La Justícia dona la raó a l'Església i les exmonges de Belorado seran desnonades
L'Audiència Provincial de Burgos ha rebutjat els recursos d'apel·lació presentats per les monges cismàtiques de Belorado contra la sentència que les obligava a marxar del monestir de Santa Clara i deixar-lo lliure i a disposició de l'arquebisbat.
La resolució judicial constata que les exmonges no tenen la propietat del monestir burgalès i que la decisió de l'arquebisbe de desnonar-les i obligar-les a marxar s'ajusta a les seves funcions com a representant pontifici nomenat per la Santa Seu.
La data límit que tenen per abandonar el monestir de forma voluntària és el 10 de febrer. A més, la sentència les obliga a pagar les costes del judici d'apel·lació.
Enmig del litigi entre les vuit religioses i la jerarquia de l'Església catòlica, la policia va detenir el mes de novembre l'exabadessa Laura García de Viedma i una de les religioses acusades de vendre obres d'art del patrimoni del convent a través d'internet.
La propietat del monestir
El tribunal remarca que el monestir de Santa Clara és una persona jurídica subjecta al dret canònic, i que la seva existència i la propietat dels béns que conté és independent de les monges que hi han viscut.
A més de reconèixer que la propietat del monestir no recau en les monges, la sentència condemna l'actitud de l'exabadessa i la decisió de separar el monestir de l'Església catòlica. Una decisió que, diu l'Audiència Provincial, quedava "sense cap mena de dubte fora de les seves atribucions".
"La superiora no pot allunyar la institució del model que li correspon", diu l'escrit, que condemna la transformació del convent com a entitat religiosa dins de la congregació de les clarisses en associació. Unes atribucions que, segons la justícia, només corresponen al cap de l'Església catòlica.
Tampoc veu vulneració del dret a la llibertat religiosa, com al·legaven les exmonges, en el fet que l'arquebisbat reclami la propietat de l'edifici.
La defensa de les vuit monges cismàtiques ja ha demanat un ajornament de la data del desnonament. Al·lega que la notificació ha arribat només a quatre de les vuit religioses, sense que s'hagi respectat el termini de 30 dies que el jutjat de Briviesca va concedir-los per marxar de forma voluntària abans del desallotjament forçós.
Van apostar per deixar l'Església
L'enfrontament entre el grup de setze monges (ara són vuit) i la jerarquia eclesiàstica va començar quan el maig del 2024 van anunciar que volien abandonar l'Església catòlica per passar a estar sota la tutela de Pablo de Rojas, bisbe excomunicat el 2019 i fundador de la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, que no està reconeguda pel Vaticà.
En un comunicat firmat per l'abadessa de la comunitat, García de Viedma --coneguda com a sor Isabel de la Trinidad--, les monges van reconèixer com a últim pontífex legítim Pius XII, mort el 1958, i acusaven tots els papes posteriors d'"heretgia".
El 24 de juny del 2024, l'arquebisbat de Burgos va decidir excomunicar 10 de les 16 religioses que vivien a Belorado davant la negativa reiterada a reconèixer la jurisdicció papal i les va acusar d'ocupar el convent de forma il·legal.
