La mesura de les paraules

Dimitir és de valents, sí. I això no sovinteja. Ara bé, quan dimiteixes, has d'explicar els motius pels quals plegues de manera que ho entenguin els periodistes que en prenen nota o ho retransmeten en directe, però, sobretot, perquè hi puguin reflexionar els ciutadans, i més encara si qui plega és un polític que ha estat votat en unes eleccions.

#CristinaCifuentes ha dimitit com a presidenta de la Comunitat de Madrid, però ella no ha fet servir el verb dimitir, ha dit que renuncia al càrrec. #Cifuentes admet que va ser un error involuntari agafar dues cremes cosmètiques i posar-se-les a dins de la bossa. Potser algú pot pensar que hauria de dir que les va robar, aquestes cremes, però ella no ho ha admès mai.

La presidenta de la Comunitat de #Madrid surt a donar la cara davant dels periodistes, però no admet preguntes, que és una feina força peculiar que han de fer els informadors abans d'escriure una notícia per a ràdio, televisió i diaris de paper o digitals.

I ara us proposo una experiència: proveu d'entrar en una botiga o en un supermercat, agafeu alguna cosa i, després, quan us en demanin explicacions, feu servir el concepte "error involuntari que penso resoldre ara mateix pagant el preu que costa"..., a veure quina conseqüència us comporta.

Potser vindrà algú altre i us atorgarà un màster en interpretació de les paraules sense necessitat d'assistir a classe ni fer cap examen. No se sap mai. Si us passa això, m'ho feu saber, si us plau, que ja tindré el tema del proper article... Tot i que l'individu o l'ens que ha guardat set anys les imatges d'aquesta dona, per a qui la política ja ha passat a la història, té un capítol a banda.