frondosa vegetació encara es poden intuir diverses construccions que fa anys que estan abandonades. Podria tractar-se de la típica imatge d'un temple enmig de la selva, però no, és al bosc de Collserola, a tocar del Tibidabo.

Només apropar-s'hi, malgrat les tanques que s'hi han instal·lat per defugir els tafaners, es pot veure des del mateix camí una casa que cau a trossos amb una inscripció a la façana on es llegeix: La Ciudad de los Muchachos - Ayuntamiento de Barcelona.

Entre aquestes paraules i entre les parets esquerdades per branques d'arbres que han anat creixent sense control durant dècades s'hi amaga una història.

Una història que, de mica en mica, la natura de la mà de l'oblit ha anat devorant. Excepte una gran casa senyorial centenària que no només es manté en bon estat, sinó que ara mateix està envoltada de bastides perquè l'estan arreglant.

Es tracta de Can Puig, una edificació que també és propietat de l'Ajuntament de Barcelona –com els altres edificis en ruïnes–, però que es manté perquè està destinada a usos socials restringits al públic.

Hi va haver una època en què els edificis, els pavellons i fins i tot una piscina –que avui cauen a trossos– van formar part d'un projecte conjuntament amb l'encara ben conservat casalot.

Un internat fundat en ple franquisme, durant els anys 50 del segle passat, i que va funcionar fins al 1977, La Ciudad de los Muchachos.

Els internats durant el règim dictatorial espanyol han omplert pàgines de la història que, sovint, han quedat tacades amb patiment, maltractaments i abusos.

En aquest internat en particular es va viure una excepció, almenys durant els primers anys del franquisme.

Parlem amb en Pere Baltà Llopart. Avui té 85 anys i conserva perfectament la memòria de quan hi va viure de nen: "Per mi, van ser uns anys meravellosos. Sí que els primers dies vaig plorar molt, però de seguida em vaig adaptar".

"Mentre ens ensenyaven les matèries també ens transmetien valors democràtics. Ens autogestionàvem els mateixos alumnes. Això el règim no ho podia tolerar", recorda Baltà.

El projecte, tal com estava concebut –inspirat en un ideari provinent dels Estats Units i basat en uns valors pedagògics transgressors per a l'època i el lloc– va resistir pocs anys.

De seguida, l'ombra del franquisme més dur es va apoderar de La Ciudad de los Muchachos. Llavors sí, els nens de l'internat, a banda del gir ultraconservador i religiós en la seva educació, van començar a viure cops, maltractament, vexacions i humiliacions.

D'aquesta segona època, cruel i violenta, en parlem amb el Valentín Hernández i l'Elías Orellana. Ells van ser alumnes de La Ciudad de los Muchachos els últims anys. De seguida es posen a parlar. Comparteixen records.

D'una forma imperceptible, dins del seu cap aflora aquell nen que habita dins del cos d'homes de més de 50 anys. Es veuen baixant a jugar al pati per unes escales, avui plenes de males herbes, o traient el cap per una finestra que fa anys va tenir vidre. Surten les primeres llàgrimes mentre s'abracen.

"Aquí em van maltractar físicament i psicològicament", diu un d'ells mentre l'altre fa que sí amb el cap, i llavors comencen a compartir experiències.

Expliquen que tots els adults de l'internat, des dels mestres fins al personal de manteniment, tenien autorització per pegar els nens: "Estava jugant entre uns arbustos i el jardiner em va obrir el cap amb un tronc. Em van haver de portar a l'hospital. Tenia uns 5 anys".

"I al menjador? No es podia dir res. Silenci absolut. Si parlàvem ens portaven al mig i, només que fóssim dos, ens obligaven a pegar-nos entre nosaltres mentre la resta reien", relaten.

Les anècdotes es van concatenant de forma contínua mentre tos dos s'obliden de la nostra presència i d'aquest reportatge. El que van viure allà els ha marcat per sempre i tornar a l'escenari on van passar "els pitjors anys de la vida" els remou.

Quan l'internat es va convertir en un malson

És el moment de posar una mica de context. La Teresa Roig va publicar la novel·la "La Ciudad de los Muchachos", inspirada en l'ampli recull de testimonis d'exalumnes com el Valentín o l'Elías, els que van viure el costat més fosc de l'internat.

"Durant la segona etapa van ser uns anys molt cruels per a tots aquells nens", explica.

"Va durar fins al 1977 quan, de cop i volta, d'un dia per l'altre, van marxar tots els responsables de l'internat sense donar cap explicació. Més de 100 nens es van passar uns dies totalment abandonats, fins que van venir uns educadors socials per fer-se'n càrrec", diu Roig.

Llavors apunta la idea que aquells últims nens, com l'Elías o el Valentín, que van viure el tancament de l'internat, es van sentir abandonats per partida doble. Primer, per les seves famílies en deixar-los allà i, després, per part dels responsables del centre, que es van esvair sense donar explicacions.

Reivindiquen que sigui un espai de memòria

Parlant d'abandonaments, tornem als edificis que avui cauen a trossos. Paradoxalment, els exalumnes que encara estan vius, i també l'entitat local Som Collserola, estan reivindicant fer d'aquest lloc un espai de memòria per recordar tot el que s'hi va viure. Des d'aquells primers anys, on es transmetien valors democràtics en ple franquisme, fins a la segona etapa, carregada de dolor i foscor.

Joan Moya Piñol és membre de l'associació Som Collserola, porta el projecte Collserolejant a les xarxes socials i és qui va liderar la iniciativa de presentar una denúncia al síndic de greuges de Barcelona per reclamar a l'Ajuntament de Barcelona –propietari de la finca des de fa més d'un segle– que faci alguna cosa per evitar el greu deteriorament de La Ciudad de los Muchachos.

"No podem permetre que aquest espai es mori. Es poden fer moltes coses, des de posar una placa commemorativa a restaurar-ne alguns dels edificis. No podem invisibilitzar una història i un lloc que és patrimoni de tots nosaltres", diu Moya.

Després de consultar l'Ajuntament de Barcelona, la resposta del consistori és que en el marc de les activitats previstes pels 50 anys de la mort de Franco "s'estudia algun format d'activitat o acció per al reconeixement de la memòria de les persones que han denunciat aquest espai, que fou un centre d'internament per a menors durant el franquisme".

"De moment, no hi ha previsió de fer cap altra intervenció a l'espai on van ser les instal·lacions de La Ciudad de los Muchachos, ja que l'estat actual fa molt costosa la seva rehabilitació", diu l'Ajuntament.

Un patrimoni esborrat, literalment, del mapa

Totes les referències, ressenyes i fotografies que antics alumnes havien penjat a Google Maps, associades a la ubicació, han desaparegut literalment del mapa.

De fet, si s'escriu "La Ciudad de los Muchachos" al cercador, et porta a un col·legi salesià de Madrid. I si s'hi afegeix la paraula "Collserola" el resultat que dona és de "coincidència parcial". Només localitza un punt imprecís de l'enorme parc natural.