La justícia anul·la la declaració institucional del Ple de Barcelona a favor de suspendre relacions amb Israel
ACN Barcelona - El Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona ha anul·lat la declaració institucional que el Ple municipal de la capital catalana va aprovar el novembre de 2023 i que proposava suspendre relacions amb Israel fins que hi hagués un alto el foc definitiu a Gaza. La sentència a la qual ha tingut accés l'ACN rebutja la declaració en considerar que "no s'ajusta a la legalitat vigent". Per la seva banda, el govern local ja ha anunciat que recorrerà la decisió. L'organització Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM) va portar el text aprovat pel plenari als tribunals al·legant que no es tractava d'una "mera decisió innòcua o simbòlica", sinó que enviava un "missatge negatiu, d'allunyament i hostilitat respecte Israel".
(Aquesta notícia actualitza l'anterior amb detalls sobre la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 10 a la qual ha tingut accés l'ACN).
ACOM també denunciava la "manca de competència de l'Ajuntament per adoptar acords en matèria internacional" i per modificar el règim de contractació pública, infringint el principi de no discriminació. Alhora, va assenyalat una vulneració del principi de neutralitat ideològica.
La polèmica declaració es va aprovar el passat 24 de novembre de 2023 amb el vot favorable del govern, BComú i ERC. TriasxBCN, el PP i Vox van votar-hi en contra.
Segons han recordat fonts municipals, el text expressava el rebuig i condemna dels atacs contra la població civil, tant israeliana com palestina, així com el desplaçament forçós de població, la destrucció sistemàtica d'habitatges i d'infraestructures civils o el bloqueig del subministraments de tot tipus a la població de la Franja de Gaza.
Així, han indicat que reclamava un alto el foc permanent i definitiu, així com el cessament de la violència contra la població civil palestina de Cisjordània i l'alliberament incondicional i segur dels ostatges presos per Hamàs. També exigia l'establiment de corredors humanitaris per fer arribar ajut a la població civil palestina.
La declaració demanava, a més, el respecte al Dret Internacional i al Dret Internacional Humanitari i l'activació de mecanismes, dins i fora del sistema de les Nacions Unides, incloent-hi els relatius a la Cort Penal Internacional (CPI), per posar fi i perseguir els crims de guerra i de lesa humanitat comesos.
El document també recollia la implementació d'una clàusula d'obligació contractual en tots els contractes públics municipals per garantir que cap operador fes operacions financeres, inversions, compres, contractacions, així com altres activitats econòmiques que anessin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari.
A banda, afegia que l'Ajuntament interrompia les relacions institucionals amb l'actual govern d'Israel, fins la declaració d'un alto al foc definitiu, i la garantia del respecte als drets bàsics del poble palestí, així com el compliment de les resolucions de Nacions Unides.
