La jota catalana de Quico el Cèlio i el Mut de Ferreries triomfa a una universitat de París
La jota és un gènere musical considerat per molts com a aragonès, però la seva parternitat està discutida. A les terres de l'Ebre asseguren que és un gènere d'influència mediterrània que va entrar a la península precisament per Catalunya, les Illes i el País Valencià. La jota catalana és pròpia del medi rural de les terres de l'Ebre. Quico el Cèlio i el Mut de Ferreries treballen per fer conèixer la jota catalana i recuperar el folklore. Excepcionalment han actuat a la universitat de París IV, on els seus missatges reivindicatius i burlescos han agradat d'allò més.
1 min
Nit excepcional a l'Amfiteatre Richelieu de la Universitat de la Sorbona, en motiu de la presentació d'una tesina sobre la jota a Catalunya que diu que la jota, com la sardana també és una dansa catalana. Els músics de l'Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, hereus i admiradors del gran cantant Josep Garcia, el Canalero, mort dissabte passat, han reivindicat a París l'origen mediterrani de la jota. La jota és dansa, és música i és cant improvisat, i per això Quico el Cèlio i el seu grup han hagut d'utilitzar el francès. Traduir les bromes, però també el porró han ajudat a escalfar un públic molt calorós que va fer sentir com a casa el artistes catalans. Prova segons ells, que el més local és també el més universal.
