La llista dels 266 papes de la història de l'Església catòlica: el 80% són italians

Aquest dimecres comença a la Capella Sixtina el conclave on els cardenals hauran de votar el nou papa, mentre van apareixent llistes dels candidats amb més possibilitats. 

Entre els noms que més sonen hi ha dos italians, Pietro Parolin i Matteo Zuppi, i altres de destins més llunyans, com el filipí Luis Antonio Tagle o Robert Prevost, dels Estats Units.

Itàlia és, de llarg, el país d'origen de més papes, al llarg de la història. 

Des de Sant Pere fins a Francesc, l'Església catòlica ha tingut 266 papes. La jerarquia eclesiàstica ha tingut caps d'una vintena de països, considerant les seves fronteres actuals, segons les dades del Vaticà. 

Domini absolut d'Europa, sobretot d'Itàlia

Gairebé un 95% són europeus, sobretot d'Itàlia, amb un 80%.

Al llarg de 21 segles s'han nomenat 214 pontífexs d'Itàlia, tal com la coneixem avui, si bé alguns són de regions que en aquell moment no en formaven part. 

A molta distància d'Itàlia, el segon país que més papes ha proveït és França, amb 16 pontífexs, també segons les dades oficials del Vaticà. Silvestre II va ser el primer francès i l'últim papa del primer mil·lenni. Originari de la regió d'Aquitània, va tenir un papat curt de menys de cinc anys. El darrer bisbe de Roma francès, ja al segle XIV, va ser Gregori VIII, originari de Rosiers daus Gletons, a Occitània.

Al llarg de dos mil·lennis se n'han nomenat també 4 d'origen germànic. Els tres primers van exercir consecutivament durant el segle XI. El darrer va ser l'antecessor del papa Francesc: el bavarès Joseph Ratzinger (Benet XVI).

 

Els papes asiàtics

La tercera nacionalitat que despunta, després del domini aclaparador de papes italians, és la siriana, amb quatre pontífexs. Van ser entre els segles II i VIII, un en l'última etapa de l'imperi romà d'occident i tres ja en temps de l'imperi romà d'orient. 

L'Església ha tingut 9 papes asiàtics en total. Els altres són de l'actual Turquia (2), Israel i Palestina.

Al llistat històric de papes hi figuren també tres pontífexs d'Àfrica, segons el Vaticà, que serien els tres caps de l'·sglésia originaris de l'actual Tunis i Algèria, territoris de l'aleshores província africana de l'imperi romà. 

El primer dels tres, Víctor I, va ser-ho a finals del segle II; el segon, Melquíades, ja al segle IV; i Gelasi I, a finals del segle V.
 

Dos papes valencians

Pocs països han tingut més d'un representant al capdavant de l'Església catòlica. Curiosament, el Regne de València n'ha tingut dos. Són els que actualment figuren com a nascuts a les fronteres d'Espanya.

Al segle XV, la família de la noblesa valenciana dels Borja hi va situar dos pontífexs. El primer va ser Alfons de Borja (Torre de Canals), que va adoptar el nom de Calixt III i va ser papa entre els anys 1455 i 1458. Un quart de segle més tard va ser el torn de Roderic de Borja, nascut a Xàtiva, que va exercir com a papa Alexandre VI fins al tombant de segle XVI (1492-1503).

Francesc, el primer no europeu des del segle VIII

L'eurocentrisme de l'Església ha estat tan acusat que el recentment desaparegut papa Francesc no tan sols va ser l'únic pontífex nascut al continent americà, sinó que també va ser el primer no europeu nomenat des del segle VIII. Justament, aquell segle es van proclamar quatre papes asiàtics, en època de l'imperi romà d'orient.

Des de l'existència del conclave (1274), la reunió a porta tancada dels cardenals que escullen el bisbe de Roma, s'han nomenat una norantena de papes i tots han estat europeus, excepte Jorge Mario Bergoglio. 

Amb tot, el de Francesc ha estat el tercer papat consecutiu d'un cardenal no italià. El seu antecessor, Benet XVI, era d'origen alemany, i Joan Pau II (Karol Wojtyła), polonès.

Cal retrocedir fins al 1523 per tornar a trobar un papa no originari d'Itàlia: el papa Adrià VI, d'Utrecht, l'únic pontífex originari dels Països Baixos.