La investigadora de Texas que vol ajudar l'aranès
Camille Marvin és una antropòloga nord-americana que estudia qüestions de política lingüística i educació. Originària de Texas, va fer un màster de sociolingüística a la Sorbona de París i ara fa el doctorat a la Universitat Oberta de Catalunya sobre el cas sociolingüístic a les escoles araneses.
Durant tot el curs escolar, ha viscut in situ quina és la política lingüística i el procés d'immersió en l'escola aranesa. És el primer cop que algú fa un estudi etnogràfic en profunditat en aquest àmbit.
L'antropòloga ha conviscut durant tot un curs amb mestres i alumnes de l'escola Garona de Vielha. D'aquí en sortirà una tesi doctoral sobre l'impacte real de la immersió lingüística en l'aranès. Segons constata, el sistema és capaç de crear nous aprenents però que, a la pràctica, no acaben parlant la llengua pròpia d'Aran:
Què passa quan tota la política lingüística se centra en l'escola? Doncs que crees nous aprenents, peròaixò no vol dir que siguin usuaris de l'aranès fora de l'escola, i això és molt trist.
L'aranès ocupa el lloc 300 pel nombre de parlants en el rànquing de les 6.000 llengües del món, però el seu ús social és gairebé inexistent. Per l'antropòloga, l'aranès és un cas especialment rellevant dins les moltes llengües minoritzades d'Europa, que "es troben en aquest punt crític".
L'explicació més senzilla és que el castellà és la llengua dominant i hegemònica:
Les llengües minoritzades, per sobreviure, han d'enfrontar-se amb aquesta hegemonia.
La gran dependència econòmica del turisme, segons Marvin, fa difícil encarar la situació sense una visió més àmplia:
Això és difícil de revertir sense un projecte més gran. Els turistes, evidentment, no parlen aranès, i els treballadors, molts d'ells temporers, tampoc el parlen. I això no és responsabilitat seva, però és una realitat. Hi ha la necessitat, per tant, de canvis més profunds.
Uns canvis que passen per la promoció de la llengua especialment en l'àmbit dels joves.
Per això, el Conselh Generau d'Aran s'ha proposat "atacar" el problema entre els més joves a les xarxes socials.
De la mateixa opinió és Marvin, que no només vol estudiar el problema, sinó també posar-hi remei.
Estudi i activisme
Amb el seu treball, Marvin assegura que també vol a ajudar els estaments competents a crear processos de transformació lingüística a l'escola aranesa.
Jo aplico una mentalitat activista al meu treball. No només en casos d'injustícies lingüístiques, sinó també en el benestar dels mestres, alumnes i famílies a l'escola. Vull oferir els resultats del meu treball, el coneixement.
Penso que mostrarà possibilitats de com podem crear condicions a l'escola i a la comunitat escolar per fer una transformació lingüística.
