Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

Diumenge 29 de juny, a les 22.05, a "30 minuts"

La lluita dels pagesos contra la "plaga" de conills als camps de conreu

El reportatge "Conills, el malson del pagès" mostra com creix la població de conills a Catalunya. Fa anys que no se'n veien tants. L'agricultura intensiva va guanyant terreny i els conills s'alimenten del que tenen a l'abast. Tenen predilecció pel cereal, però també roseguen els troncs dels arbres fruiters. "El regadiu, què vol dir? Que hi ha aliment, que hi ha verd, que hi ha aigua, i el conill té un paradís", reconeix un pagès i caçador. Els científics que intenten controlar l'animal avisen: reduir la població de conills serà complicat, i la caça intensiva a la qual està sotmès no és la solució.

23/06/2025 - 11.00 Actualitzat 19/09/2025 - 12.44

La situació per als pagesos que tenen camps a la "zona zero" del conill, on la població de l'animal s'ha disparat, és complicada. Són tot de municipis al voltant de Miralcamp i Verdú, a les Garrigues i a l'Urgell. La plaga, tal com diuen els pagesos, va començar fa uns deu anys. Per controlar la població, l'aposta principal és caçar-los, però el remei no resol el problema.

"No és la solució caçar. Però cacem i cacem i continuem tenint-ne més cada vegada", reconeix Ramon Falguera, pagès de Miralcamp, amb camps de cereal perduts per la voracitat dels conills.

Segons els científics, la caça no és la solució per controlar la població de conills (3Cat)

Un equip de científics del CSIC, experts en l'espècie, expliquen el motiu: el conill, quan se'l sotmet a una pressió de depredació molt alta, dispara la reproducció. És el seu secret per sobreviure com a espècie.

Els canvis en el model agrari i en el paisatge són l'altre motiu que explica per què hi ha més conills i per què fan mal als camps. És el que denuncien els ecologistes.

"Hem desnaturalitzat el territori i el conill ha hagut de menjar-se allò que plantaven els pagesos perquè no hi havia res més per menjar. Els petits turons a la plana, que tenien petites zones de bosquetons, els han fet desaparèixer. Han deixat només conreus i el conill menja d'allò que té", es lamenta l'històric portaveu de l'ecologisme català, Joan Vàzquez.

De nit, gràcies als visors nocturns, es pot intuir la quantitat de conills que devoren els camps (3Cat)

Els científics avisen que el remei encara és lluny. Ho afirma l'investigador del CSIC Miguel Delibes.

"Lamentablement, no hi ha una recepta màgica. A Austràlia, on el conill es va introduir fa un segle i mig, es fa servir verí, han utilitzat explosions, destrueixen els caus amb retroexcavadores i continuen tenint problemes."

A Catalunya, actualment les poblacions de conills, a més, comencen a créixer amb força. Cada cop se'n veuen més a les comarques que voregen Lleida, com la Ribera d'Ebre, el Berguedà i fins i tot Osona. El conflicte amb el conill sembla que tot just comença.

Els pagesos fan servir protectors a la base del tronc dels fruiters per protegir els arbres dels conills (3Cat)

Fitxa tècnica:

Un reportatge de Jordi Regàs i Joan Carles Calvera

Imatge: Bernat Suñé

Muntatge: Marc Escòlies

Producció: Arlet Rodríguez

 

"Conills, el malson del pagès" és una producció de 3Cat.