La IA obligarà els treballadors a reinventar-se: tres experts avaluen com canviarà les empreses

A Esade analitzen com canviarà el món empresarial amb l'arribada de la IA. De moment, la incertesa és gran. Per això parlen de llums i ombres al davant de directors generals i altres comandaments de companyies petites i mitjanes.

Les llums les tenen clares: la IA aportarà a les empreses una gran abundància de dades, molt més barates d'aconseguir que mai, la capacitat cognitiva creixerà i això repercutirà en una millora de la productivitat dels empleats.

Però la tecnologia, diuen els experts d'aquesta escola de negocis, és a les beceroles. I aquí venen les ombres.

"És una eina que no és 100% fiable, és un becari virtual, cal que ens entengui bé", apunta Xavier Ferràs, professor del Departament d'Operacions, Innovació i Data Science d'Esade, en referència a un xatbot tan popular com ChatGPT.

En la mateixa línia s'expressa Emma Felipe, professora de Direcció General i Sostenibilitat d'aquesta escola: "La IA té molts errors i alguns cops fa recomanacions incorrectes; això en un camp com per exemple la salut comporta un risc reputacional per als professionals que la utilitzen."

Formar-se en IA, imprescindible

Tot i així, diuen, la IA acabarà trastocant el panorama laboral en un primer estadi. És un fet que assumeixen la majoria dels experts.

Ferràs afirma: "Alguns llocs de treball desapareixeran i l'impacte més gran el veurem en la gent jove. Podem recordar com era el món abans d'internet. Amb la IA passarà el mateix."

La gent jove, en efecte, és una de les baules febles del mercat laboral quan parlem de l'aplicació de la IA. Les tasques senzilles que fan normalment en els primers contractes poden ser fàcilment substituïbles.

Ara bé, segons un estudi recent d'Adecco, de moment només el 3,45% de les empreses reconeixen que hi ha hagut més acomiadaments. Un 6,9% han augmentat la contractació i gairebé un 90% diuen que l'aplicació de la IA no ha tingut un impacte significatiu en les seves plantilles.

Tot i així, des d'Esade aconsellen a les noves generacions --i també les no tan noves-- no adormir-se i formar-se en el nou camp tecnològic.

Emma Felipe assegura: "Aquests joves han d'augmentar les seves capacitats per crear més valor i no només fer una formació tècnica. Han de tenir un pensament crític. Això marcarà la diferència. Augmentarà la seva creativitat i millorarà la seva presa de decisions."

És un procés que, individualment o amb acompanyament, aquests professors d'Esade animen a fer. Esteve Almirall, professor del Departament d'Innovació d'Esade, diu: "La idea de tenir una feina per sempre no val. De fet, no l'hem viscut ni els boomers com jo. Hem hagut de reinventar-nos més d'un cop. Això és bo, forma part d'una societat dinàmica."

Empreses formadores, un altre pas clau

En el mateix estudi d'Adecco s'afirma que 9 de cada 10 treballadors admeten no haver rebut la formació adequada a la seva empresa per utilitzar la IA.

Això sí, el 20% diu que tot i que al lloc on treballa no s'ha implantat la IA, ells han començat a investigar-hi pel seu compte. I, atenció, el 70% volen que els formin en aquest camp.

Segons Emma Felipe: "Les empreses han de preparar bé els empleats, si no, pot provocar ansietat i una resistència al canvi."

Xavier Ferràs afegeix: "Les companyies no poden permetre que la IA hi entri d'una forma desordenada. Molts treballs s'augmentaran o es potenciaran, no se substituiran per la IA."

"Amb ChatGPT no estàs segur de si la resposta és correcta. Se l'ha de supervisar. Algú ho ha de validar", posa d'exemple Ferràs.

Més productivitat, més riquesa?

Al principi d'aquest article apuntàvem un dels mantres dels experts a l'hora d'analitzar l'aplicació de la IA en el món de l'empresa: l'augment esperat de la productivitat.

L'equació, segons els experts, és clara: el fet d'accedir cada cop a més dades, de més qualitat i gestionades molt més ràpid escurçarà i millorarà molts processos industrials.

Segons Ferràs: "La IA aporta un avantatge competitiu, un avantatge cognitiu. S'utilitzen les dades que tenim i les externes i amb totes es pot generar un producte millor."

Almirall coincideix en aquesta anàlisi i va més enllà: "Creixerà la riquesa mundial. Amb internet va passar. En el passat no hi havia companyies que tinguessin un valor de 3 o 4 bilions d'euros. I amb internet n'hem vist."

Ara bé, Emma Felipe alerta que la introducció massiva de la IA en les empreses i el seu efecte en el compte de resultats li genera dubtes: "Hi haurà més riquesa? Pot ser, però hem de posar les persones al centre."

Felipe és escèptica: "En termes monetaris, depèn de molts factors, de com es gestioni. I també haurem de mitigar tots els impactes mediambientals abans de generar més riquesa econòmica."

El paper d'Europa i de Catalunya: actors secundaris?

Que el desenvolupament de la IA l'estan liderant les dues superpotències mundials, els Estats Units i la Xina, és una obvietat. És aleshores que sorgeix la pregunta sobre el paper de la Unió Europea i, en grau més baix, de Catalunya en aquesta cursa tecnològica.

Almirall es mostra realista i alerta: "Una part del pastís serà per als xinesos i l'altra per a algunes empreses nord-americanes."

I la Unió Europea? "Si no aposta per aquesta cursa no s'endurà res. Només farà servir models xinesos o americans, pels quals haurà de pagar. Això ens hauria de preocupar", diu Almirall.

Mirant cap a casa nostra, Ferràs té clar que "les empreses catalanes i espanyoles són molt flexibles". I afegeix: "Crec que hi haurà un procés d'adopció de la IA. Ara bé, als Estats Units serà més atractiu invertir-hi, té un ecosistema més ric."

Arribats a aquest punt, tothom atribueix als Estats Units el seu rol de meca de la tecnologia mundial per la influència clau de l'ecosistema empresarial de Silicon Valley. Per Ferràs, això no només va "d'un conjunt d'emprenedors".

"Al darrere hi ha polítiques públiques molt fermes per liderar el món en tecnologia. Trump va anunciar 500.000 milions de dòlars per donar accés a la IA a les empreses. En aquest camp, la Unió Europea ha de tenir un paper fonamental", explica.

En aquest sentit, la UE té com a objectiu per al 2030 que més del 90% de les pimes arribin a un nivell bàsic d'intensitat digital i que almenys el 75% utilitzin serveis de computació al núvol, facin anàlisis de big data o facin servir la IA.

De moment, segons dades d'Eurostat, a Espanya utilitzen la IA entre l'11% i el 13% de les empreses, xifra que situa l'Estat en l'onzè lloc en l'àmbit comunitari.