La "jornada infinita": de les hores extres als problemes per desconnectar en vacances
Els mesos de vacances posen a prova la capacitat de les persones per desconnectar de la feina i els estudis no són gaire esperançadors. Un 40% dels enquestats per Infojobs diuen que es connecten ocasionalment a la seva empresa i un 23% ho fa de forma sistemàtica. A peu de carrer, cadascú ho gestiona com pot.
"Avui he tancat el mòbil. L'he posat al calaix i l'hem deixat allà", explica Mercè Llopart. D'altres, com Lionel Alberto, es connecten "una hora al dia, al vespre, per veure com va tot", mentre que Carles López admet la dificultat de gestionar-ho: "Durant les vacances, estic de vacances, tot i que tinc les típiques discussions amb la meva parella. Escolta, estem amb el mòbil, estem amb els fills i estic treballant per utilitzar-lo menys."
La "jornada infinita"
El dret a la desconnexió digital està recollit a la legislació espanyola des del 2018, però la majoria de convenis col·lectius de Catalunya no afegeixen més continguts negociats amb les empreses i la formació és mínima. Segons la UGT, s'hi ha d'afegir l'ús sistemàtic de les hores extres, per acabar en una jornada laboral "infinita".
Ho explica Òscar Rius, secretari de Política Sindical de la UGT: "És una jornada infinita per dos motius, per aquests més de 68 milions d'hores extres que es realitzen a Catalunya, de les quals 29 milions no es paguen, i per aquesta desconnexió digital que no es produeix."
La desconnexió digital ha de ser un dret fonamental, com la seguretat i salut. I també parlem que amb la nova llei de prevenció de riscos laborals, aquest dret a la desconnexió digital s'ha d'incorporar en l'àmbit de la salut i de la prevenció de riscos laborals.
Segons un estudi de la UGT que s'ha presentat aquest dimecres, de tots els convenis autonòmics i estatals que s'apliquen a Catalunya, el 68% (191) no regulen ni fan "cap menció explícita" al dret a la desconnexió digital. La resta, 89 convenis, sí que ho fan, però en la meitat dels casos només citen el contingut de la llei, sense desenvolupar-ho.
De fet, d'acord amb el mateix estudi, quan els convenis entren a regular-ho posen l'atenció, sobretot, en les excepcions a la norma, en lloc de reforçar el dret a desconnectar. "Hem de tenir clar que no se'ns pot demanar que ens connectem. Hem de tenir clar que les vacances són un dret i que les hem de realitzar lliurement", explica Rius.
L'empresari no ens pot demanar en qualsevol moment que ens connectem, que això va contra la llei i ho hem de denunciar.
Des de la patronal Pimec asseguren que falten eines per adaptar-ho als casos específics de moltes empreses, segons el seu secretari general, Josep Ginesta: "Ens està costant, entre altres coses, perquè, per exemple, a Catalunya no hem tingut l'acord interprofessional de negociació col·lectiva per donar les directrius generals per poder establir amb quins criteris i de quina manera aterrem aquest dret".
La desconnexió és la desconnexió. De les persones quan se'n van a casa, però també hauria de ser la desconnexió de les persones quan arriben a la feina del seu entorn personal. Per tant, hauria de ser bilateral.
I en aquest sentit, Ginesta apunta que també depèn del sector i de les mateixes dinàmiques de les empreses. "En determinats sectors d'activitat el treballador fa una ruta de centres de treball diferents", explica, "i a aquesta persona hem de poder connectar-hi en un moment determinat i, per tant, hi ha determinades excepcions a la desconnexió digital que han de ser previstes, negociades i acordades amb els convenis".
"Hi haurà excepcions sempre a la desconnexió digital, però han de ser que les apliquem amb seguretat jurídica. I, òbviament, haurem d'avançar en tot això, haurem d'avançar-hi molt", afegeix.
Un dret desconegut
En la seva enquesta a persones treballadores, la UGT arriba a la conclusió que set de cada deu no saben en què consisteix aquest dret. I la meitat afirma que no se'ls respecta. A més, un 41% afirmen que a la seva empresa no hi ha cap política en aquest sentit. La UGT denuncia que nou de cada deu empleats no han rebut cap formació de la seva empresa sobre el dret a la desconnexió digital.
Òscar Rius, de la UGT, ho lliga amb la iniciativa per reduir la jornada laboral, que ara s'està tramitant al Congrés: "Demanem que es reguli molt més, que s'aprovi l'acord social per la reducció de la jornada, que també parla de fer més efectiu el registre horari. La desconnexió digital ha de ser un dret fonamental, com la seguretat i salut."
"Existeixen programes que el que fan és que es desconnectin els ordinadors. Que, per exemple, si tu et connectes al teu programa d'empresa, això vagi directament a la teva jornada laboral i es computi com a hores extres. Hem de regular les hores extres i hem de pagar aquestes hores extres d'una forma decent", remarca.
Per la seva banda, des de Pimec apunten a les diferents tipologies d'empresa: "No és tant que a les empreses més petites s'incompleixi la norma", explica Josep Ginesta, com que hi ha una dinàmica d'interrelació més oberta, més propera, etcètera, que fa que els compartiments estancs del temps de treball siguin més difusos."
"Hi ha sectors d'activitat en què aquesta connexió digital és més intensa, perquè les eines de treball són digitals, perquè tot se centra al voltant de la tecnologia, i hi ha sectors on això és menys així, sobretot en aquells que són més intensius en mà d'obra", argumenta.
Les connexions més o menys llargues a la feina fora d'horari se sumen als 68 milions d'hores extra que es van fer a Catalunya l'any passat, de les quals gairebé la meitat no es van pagar. En total, serien uns 170 euros anuals perduts, per persona treballadora. Segons la UGT, això també significa que amb les hores extres s'estan suplint llocs de treball estructurals, uns 38.470 segons els seus càlculs.
