UCO
Tiroteig Navas Barcelona
CIS PSOE
Cas Epstein
Yolanda Díaz
Cribratges càncer
Concerts Nadal
Narges Mohammadi
Kilmar Ábrego
Mazón whatsapps
IPC novembre
Gil Manzano
Reial Societat Girona
Eurolliga Barça

La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer

La detecció d'un càncer abans que doni símptomes clínics incrementa les probabilitats de curació

Redacció

12/12/2025 - 18.33 Actualitzat 12/12/2025 - 18.33

Com més aviat es detecta un càncer, més possibilitat de curació hi ha. Perquè sovint no donen cap mena de símptoma fins que la malaltia està molt avançada. 

Els cribratges, les proves específiques per detectar càncers, són una gran oportunitat per trobar les primeres cèl·lules canceroses i anticipar els tractaments. 

"Jo no havia tingut absolutament cap símptoma", comenta la Iolanda Barenys. "Si no arriba a ser per aquest sistema de detecció, hauria passat segurament bastant de temps fins que hagués començat a tenir algun símptoma." 

En el seu cas, la prova de detecció de sang en femta va acabar amb un diagnòstic de càncer de còlon i això li va permetre començar els tractaments de seguida. És un dels casos que donen sentit a fer cribratges poblacionals.

Com confirma Josep M. Borràs, director del pla director d'Oncologia, "si detectes el càncer abans que doni símptomes clínics, això fa que l'estadi sigui més precoç i per tant les probabilitats de curació són més altes".

Quins cribratges es fan a Catalunya

A Catalunya es fa cribratge per a tres tipus de càncers, el de mama, el de coll d'úter i el colorectal: 

Càncer de mama:

Qui l'ha de fer: Dones d'entre 50 i 69 anys  

Quan: Cada 2 anys mamografia

El cribratge del càncer de mama comença als 50 i cada dos anys es convida les dones a fer-se una mamografia, però cada vegada hi ha més evidència que caldria avançar-la als 45

Una mesura que, segons Josep M. Borràs, ha d'arribar aviat: "Esperem que d'aquí un any, un any i mig, es pugui començar a implementar, però primer l'ha d'aprovar el Consell Interterritorial i després hem de fer els estudis corresponents."

Pots trobar més informació del cribratge del càncer de mama a la web de Canal Salut.

Càncer de coll uterí

Qui l'ha de fer: Dones d'entre 25 i 65 anys

Quan: Hi ha diferents criteris per a la freqüència a fer la prova del virus del papil·loma humà (VPH):

  • Si tens entre 25 i 29 anys, es pren una mostra per fer una citologia i estudiar les cèl·lules del coll uterí per detectar si hi ha lesions. Si no hi ha lesions, la prova es repeteix al cap de 3 anys.
  • Si tens més de 30 anys, es pren una mostra que serveix per detectar el VPH, fins i tot abans que apareguin lesions a les cèl·lules del coll uterí. Si no es detecta el virus, la prova es repeteix al cap de 5 anys.

En la detecció de càncer de coll uterí, fins ara s'aprofitaven les visites ginecològiques per agafar la mostra, però alguns territoris ja estan enviant cartes en què es convida a fer-se la prova.

Sense invitació, segons Borràs, genera més "desigualtats socials amb l'accés".

"Hi ha determinats estrats socials, sobretot de baix nivell socioeconòmic, que no hi participen i per això es va decidir passar a un cribratge poblacional també", explica Borràs.

Pots trobar més informació del cribratge del càncer de coll d'úter a la web de Canal Salut.

Kit per prendre la mostra de detecció de sang en femta (3CatInfo)

Càncer de còlon i recte

Qui l'ha de fer: Homes i dones d'entre 50 i 69 anys (s'ha aprovat allargar-lo fins als 74)

Quan: Cada 2 anys detecció de sang en femta

En el cas del càncer de còlon s'acaba d'aprovar estendre els cribratges fins als 74 anys.

El repte més gran és que hi hagi més participació. Ara mateix no arriba ni a la meitat de les persones a qui s'envia la carta.

Pots trobar més informació del cribratge del càncer de còlon i recte a la web de Canal Salut.

Quins altres cribratges es podrien fer?

Finalment, en el cas dels càncers de pulmó i pròstata també està en estudi a qui, quan i com implementar el cribratge.

En el cas del càncer, com més precoçment es detecta, més es redueix la mortalitat. Com en el cas de la Iolanda, que es considera "un cas d'èxit" del sistema de cribratges.