La lletra petita de la condonació del FLA: l'estalvi de 1.500 M no podrà anar a despesa social

Quan ERC i el PSOE van pactar la condonació de part del deute de Catalunya amb l'Estat, l'estalvi en interessos que aconseguia el Govern s'erigia en la principal virtut del pacte.

Les xifres inicials --15.000 milions d'euros "perdonats" i 1.300 d'interessos estalviats-- permetrien, segons els artífexs de l'acord, destinar més recursos a polítiques socials.

En el decurs de les negociacions, les xifres es van anar millorant, i a finals de febrer Oriol Junqueras treia pit amb un acord que suposava condonar 17.000 milions d'euros i deixar de pagar 1.500 milions en interessos, aproximadament entre 200 i 250 milions anuals. Segons el mantra a què uns i altres recorrien, això implicava més diners encara per a polítiques socials.
 

Consell de Política Fiscal

Aquestes xifres, entre d'altres, van ser corroborades pel Ministeri d'Hisenda i plasmades en els acords del mogut Consell de Política Fiscal i Financera del 26 de febrer.

Enmig de l'espantada dels consellers de les autonomies governades pel PP, es va colar el dubte: no podrien disposar lliurement d'aquests diners que s'estalviarien dels interessos. L'artífex del dubte era l'Airef, l'Autoritat Fiscal Independent, un organisme que es dedica a fiscalitzar els comptes públics i que ocupa un seient a la taula del Consell.

Alguns dels consellers populars van argumentar que aquest era un dels motius per abandonar la reunió. Poc després, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, va assegurar que s'equivocaven i que l'estalvi en interessos sí que es podria destinar a polítiques socials.

Dos dies després, l'Airef deixava clar que no era així. El mateix que avui, per fi, especifica el document amb què el ministeri acompanya l'avantprojecte de llei orgànica, sotmès des d'aquest dimecres a consulta pública.
 

La lletra petita

L'Airef deixa clar que la llei orgànica d'estabilitat pressupostària impedeix que l'estalvi d'interessos produït per la reducció de deute de les comunitats autònomes es pugui fer servir per incrementar la seva despesa. Tot plegat, argumenta, per "evitar l'aparició de problemes de risc moral".

La voluntat de l'executiu espanyol és que la condonació de 83.000 milions d'euros a totes les autonomies serveixi per encarrilar la seva sortida progressiva als mercats. De moment, però, caldrà que les autonomies acceptin la mesura, que té caràcter voluntari.

Durant les últimes setmanes el Ministeri d'Hisenda ha mantingut reunions tècniques amb totes les autonomies i, en molts casos, les governades pel Partit Popular s'han aixecat de la taula passats pocs minuts, amb un mateix argument: que el que realment volen és negociar d'una vegada per totes un nou model de finançament.

Tot i això, quan s'acabi el tràmit de la consulta pública, el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei i l'enviarà al Congrés. Només un cop estigui aprovat, tornarà a demanar a les autonomies si finalment s'hi sumen o no.

Conferència de presidents

Com ja va passar a l'última conferència de presidents, que va tenir lloc a Santander al desembre, el finançament autonòmic no figura entre els temes que l'executiu de Pedro Sánchez vol incloure a l'ordre del dia.

Tot el contrari del que demanen la major part de les autonomies, que consideren prioritària aquesta qüestió. Sobretot tenint en compte la proximitat del 30 juny, data límit en la qual, segons l'acord entre el PSC i ERC, s'hauria de tancar un pacte amb el govern espanyol per desenvolupar el finançament singular per a Catalunya.